Diferència entre les revisions de "Joan de Ribera"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 +
'''Sant Joan de Ribera''' ([[Sevilla]], [[27 de decembre]] de [[1532]] -[[Valéncia]], [[6 de giner]] de [[1611]]), fon un Sant Patriarca llatí d'Antioquia i home d'estat espanyol.
  
'''Sant Joan de Ribera''' ([[Sevilla]], [[27 de decembre]] de [[1532]] -[[Valéncia]], [[6 de giner]] de [[1611]]), fon un Sant Patriarca llatí d'Antioquia i home d'estat espanyol.
+
== Biografia ==
  
 
'''Sant Joan de Ribera''', també conegut com el '''Patriarca Ribera''', va nàixer en la ciutat de [[Sevilla]], i va morir en giner de [[1611]]. Abans de ser arquebisbe de [[Valéncia]] i patriarca de Antioquia havia segut bisbe de [[Badajoz]], fon l'anima de la restauració espiritual de la diòcesis valentina a l'aplicar les directrius del Concili de Trent. Durant el seu pontificat en l'Arquebisbat de [[Valéncia]] fundà un total de 83 convents. Fon beatificat pel papa [[Joan XXIII]] el [[12 de juny]] de [[1960]].  
 
'''Sant Joan de Ribera''', també conegut com el '''Patriarca Ribera''', va nàixer en la ciutat de [[Sevilla]], i va morir en giner de [[1611]]. Abans de ser arquebisbe de [[Valéncia]] i patriarca de Antioquia havia segut bisbe de [[Badajoz]], fon l'anima de la restauració espiritual de la diòcesis valentina a l'aplicar les directrius del Concili de Trent. Durant el seu pontificat en l'Arquebisbat de [[Valéncia]] fundà un total de 83 convents. Fon beatificat pel papa [[Joan XXIII]] el [[12 de juny]] de [[1960]].  
  
El seu pare va ser virrei de [[Nàpols]] i sa mare va morir quan ell era molt chicotet. '''Joan de Ribera''' va estudiar en l'[[Universitat de Salamanca]].  
+
De posició noble, son pare, Pere Afán de Ribera, fon Duc d'Alcalà, Marques de Tarifa i posteriorment al nàixer Joan, Virrei de Nàpols. Es va quedar orfe de mare sent molt jove i, en este sentit, va créixer sense l'amor d'una mare.
 +
 
 +
Estudià en la prestigiosa per a l'época Universitat de Salamanca, en teòlecs tals com Melchor Cano i Domingo de Soto. Quan tenia uns pocs anys de ser sacerdot i contava solament en 30 anys d'edat, en [[1562]], en el Papa [[Pius IV]], fon nomenat bisbe de Badajoz. Alli es dedicà en tota la seua anima a adoctrinar als catòlics i anar en contra del nou moviment dels protestants.
  
Quan tenia 30 anys d'edat, el Papa [[Pio IV]] el va nomenar bisbe de [[Badajoz]]. Allí se va dedicar en tota la seua ànima a ensenyar als catòlics i anar en contra del nou moviment dels protestants.  
+
Va ser nomenat [[Arquebisbe de Valéncia]] en l'idea de que poguera afrontar els greus problemes plantejats pels moriscs valencians i Patriarca de Antioquía (1568), després el rei el va nomenar [[Virrei de Valéncia]], i aixina arribà a ser al mateix temps cap religiós i cap civil. Algunes fonts diuen que utilisà tot el seu poder civil i religiós per a pressionar el rei cap a l'[[expulsió dels moriscs]], que es va realisar en [[1609]], atres diuen que els va defendre i intentar que l'expulsió no arribara a terme.
  
Va ser nomenat [[Arquebisbe de Valéncia]], després el rei el va nomenar [[Virrei de Valéncia]], i aixina arribà a ser al mateix temps cap religiós i cap civil. Algunes fonts diuen que utilisà tot el seu poder civil i religiós per a pressionar el rei cap a l'[[expulsió dels moriscs]], que es va realisar en [[1609]], atres diuen que els va defendre i intentar que l'expulsió no arribara a terme.
+
Va escriure numeroses obres. Des de [[1569]] fins al [[1610]], va fer 2.715 visites pastorals a les parròquies i els resultats d'estes visites els va deixar en 91 volums en 91.000 pagines. Celebrà set Sínodos, o reunions en tots el retors.
  
