Diferència entre les revisions de "Joan de Joanes"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Joan_de_Joanes.jpg|right|400px|thumb|"El Sant Sopar" (h. 1550), l'obra mes coneguda de Joan de Joanes, Museu Parroquial de [[Bocairent]]]] | [[Image:Joan_de_Joanes.jpg|right|400px|thumb|"El Sant Sopar" (h. 1550), l'obra mes coneguda de Joan de Joanes, Museu Parroquial de [[Bocairent]]]] | ||
| − | [[Image:Alfons_V.jpg|right|400px|thumb|"Alfons V, El Magnànim", obra de Joan de Joanes. | + | [[Image:Alfons_V.jpg|right|400px|thumb|"Alfons V, El Magnànim", obra de Joan de Joanes.]] |
Revisió de 17:44 2 oct 2009
Joan de Joanes o en castellà, Juan de Juanes (La Font de la Figuera (Valéncia), 1523 - Bocairent (íb.), 1579), nom pel qual es coneix a Joan Vicent Macip, fon un pintor valencià del renaiximent fill de Vicent Macip.
Vida i obra
Les seues primeres obres les realisa junt en son pare, la qual cosa ha creat sérios problemes per a determinar l'autoria de les obres anteriors a 1550 (data de la mort de Macip). És especialment problemàtica l'atribució dels panels del Retaule de la catedral de Segorbe.
Es conjectura si de Joanes va estudiar en Itàlia, puix va rebre l'influència de la pintura del dit país, especialment de Sebastiano del Piombo. Els historiadors tendixen a pensar que mai va eixir d'Espanya, i que com son pare, va absorbir influències observant les pintures estrangeres que arribaven a Valéncia. Concretament de Sebastiano del Piombo existien diverses obres importants, que van ser copiades i imitades per múltiples artistes.
En la Valéncia de la seua época Joan de Joanes fon el pintor de major rellevància. Dedicat fonamentalment a l'iconografia religiosa, fon cridat «el segon Rafael». Entre les seues obres destaquen El Sant Sopar (Museu parroquial de Bocairent), Sant Sebastià en la sinagoga, La Sagrada Família, el retaule de l'Església de La Font de la Figuera, Assunció de la Mare de Deu o les Bodes místiques del Venerable Agnesio (bon eixemple del Renaiximent), el retrat del Venerable donant i l'Immaculada Concepció, que és considerada com la seua obra més famosa, com a predecessora de la tipologia iconogràfica que Francisco Pacheco, en el seu Art de la pintura expondrà com canònica.
Representant del renaiximent valencià en una época certament convulsa per motius religiosos i polítics, de Joanes va conseguir crear un estil propi, uns tipos iconogràfics que serien repetits fins a la sacietat pels seus seguidors (són importants els seus Salvadors Eucarístics, Ecce Homos i Doloroses). Va produir un abans i un després en l'art valencià i és el millor representant d'este ambient pre-reformiste de mitat del sigle XVI.
Atres obres dignes de menció són: les taules sobre Sant Esteve, un retrat del senyor de Bicorp (tots en el Museu del Prado) i un singular retrat de Alfons V d'Aragó, (Museu de Saragossa).
La seua obra fon continuada per diversos pintors: el seu fill Vicent Joanes (també conegut com Vicent Masip, Vicent Macip Menges, continuador de les formes familiars, manifestades en una chicoteta Sant Sopar), Margarita Joanes, Nicolás Borrás o Nicolau Factor. L'estil dels seus seguidors no fon molt apreciat pels mecenes de l'época, sobretot pel Patriarca Ribera, pero encara aixina van ser un referent pictòric important.