Diferència entre les revisions de "Lance Armstrong"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 124: Llínea 124:
 
* {{Traduït de|es|Lance_Armstrong}}
 
* {{Traduït de|es|Lance_Armstrong}}
  
 +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Deportistes]]
 
[[Categoria:Deportistes]]

Revisió de 17:26 10 feb 2009

Lance Armstrong durant una visita al NIH.

Lance Armstrong (Austin, Texas, 18 de setembre de 1971) és un cicliste estadounidense, considerat un dels millors de l'història i convertit ya en una llegenda per la seua superació d'un càncer i posterior victòria en set Tours de França consecutius, cosa que que ningun atre ciclista ha conseguit mai.

Biografia

Existixen dos Lance Armstrong, un, ans de la malaltia, magnífic clasicóman i atre, després, l'home Tour ab millors qualitats des d'Eddy Mercx. En 1991 conseguí el campeonat nacional amateur estadounidense, i a l'any següent fon el 14º clasificat en els Jocs Olímpics de Barcelona, e inicià la seua carrera com professional. Obtingué en 1993 el Campeonat del Mon de ciclisme.

En octubre de 1996, mentres disputava la Volta a Galícia se li detectà un càncer testicular ab metàstasis pulmonars i cerebrals. Gràcies a una quimioteràpia agressiva, pero seleccionada per a no disminuir la seua capacitat pulmonar, Lance pogué recuperar-se progressivament fins a tornar en la París-Niça de 1998, enrolat en les files del equip US Postal. Després d'un desastrós pròlec Lance se retirà de la carrera, pensava definitivament en retirar-se de les competicions deportives, pero després fortes reflexions i ab el reclzament del director Johan Bruyneel decidí seguir; plantejant-se com principal objetiu el Campeonat del Mon que se celebrava en Valkenburg en Holanda.

Eixe estiu guanya la Volta a Luxemburc i se posà a punt per a la Volta a Espanya, on rendí a un gran nivell classificant-se en la quarta posició (la millor actuació de la seua carrera en una gran volta). Si be no guanya ninguna etapa, estigué ab els millors tant en la montanya com en les etapes contra rellonge, recuperant la seua autoestima i trobant-se en un gran estat de forma de cara al Campeonat del Mon, on finalment fon quart, ab victòria per a Oscar Camenzind.

Armstrong pujant L'Alpe d'Huez

De cara a 1999, Armstrong se trobava pletòric de moral i el seu director el convencé de que era possible inclús aplegar a la meta més alta: véncer el Tour de França. Lance se presentà en la eixida com un favorit de segona fila i al final arrasà en la classificació general per davant d'Alex Zülle, si be este se va vore immensament perjudicat per una caiguda en la segona etapa on perdé una "minutada" irrecuperable.

Y així, any darrere d'any se fon armant un equip cada vegada millor al servici del estadounidense (l'han arropat ciclistes com Roberto Heras, Viatcheslav Ekimov o George Hincapie), qui no defraudà en ningun moment. Cada any, tant Armstrong com el seu equip anaven a més; i ans de que molts pogueren donar-se conte el texà aplegà a l'edició de 2003, el Tour del Centenari, ab la mira ficada en igualar la marca de cinc Tours consecutius de Miguel Indurain. i a pesar de que Jan Ullrich aplegà a posar-lo contra les cordes, ho conseguí.

En 2004 Armstrong aspirava a fer encara més gran la seua llegenda, i ho fea més qüestionat que mai, després dels apuraments passats l'any anterior i el baix rendiment que havia mostrat durant la seua preparació per "al sext". Pero el ciclista estadounidense tornà a sorprendre, i la seua gran forma, sumada a la debacle per uns motius o atres de tots els seus rivals (Jan Ullrich només pogué ser quart, mentres que els atres favorits sobre el paper abandonaren) el dugué a conquistar la ansiada plusmarca.

El 18 de abril de 2005 anuncia en roda de prensa en Geòrgia que se retirarà després d'intentar l'assalt al sèptim Tour en juliol, a pesar de tindre un any més de contracte ab el seu equip actual, el Discovery Channel (continuació del US Postal).

Entre els numerosos premis que se li han concedit n'hi ha que destacar el Premi Príncip d'Astúries dels Deports en l'any 2000.

Lance sempre se ha sentit acossat per la prensa francesa, en particular per el diari L'Equipe, ab el que ha estat enfrontat en multitut d'ocasions.

El primer enfrontament sorgí d'unes acusacions de dopage, que a la postre resultaren falses, en la seu reaparició després del càncer, en el Tour de 1999 que Armstrong acabà guanyant. Este i atres enfrontaments posteriors han fet córrer rius de tinta en França, pero sobre tot una investigació posterior a la retirada de Lance, que fon dut a cap en 2006, pel diari L'Equipe, en la que un periodista de dit diari assegurava que en les mostres d'orina de Lance Armstrong preses en 1999 foren supostament trobats restos de la substancia EPO, que eren impossible de ser detectats en aquella época. Dits restos son suposts ya que mai se donà a conéixer el número del còdic, de la mostra B, la qual contenia la suposta orina. N'hi ha certs dubtes, sobre la veracitat de eixes probes degut a la reiterada actuació del diari L'Equipe en contra d'Armstrong, i els continus enfrontaments que el ciclista estadounidense ha tingut ab la prensa francesa en general. Armstrong se defengué dient que la noticia era per certa enveja per part dels francesos, i en particular del diari L'Equipe, que mai ha acceptat de bon grau la seua superioritat guanyant set Tours consecutius.

En Juny de 2006, l'Unió Ciclista Internacional (UCI) reiterà la validea de l'informe Vrijman, que exculpava a Lance Armstrong, sostenint que els anàlisis que se realisaren a les mostres d'orina foren fets de manera incorrecta i molt alluntades dels criteris científics, i que era "totalment irresponsable" sostindre que "constituïxen una proba d'algo". L'UCI, ademés de donar per bo el informe Vrijman, confirmant l'inocència d'Armstrong, acusà a l'AMA de haver facilitat informacions confidencials al diari deportiu "L'Equipe".

En 2006 Armstrong corregué la marató de Nova York ab el fi de conseguir fondos per a la lluita contra el càncer, ab un temps de 2h59:37, a menys d'una hora del guanyador, el brasiler Marilson Gomes dos Santos (2h09:58).

El 8 de setembre de 2008 Armstrong anuncià la seua volta al ciclisme professional en l'any 2009 ab l'objetiu de potenciar la lluita contra el càncer e intentar guanyar el seu octau Tour de Francia.[1] El 24 de septiembre de 2008, anunció la fecha de su vuelta, el 18 de enero de 2009 en la Down-Under de Australia, con el equipo Astaná, que dirige Johann Bruyneel, y en el que milita Alberto Contador. Posteriormente, el 1 de diciembre, en la concentración de su equipo, el Astaná, anunció que correría el Tour de Francia 2009.[2]

Palmares

1991

1992

1993

1995

1996

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

Equips

Reconeiximents

Veja's també

Enllaços externs

Referències