Juí d'Osiris
El juí d'Osiris o juí de l'ànima del difunt és un juí a on devia comparéixer per a accedir al més allà. Era l'acontenyiment més important i transcendental per al difunt, dins del conjunt de creències de la mitologia egipcíaca.
El juí d'Osiris seria equivalent al Juí realisat pel deu Iama en la mitologia hindú.
Descripció general
En la Duat, l'esperit del fallit era guiat pel deu Anubis davant el tribunal d'Osiris. Anubis extrea màgicament el Ib (el cor, que representa la consciència i moralitat) i ho depositava sobre un dels dos platillos d'una balança. El Ib era contrapesat en la ploma de Maat (símbol de la Veritat i la Justícia Universal), situada en l'atre platillo.
En la sala de la doble veritat, el difunt devia realisar la confessió negativa, declarant un a un els 42 pecats principals que no ha comés en la seua vida davant cada u dels 42 juges, presents en la sala, que formen el tribunal d'Osiris, i que estan vinculats a cada u dels pecats. El cor podia o no, aumentar de pes. Si el difunt diu la veritat en la seua confessió, els juges li declaraven just de veu. El deu Tot, actuava com escriga, anotava els resultats i els entregava a Osiris.
Sentència
Al final del juí, Osiris dictava sentència:
Si el Ib era menys pesat que la ploma de Maat, i la sentència era positiva la seua (la força vital) i la seua Ba (la força anímica) podien anar a trobar-se en la mòmia, conformar el Aj (el ser benèfic) i viure eternament en els camps d'Aaru (el Paraís en la mitologia egipcíaca).
Pero si el veredicte era negatiu, i el seu Ib era més pesat que la ploma de Maat, llavors est era tirat a Ammyt, el devorador dels morts (un ser en cap de cocodril, pates atrasseres d'hipopótam i cabellam, tors i pates davanteres de lleó), que acabava en ell. Açò es denominava la segona mort i suponia per al difunt el final de la seua condició d'immortal; aquella persona deixava d'existir per a l'història d'Egipte.
La justificació
El terme justificat o en justa veu designa la condició del difunt que passa en èxit la prova del juí davant el tribunal d'Osiris. Esta escena nomenada pels traductors grecs psicostasis o pesaje de l'ànima. constituïx el capítul 125 del Llibre dels Morts. Les oracions del Llibre dels Morts, ademés de servir per a mostrar als deus un relat de vida sense faltes, eren una proposta de comportament moral.
Referències
- Allen, Thomas George (1960). The Egyptian Book of the Dead: Documents in the Oriental Institute Museum at the University of Chicago (en inglés). Chicago: University of Chicago Press. ISBN 9781885923806
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- Budge, E. A. Wallis (2007). El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio. ISBN 978-84-7808-532-3.
- Blázquez Martínez, Jose Mª y Lara Peinado, Federico (1984). El libro de los Muertos. Madrid: Editora Nacional. p. 28-29. ISBN 84-276-0667-2
Bibliografia
- Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Taylor, John H. (editor) (2010). Ancient Egyptian Book of the Dead: Journey through the afterlife (en anglés). Londres: British Museum Press. ISBN 978-0-7141-1993-9
- Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Juí d'Osiris.