Va crear i va fundar el [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia|Real Colege del Corpus Christi]], conegut entre els valencians en el nom de '''Colege del Patriarca''', que va tindre com a comés principal la formació de sacerdots segons l'espirit i les disposicions del [[Concili de Trento]], tal com arreplega el mateix fundador en les constitucions, i se va convertir aixina en un eixemple i paradigma de la [[Contrarreforma]] en València. El clima religiós de la Contrarreforma i la personalitat i el mecenage artístic del fundador, el va convertir en una de les figures més influents d'este periodo, que va arribar a ostentar els càrrecs d'arquebisbe de [[Valéncia]], patriarca d'Antioquia, virrei, capità general, president de l'Audiència i canceller de l'[[Universitat de Valéncia|Universitat]].  
+
Va crear i va fundar el [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia|Real Colege del Corpus Christi]], conegut entre els valencians en el nom de '''Colege del Patriarca''', que va tindre com a comés principal la formació de sacerdots segons l'espirit i les disposicions del [[Concili de Trento]], tal com arreplega el mateix fundador en les constitucions, i se va convertir aixina en un eixemple i paradigma de la [[Contrarreforma]] en Valéncia. El clima religiós de la Contrarreforma i la personalitat i el mecenage artístic del fundador, el va convertir en una de les figures més influents d'este periodo, que va arribar a ostentar els càrrecs d'arquebisbe de [[Valéncia]], patriarca d'Antioquia, virrei, capità general, president de l'Audiència i canceller de l'[[Universitat de Valéncia]].  
  
En [[1597]] va impulsar la fundació d'una orde religiosa femenina reformada, en la llinea de les [[carmelites descalces]]. En no conseguir que [[Teresa de Jesús]] fundara un convent en [[Valéncia]] (Joan de Ribera volia que quedara baix la jurisdicció episcopal, cosa que la santa fundadora volia evitar en totes les seues fundacions), ell mateix va fundar un orde, el de les [[Agustines Descalces]], que seguia la ''[[Regla de Sant Agustí]]'' i les [[constitució religiosa|constitucions]] de les [[carmelites descalces]]. La primera fundació va ser la d'[[Alcoy]], el [[18 de decembre]] de [[1597]].
+
En [[1597]] impulsà la fundació d'una orde religiosa femenina reformada, en la llinea de les [[carmelites descalces]]. En no conseguir que [[Teresa de Jesús]] fundara un convent en [[Valéncia]] (Joan de Ribera volia que quedara baix la jurisdicció episcopal, cosa que la santa fundadora volia evitar en totes les seues fundacions), ell mateix va fundar un orde, el de les [[Agustines Descalces]], que seguia la ''[[Regla de Sant Agustí]]'' i les [[constitució religiosa|constitucions]] de les [[carmelites descalces]]. La primera fundació fon la d'[[Alcoy]], el [[18 de decembre]] de [[1597]].
  
Va ser beatificat en [[1796]] i declarat Sant pel Papa [[Joan XXIII]] en [[1960]].
+
Fon beatificat en [[1796]] i declarat Sant pel Papa [[Joan XXIII]] en [[1960]]. El Papa [[Sant Pius V]] el nomenà ''"Lumen totius Hispaniae"'' (Llumbrera de tota  Espanya).
  
 
==Vore també==
 
==Vore també==
 
* [[Agustines Descalces]]
 
* [[Agustines Descalces]]
 
* [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]]
 
* [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]]
 
 
== Contingut a fusionar en est artícul ==
 
 
Biografia:
 
De posicio noble, son pare, Per Afán de Ribera, va ser duque d'Alcalá, marques de Tarifa i posteriorment al nàixer de Juan, virrei de Napoles. Es va quedar orfe de mare sent molt jove i en açò va créixer sense l'amor d'una mare.
 
 
Estudià en la prestigiosa per a l'época Universitat de Salamanca, en teòlecs tals com Melchor Cano i Domingo de Soto. Quan tenia uns pocs anys de ser sacerdot i contaba solament en 30 anys d'edat, en 1562, en el Papa Pío IV, sigue nomenat bisbe de Badajoz. Alli es dedicà en tota la seua alma a adoctrinar als catolics i anar en contra del nou moviment dels protestants.
 
 
Mes tart, va ser nomenat arquebisbe de Valéncia, i Patriarca de Antioquía (1568), en la idea de que puguera afrontar els greus problemes plantejats pels moriscos valencians. El Rei l'anomenà virrei del Regne de Valencia, i aixina arribà a ser al mateix temps cap religios i civil.
 
 
Al fin, despres de treinta anys de frustats intents, utilisà la seua posicio e influencies per a ser u dels impulsors i el mes ferm advocat front el rei de l'expulsio dels moriscos de 1609.
 
 
Va escriure numeroses obres. Des de 1569 fins 1610, va fer 2715 visites pastorals a les parroquies i els resultas d'estes visites els va deixar en 91 volumens en 91,000 pagines.
 
 
Celebrà set Sinodos, o reunions en tots el retors.
 
