Diferència entre les revisions de "Joan Carles I"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Revertides les edicions de Carlos aliknt (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Valencian)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Reijci.jpg|right|200px|thumb|Fotografia oficial de Sa Majestat '''Joan Carles I''', Rei de Valéncia]]
 
[[Image:Reijci.jpg|right|200px|thumb|Fotografia oficial de Sa Majestat '''Joan Carles I''', Rei de Valéncia]]
  
'''Joan Carles I''' ([[5 de giner]] de [[1938]] en [[Roma]], [[Itàlia]]), batejat Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias és l'actual Rei de [[Valéncia]], hereu llegítim del títul creat per Jaume I el Conquistador en l'any [[1232]]. El títul de Rei de [[València]] és un dels títuls històrics propis de la Corona d'[[Espanya]]; l'artícul 56 de la Constitució Espanyola reconeix el dret del Rei d'[[Espanya]] a usar la resta de títuls que li corresponen a la Corona (entre ells el de Rei de [[València]]). Estos títuls inclouen, entre atres, els que existien en els territoris de l'actual Regne d'[[Espanya]] abans de la seua constitució com a Corona unificada en l'época dels [[Reis Catòlics]]. Entre atres, els títuls històrics de la Corona Espanyola son els següents:
+
'''Joan Carles I''' ([[5 de giner]] de [[1938]] en [[Roma]], [[Itàlia]]), batejat Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias és l'actual Rei de [[Valéncia]], hereu llegítim del títul creat per Jaume I el Conquistador en l'any [[1232]]. El títul de Rei de [[Valéncia]] és un dels títuls històrics propis de la Corona d'[[Espanya]]; l'artícul 56 de la Constitució Espanyola reconeix el dret del Rei d'[[Espanya]] a usar la resta de títuls que li corresponen a la Corona (entre ells el de Rei de [[Valéncia]]). Estos títuls inclouen, entre atres, els que existien en els territoris de l'actual Regne d'[[Espanya]] abans de la seua constitució com a Corona unificada en l'época dels [[Reis Catòlics]]. Entre atres, els títuls històrics de la Corona Espanyola son els següents:
  
''Rei de [[València]], de [[Castella]], de [[Lleó]], d'[[Aragó]], de les [[Dos Sicílies]], de [[Sevilla]], de [[Jerusalem]], de [[Navarra]], de [[Granada]], de [[Toledo]], de [[Galícia]], de [[Cerdenya]], de [[Córdova]], de [[Córsega]], de [[Múrcia]], de [[Jaén]], dels [[Algarve]]s, d'[[Algecires]], de [[Gibraltar]], de les [[Illes Canàries]], de les Illes Orientals i Occidentals, de les Illes i Terra Ferma de la Mar Océan...''
+
''Rei de [[Valéncia]], de [[Castella]], de [[Lleó]], d'[[Aragó]], de les [[Dos Sicílies]], de [[Sevilla]], de [[Jerusalem]], de [[Navarra]], de [[Granada]], de [[Toledo]], de [[Galícia]], de [[Cerdenya]], de [[Córdova]], de [[Córsega]], de [[Múrcia]], de [[Jaén]], dels [[Algarve]]s, d'[[Algecires]], de [[Gibraltar]], de les [[Illes Canàries]], de les Illes Orientals i Occidentals, de les Illes i Terra Ferma de la Mar Océan...''
  
==El Príncep d'Asturies==
+
==El Príncip de Girona==
El seu fill és l'actual Príncip d' Asturies, títul tradicional dels hereus de la Corona d'[[Aragó]]. En regnar es convertirà en Felip V de [[València]] i VI d'[[Espanya]]. L'anterior Felip (Felip IV de [[Valéncia]] -V d'[[Espanya]]-), fon el primer borbó que regnà en [[Valéncia]] per a lo que va tindre que derrotar a les tropes austracistes dins de la coneguda com a Guerra de Successió Espanyola. La batalla més important d'esta lluita en relació al [[Regne de Valéncia]] fon la [[Batalla d'Almansa]]. [[Felip IV]] es caracterisà per una política centralista que va significar la perdiguera de l'autonomia del [[Regne de Valéncia]] i dels seus furs.
+
El seu fill és l'actual Príncip de Girona, títul tradicional dels hereus de la Corona d'[[Aragó]]. En regnar es convertirà en Felip V de [[Valéncia]] i VI d'[[Espanya]]. L'anterior Felip (Felip IV de [[Valéncia]] -V d'[[Espanya]]-), fon el primer borbó que regnà en [[Valéncia]] per a lo que va tindre que derrotar a les tropes austracistes dins de la coneguda com a Guerra de Successió Espanyola. La batalla més important d'esta lluita en relació al [[Regne de Valéncia]] fon la [[Batalla d'Almansa]]. [[Felip IV]] es caracterisà per una política centralista que va significar la perdiguera de l'autonomia del [[Regne de Valéncia]] i dels seus furs.
  
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]

Revisió de 09:00 14 nov 2011

Fotografia oficial de Sa Majestat Joan Carles I, Rei de Valéncia

Joan Carles I (5 de giner de 1938 en Roma, Itàlia), batejat Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias és l'actual Rei de Valéncia, hereu llegítim del títul creat per Jaume I el Conquistador en l'any 1232. El títul de Rei de Valéncia és un dels títuls històrics propis de la Corona d'Espanya; l'artícul 56 de la Constitució Espanyola reconeix el dret del Rei d'Espanya a usar la resta de títuls que li corresponen a la Corona (entre ells el de Rei de Valéncia). Estos títuls inclouen, entre atres, els que existien en els territoris de l'actual Regne d'Espanya abans de la seua constitució com a Corona unificada en l'época dels Reis Catòlics. Entre atres, els títuls històrics de la Corona Espanyola son els següents:

Rei de Valéncia, de Castella, de Lleó, d'Aragó, de les Dos Sicílies, de Sevilla, de Jerusalem, de Navarra, de Granada, de Toledo, de Galícia, de Cerdenya, de Córdova, de Córsega, de Múrcia, de Jaén, dels Algarves, d'Algecires, de Gibraltar, de les Illes Canàries, de les Illes Orientals i Occidentals, de les Illes i Terra Ferma de la Mar Océan...

El Príncip de Girona

El seu fill és l'actual Príncip de Girona, títul tradicional dels hereus de la Corona d'Aragó. En regnar es convertirà en Felip V de Valéncia i VI d'Espanya. L'anterior Felip (Felip IV de Valéncia -V d'Espanya-), fon el primer borbó que regnà en Valéncia per a lo que va tindre que derrotar a les tropes austracistes dins de la coneguda com a Guerra de Successió Espanyola. La batalla més important d'esta lluita en relació al Regne de Valéncia fon la Batalla d'Almansa. Felip IV es caracterisà per una política centralista que va significar la perdiguera de l'autonomia del Regne de Valéncia i dels seus furs.