Diferència entre les revisions de "Joan Reglà"
m |
|||
(No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = Sant Cugat del Vallés, [[Barcelona]], [[Espanya]] | | lloc_mort = Sant Cugat del Vallés, [[Barcelona]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
− | '''Joan Reglà i Campistol''' ([[Bàscara]], [[Girona]], [[1917]] - [[Sant Cugat del Vallés]], [[Barcelona]], [[1973]]) fon un historiador i professor universitari d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]]. | + | '''Joan Reglà i Campistol''' ([[Bàscara]], [[Girona]], [[1917]] - † [[Sant Cugat del Vallés]], [[Barcelona]], [[1973]]) fon un historiador i professor universitari d'ideologia [[Catalanisme|catalanista]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
− | Joan Reglà fon doctor en | + | Joan Reglà fon doctor en Filosofia i Lletres i llicenciat en Dret. |
El seu principal camp d'estudi fon l'història de la [[Corona d'Aragó]], en particular atenció a temes com el bandolerisme català i les conseqüències de l'expulsió dels [[Morisc|moriscs]] en el [[Regne de Valéncia]] i atres llocs d'[[Espanya]]. Fon discípul de [[Jaume Vicens Vives]]. | El seu principal camp d'estudi fon l'història de la [[Corona d'Aragó]], en particular atenció a temes com el bandolerisme català i les conseqüències de l'expulsió dels [[Morisc|moriscs]] en el [[Regne de Valéncia]] i atres llocs d'[[Espanya]]. Fon discípul de [[Jaume Vicens Vives]]. | ||
Llínea 34: | Llínea 34: | ||
L'enciclopèdia catalana diu, entre atres coses, de Joan Reglà: | L'enciclopèdia catalana diu, entre atres coses, de Joan Reglà: | ||
− | {{Cita|''... guanyà la mateixa càtedra a la Universitat de València, on ensenyà | + | {{Cita|''... guanyà la mateixa càtedra a la Universitat de València, on ensenyà en òptima efectivitat docent fins el 1971. Juntament en Tarradell, Dolç, Giralt i altres féu pujar el nivell científic i de catalanitat de la facultat;''}} |
+ | |||
+ | Que en [[valencià]] podem traduir com a: | ||
+ | |||
+ | {{Cita|''... guanyà la mateixa càtedra en l'Universitat de Valéncia, a on ensenyà en òptima efectivitat docent fins a l'any 1971. Juntament en Tarradell, Dolç, Giralt i atres feu pujar el nivell científic i de catalanitat de la facultat;''}} | ||
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | |||
+ | * [https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0054687.xml Joan Reglà en l'enciclopèdia catalana (en català)] | ||
== Vore també == | == Vore també == |
Última revisió del 17:26 20 maig 2024
Joan Reglà i Campistol | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Historiador. | ||
Naiximent: | 1917 | ||
Lloc de naiximent: | Bàscara, Girona, Espanya | ||
Defunció: | 1973 | ||
Lloc de defunció: | Sant Cugat del Vallés, Barcelona, Espanya |
Joan Reglà i Campistol (Bàscara, Girona, 1917 - † Sant Cugat del Vallés, Barcelona, 1973) fon un historiador i professor universitari d'ideologia catalanista.
Biografia[editar | editar còdic]
Joan Reglà fon doctor en Filosofia i Lletres i llicenciat en Dret.
El seu principal camp d'estudi fon l'història de la Corona d'Aragó, en particular atenció a temes com el bandolerisme català i les conseqüències de l'expulsió dels moriscs en el Regne de Valéncia i atres llocs d'Espanya. Fon discípul de Jaume Vicens Vives.
En l'any 1959 accedí a la càtedra d'Història Moderna d'Espanya de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Valéncia.
Des de l'any 2002, la Biblioteca d'Humanitats de l'Universitat de Valéncia porta el seu nom. Eixe mateix any, l'Institut d'Estudis Catalans va establir el Premi Joan Reglà per a premiar els treballs d'història dels sigles XV i XVI dels territoris, segons eixa institució, de parla catalana.
Obra[editar | editar còdic]
- El bandolerisme català del Barroc, 1966.
- Estudios sobre los moriscos, 1974.
- Aproximació a la història del País Valencià (sic), 1978.
- Els virreis de Catalunya, 1980.
- Historia de Cataluña, 1973.
Cites[editar | editar còdic]
L'enciclopèdia catalana diu, entre atres coses, de Joan Reglà:
Que en valencià podem traduir com a: