Juan Carlos Ferrero

Juan Carlos Ferrero Donat

Juan Carlos Ferrero en l'any 2009
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Deportiste i teniste
Naiximent:	12 de febrer de 1980
Lloc de naiximent:	Ontinyent, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Juan Carlos Ferrero Donat (Ontinyent, 12 de febrer de 1980), és un deportiste i teniste valencià d'èlit. Ex-número 1 del món, i que va ingressar en la ATP en l'any 1998. Ha guanyat 1 Grand Slam, i ha segut finaliste 2 vegades més, ademés de ser també finaliste en el Tennis Masters Cup.

Fon líder de l'ATP durant 8 semanes en l'any 2003, arribant a guanyar Roland Garros i arribant a la final del US Open, en la que pergué contra Andy Roddick. A finals d'eixe mateix any va conseguir guanyar el màsters séries de Madrit que se juga sobre pista dura, on va conseguir la major cantitat de punts en sa carrera 4.570. Alcançà a ser el millor teniste del món sobre terra batuda.

Ademés ha vençut en 4 torneus Màsters Séries, i ha segut finaliste en atres 2 més.

Sobre la representació nacional, Juan Carlos Ferrero participà en 5 finals de la Copa Davis, obtenint 3 títuls, en 2000, en 2004 i en 2009, junt a una gran generació de tenistes espanyols de la década de 2000, que va des dels número 1 Carlos Moyá, fins a Rafael Nadal, passant per atres grans exponents de l'Equip de Copa Davis d'Espanya que han segut Top 10 com David Ferrer, Tommy Robredo, Fernando Verdasco, i Nicolás Almagro, com també els Top 20 i molt destacats doblistes Feliciano López i Marcel Granollers.

El 23 d'octubre de l'any 2012, en 32 anys, es retira professionalment del circuit despuix de perdre en el seu compatriota Nicolás Almagro en el Torneig de Valéncia 2012 per parcials de 7-5 i 6-3 marcant aixina el final de la carrera que es va estendre durant 14 temporades entre 1999 i 2012.

Biografia[editar | editar còdic]

Primers anys[editar | editar còdic]

Comença a jugar al tenis en només 7 anys, en son Pare Eduardo al club de tenis Helios d'Ontinyent. Entitat a la que hui seguix vinculat a l'igual que son pare. Als 9 anys, troba l'home que hui encara es el seu entrenador: Antonio Martínez Cascales. Encara que este fet, manté la seua residència en el barri del Llombo d'Ontinyent, i seguix estudiant al colege parroquial de Sant Maria d'Ontinyent.

Fon campeó del món dos vegades, als 13 i 14 anys, guanyant al pas tornejos del prestigi com ara “Les Petits Princes” (en Annecy, França) i “Les Petits As” (en Tarbes, França) en giner de l'any 1994.

Als 16 anys, mor sa mare, encara que pensà de deixar de jugar al tenis, continua, i des d'eixe moment tots els seus triumfos acaben mirant al cel dedicats a sa mare.

Carrera Professional[editar | editar còdic]

La seua carrera júnior seguix en èxit, en una fi marcada en Roland Garros de 1998, encara que va perdre. Eixe anys es torna pro acumulant ràpidament molt bons resultats pegant el bot a l’ATP i acabant en 199 com a nº 43, en dos victòries en Challengers (en Nápols i Maia), i sobre tot rematant l’any guanyant el torneig de Mallorca davant d'Àlex Corretja.

En el 2000 part de l'èlit mundial (11 en la ATP, 11 en la “Champions Race”), i fa tremolar als millors el curriculem suma dos finals (Dubai i Barcelona) i una semifinal en Roland Garros. El malnom de “Mosquito”, li ve pel fet de córrer molt ràpit en pista.

Hobbies[editar | editar còdic]

El fútbol, (seguidor del Real Madrid) junt el golf, aixina com el deport de motor i en especial els coches. Li agrada també la música i entre atres: Michael Jackson, Whitney Houston, Mariah Carey, i els espanyols Manolo García aixina com "Ella baila sola". En decembre no es pert la seua cita en Ontinyent en la Festa Popular dins de les festes patronals de la Purísima.