Diferència entre les revisions de "Llengües germàniques"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Llengues germaniques.png|thumb|right|300px|Extensió de les llengües germàniques en Europa.]]
+
[[Image:Llengues germaniques.png|thumb|right|300px|<center>Extensió de les llengües germàniques en Europa.</center>]]
  
 
Les '''llengües germàniques''' procedixen del territori ubicat en la part que hui ocupen [[Alemanya]], [[Holanda]], [[Bèlgica]] i [[Dinamarca]] i el sur dels actuals territoris de [[Noruega]] i [[Suècia]]. La primera llengua germànica documentada és el [[Idioma gòtic|gòtic]] (sigle IV, "Bíblia de Wulfilas"), parlada pels gots i que pervixqué en la [[Península de Crimea]] fins a l'[[Edat Moderna]]. També molt antigues són les inscripcions en alfabet rúnic, gravades en armes o joyes, que donen informació sobre atres dialectes germànics. Les llengües germàniques constituïxen una rama de la família indoeuropea. En l'actualitat comprenen l'[[Idioma anglés|anglés]], [[Idioma escocés|escocés]], [[Idioma alemà|l'alemà]], [[Idioma baix alemà|el baix alemà]], el [[Idioma suec|suec]], el [[Idioma islandés|islandés]], [[Idioma danés|l'idioma danés]], el [[Idioma neerlandés|neerlandés]], [[Idioma afrikaans|l'afrikaans]], [[Idioma frisó|el frisó]], [[Idioma noruec|l'idioma noruec]], [[Idioma feroés|el feroés]] i el [[Idioma yidis|yidis]].
 
Les '''llengües germàniques''' procedixen del territori ubicat en la part que hui ocupen [[Alemanya]], [[Holanda]], [[Bèlgica]] i [[Dinamarca]] i el sur dels actuals territoris de [[Noruega]] i [[Suècia]]. La primera llengua germànica documentada és el [[Idioma gòtic|gòtic]] (sigle IV, "Bíblia de Wulfilas"), parlada pels gots i que pervixqué en la [[Península de Crimea]] fins a l'[[Edat Moderna]]. També molt antigues són les inscripcions en alfabet rúnic, gravades en armes o joyes, que donen informació sobre atres dialectes germànics. Les llengües germàniques constituïxen una rama de la família indoeuropea. En l'actualitat comprenen l'[[Idioma anglés|anglés]], [[Idioma escocés|escocés]], [[Idioma alemà|l'alemà]], [[Idioma baix alemà|el baix alemà]], el [[Idioma suec|suec]], el [[Idioma islandés|islandés]], [[Idioma danés|l'idioma danés]], el [[Idioma neerlandés|neerlandés]], [[Idioma afrikaans|l'afrikaans]], [[Idioma frisó|el frisó]], [[Idioma noruec|l'idioma noruec]], [[Idioma feroés|el feroés]] i el [[Idioma yidis|yidis]].

Revisió de 08:07 14 ago 2010

Archiu:Llengues germaniques.png
Extensió de les llengües germàniques en Europa.

Les llengües germàniques procedixen del territori ubicat en la part que hui ocupen Alemanya, Holanda, Bèlgica i Dinamarca i el sur dels actuals territoris de Noruega i Suècia. La primera llengua germànica documentada és el gòtic (sigle IV, "Bíblia de Wulfilas"), parlada pels gots i que pervixqué en la Península de Crimea fins a l'Edat Moderna. També molt antigues són les inscripcions en alfabet rúnic, gravades en armes o joyes, que donen informació sobre atres dialectes germànics. Les llengües germàniques constituïxen una rama de la família indoeuropea. En l'actualitat comprenen l'anglés, escocés, l'alemà, el baix alemà, el suec, el islandés, l'idioma danés, el neerlandés, l'afrikaans, el frisó, l'idioma noruec, el feroés i el yidis.

Llengües germàniques
Anglés · Alemà · Frisó · Noruec · Suec · Danés · Baix Alemà · Alemànic · Austro-bàvar · Feroés · Escocés · Islandés · Neerlandés · Afrikaans · Yidis