 
Va fundar el Real Colege Seminari del Corpus Christi, conegut entre els valencians en el nom de El Patriarca, va tindre com comes principal la formacio de sacerdots segons l'esperit i les disposicions del Concili de Trento, tal i com arreplega el mateix fundador en les constitucions, i es convertix aixina en un eixemple i paradigma de la Contrarreforma en Valencia. El clima religios de la Contrarreforma i a la presonalitat i el mecenage artistic del fundador, va conseguir ser una de les figures mes influens d'este periodec, que arribà a ocupar els carrecs d'arquebisbe de Valencia, Patriarca d'Antioquia, virrei general, President de l'Audiencia i canciller de la Universitat. Sant Pio V, l'anomenà feia quaranta anys,lumen totius Hispaniae (lumbrera de tota  Espanya).
 
  
 
== Referencies ==
 
== Referencies ==
{{Traduït de|ca|Joan_de_la_Ribera}}
+
{{Traduït de|es|Joan_de_la_Ribera}}
 
 
  
 
[[Categoria:Sants andalusos]]
 
[[Categoria:Sants andalusos]]

Revisió de 21:54 8 set 2010

Sant Joan de Ribera (Sevilla, 27 de decembre de 1532 -Valéncia, 6 de giner de 1611), fon un Sant Patriarca llatí d'Antioquia i home d'estat espanyol.

Biografia

Sant Joan de Ribera, també conegut com el Patriarca Ribera, va nàixer en la ciutat de Sevilla, i va morir en giner de 1611. Abans de ser arquebisbe de Valéncia i patriarca de Antioquia havia segut bisbe de Badajoz, fon l'anima de la restauració espiritual de la diòcesis valentina a l'aplicar les directrius del Concili de Trent. Durant el seu pontificat en l'Arquebisbat de Valéncia fundà un total de 83 convents. Fon beatificat pel papa Joan XXIII el 12 de juny de 1960.

De posició noble, son pare, Pere Afán de Ribera, fon Duc d'Alcalà, Marques de Tarifa i posteriorment al nàixer Joan, Virrei de Nàpols. Es va quedar orfe de mare sent molt jove i, en este sentit, va créixer sense l'amor d'una mare.

Estudià en la prestigiosa per a l'época Universitat de Salamanca, en teòlecs tals com Melchor Cano i Domingo de Soto. Quan tenia uns pocs anys de ser sacerdot i contava solament en 30 anys d'edat, en 1562, en el Papa Pius IV, fon nomenat bisbe de Badajoz. Alli es dedicà en tota la seua anima a adoctrinar als catòlics i anar en contra del nou moviment dels protestants.

Va ser nomenat Arquebisbe de Valéncia en l'idea de que poguera afrontar els greus problemes plantejats pels moriscs valencians i Patriarca de Antioquía (1568), després el rei el va nomenar Virrei de Valéncia, i aixina arribà a ser al mateix temps cap religiós i cap civil. Algunes fonts diuen que utilisà tot el seu poder civil i religiós per a pressionar el rei cap a l'expulsió dels moriscs, que es va realisar en 1609, atres diuen que els va defendre i intentar que l'expulsió no arribara a terme.

Va escriure numeroses obres. Des de 1569 fins al 1610, va fer 2.715 visites pastorals a les parròquies i els resultats d'estes visites els va deixar en 91 volums en 91.000 pagines. Celebrà set Sínodos, o reunions en tots el retors.

Va crear i va fundar el Real Colege del Corpus Christi, conegut entre els valencians en el nom de Colege del Patriarca, que va tindre com a comés principal la formació de sacerdots segons l'espirit i les disposicions del Concili de Trento, tal com arreplega el mateix fundador en les constitucions, i se va convertir aixina en un eixemple i paradigma de la Contrarreforma en Valéncia. El clima religiós de la Contrarreforma i la personalitat i el mecenage artístic del fundador, el va convertir en una de les figures més influents d'este periodo, que va arribar a ostentar els càrrecs d'arquebisbe de Valéncia, patriarca d'Antioquia, virrei, capità general, president de l'Audiència i canceller de l'Universitat de Valéncia.

En 1597 impulsà la fundació d'una orde religiosa femenina reformada, en la llinea de les carmelites descalces. En no conseguir que Teresa de Jesús fundara un convent en Valéncia (Joan de Ribera volia que quedara baix la jurisdicció episcopal, cosa que la santa fundadora volia evitar en totes les seues fundacions), ell mateix va fundar un orde, el de les Agustines Descalces, que seguia la Regla de Sant Agustí i les constitucions de les carmelites descalces. La primera fundació fon la d'Alcoy, el 18 de decembre de 1597.

Fon beatificat en 1796 i declarat Sant pel Papa Joan XXIII en 1960. El Papa Sant Pius V el nomenà "Lumen totius Hispaniae" (Llumbrera de tota Espanya).

Vore també

Referencies