Llengües de la Corona d'Aragó

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 23:35 29 jul 2009 per Vixca Valencia (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|300px|Màxima extensió de la Corona d'Aragó. Les llengües de la Corona d'Aragó foren varies i variaes segons la epoc...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Archiu:Mapacoronaarago.png
Màxima extensió de la Corona d'Aragó.

Les llengües de la Corona d'Aragó foren varies i variaes segons la epoca. En son màxim explendor, les llengües que es repartien per la corona eren l'aragonés, valencià, català, mallorquí, italià, grec, occità i tenia també oficialitat el llatí.

Idioma aragonés

Artícul principal → Idioma aragonés.

L'aragonés era l'idioma del regne d'Aragó, que s'extenia des d'els pirineus Oscans hasda que arribava a dialectes de transicio per l'est en el català, pel sur-est en el tortosí i pel sur en les llengües mossàraps, entre elles el valencià.

Idioma català

Artícul principal → Idioma català.

Català és la denominació de la llengua dels Comtats Catalans. Està diferenciat dialectològicament per estar en un punt clau en el que els dialectes orientals que cobrien la zona de Barcelona, Girona, Tarragona (Ciutat) i el Roselló prenien prèstams de l'occità, els dialectes nord-occidentals de l'aragonés, i els dialectes sur-occidentals del valencià.[1]

Idioma valencià

Archiu:Regnedevalenciaantic.png
Extensió del Regne de Valéncia.
Artícul principal → Idioma valencià.

Valencià es la dominació que recivia els dialectes mossaraps que comformen el Regne de Valencia, fent continuum dialectal en els dialectes mossaraps de la Mancha i Múrcia hasda l'arribà e imposició del castellà. Respecte als anteriors, és la llengua en més lliteratura i el primer sigle d'or de les llengües romàniques en Europa.

Idioma mallorquí

Artícul principal → Idioma balear.

Es l'idioma que recivix tambe les dneominacions general de Balear, i segons l'illa: Mallorquí, Eivissenc i Menorquí. Fon la primera llengua en tindre un diccionari propi d'Europa.

Idioma italià

Artícul principal → Idioma italià.
Artícul principal → Idioma sicilià.
Artícul principal → Idioma napolità.

Se li dona el nom d'italià en general a les llengües italianes que estaen baix el domini de la Corona d'Aragó, que eren el napolità i el sicilià.

Idioma grec

Parlat en el comtat d'Atenes durant el temps en el que este comtat perteneixqué a la Corona.

Idioma occità

Parlat en la Val d'Aran i en els dominis occitans que varen pertenéixer a la Corona d'Aragó. Era la llengua per eixemple del rei Jaume I que naixqué en Montpelier.

Vore també

Referències