Diferència entre les revisions de "Jaume Roig"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Jaume Roig i Perez''' | + | '''Jaume Roig i Perez''' (principis del segle XV — †[[Benimàmet]], 1478) naixque en la ciutat de [[Valéncia]] a principis del [[segle XV]], fill de [[Jaume Roig el Vell]], mege i doctor en lleis i de [[Francesca Perez]]. Va ser conegut com a gran mege i poeta palati, escritor valencià del [[Segle d'Or Valencià]]. Es autor d'una de les grans obres de la lliteratura valenciana medieval, titulada ''Espill''. |
| − | |||
| − | |||
| + | == Biografia == | ||
Completà els seus estudis en [[Paris]] i [[Lleida]], obtenint els tituls de Mege i Mestre en Arts. Va ser cridat pel arquebisbe [[Dalmacio de Mur]], qui el va introduir en la cort de [[Joan II]]. | Completà els seus estudis en [[Paris]] i [[Lleida]], obtenint els tituls de Mege i Mestre en Arts. Va ser cridat pel arquebisbe [[Dalmacio de Mur]], qui el va introduir en la cort de [[Joan II]]. | ||
Estigue casat en N’[[Isabel Pellicer]] i del seu matrimoni naixqueren els fills Gaspar, Jeronim, Jaume Honorato (que fon vicari general de Valencia), Batiste, Joan, Leonor i Violant (que es feren monges). | Estigue casat en N’[[Isabel Pellicer]] i del seu matrimoni naixqueren els fills Gaspar, Jeronim, Jaume Honorato (que fon vicari general de Valencia), Batiste, Joan, Leonor i Violant (que es feren monges). | ||
| − | Dels anys [[1450]] a [[1462]] fon administrador de | + | Dels anys [[1450]] a [[1462]] fon administrador de l'[[hospital d’En Clapers]]. En [[1455]] començà el llibre de “Fabrica de l’obra de [[Sant Nicolau]] i [[Sant Pere Martir]]", per lo que en l’[[iglesia de Sant Nicolau]] es conserva un manuscrit signat per ell baix l'epigrafe: “Llibre de l’obra de la gloria i arcada de l'iglesia de Sant Nicolau” |
Jaume Roig era benefactor del [[monasteri de la Trinitat]] i de Sant Nicolau i en [[1456]] fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de Sant Nicolau de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l’escola de la Companyia. | Jaume Roig era benefactor del [[monasteri de la Trinitat]] i de Sant Nicolau i en [[1456]] fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de Sant Nicolau de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l’escola de la Companyia. | ||
| Llínea 15: | Llínea 14: | ||
Tant es va distinguir en la seua professio de mege que tots el dien “Mestre” i com a mege de camara entrà al servici de la reina [[María de Castella]], dona d’[[Alfons el magnanim]] en [[1458]]. | Tant es va distinguir en la seua professio de mege que tots el dien “Mestre” i com a mege de camara entrà al servici de la reina [[María de Castella]], dona d’[[Alfons el magnanim]] en [[1458]]. | ||
| − | Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a [[Callosa | + | Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a [[Callosa d'En Sarria]], a casa del seu nebot [[Baltasar Bou]], a on escrigue la seua millor obra: “[[L'Espill]]” ([[1459]]-[[1460]]), que va ser publicat baix el titul de: “Llibre de les dones o Llibre de Consells”. Escrit en vers es considerat el precursor de la picaresca, i alguns critics l’han catalogat com obra satirica. |
| − | Va ser un llibre d’ampla difussio, en | + | Va ser un llibre d’ampla difussio, en successives edicions: 1531-1532-1561-1562-1563-1573. Mes modernament s’han fet atres edicions, fins arribar als dies actuals. |
Jaume Roig tambe es autor de “Noves rimades” I en [[1474]] participà en un certamen lliterari que donà lloc, junt ad atres treballs d’atres autors, a la consecucio del llibre “Les trobes en lahors de la Verge Maria”. | Jaume Roig tambe es autor de “Noves rimades” I en [[1474]] participà en un certamen lliterari que donà lloc, junt ad atres treballs d’atres autors, a la consecucio del llibre “Les trobes en lahors de la Verge Maria”. | ||
La caiguda des d’una mula va empijorar el seu estat de salut i el dissabte 4 d’abril de 1478 mori en sa casa de Valencia. | La caiguda des d’una mula va empijorar el seu estat de salut i el dissabte 4 d’abril de 1478 mori en sa casa de Valencia. | ||
| + | |||
| + | == Espill == | ||
| + | Ha passat a la posteritat per ser autor de ''Espill'', novela tambe coneguda com ''El Llibre de les Dones'', integrament escrita en versos de quatre silabes. Solament se conserva un manuscrit, a pesar de que durant el segle XVI fon imprés tres vegades, proba del seu notable exit. | ||
| + | |||
| + | ==Veja's també== | ||
| + | *[[Segle d'Or Valencià]] | ||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
| − | *[http://www.gav-valencianistes.com/val/roig.htm | + | *[http://www.gav-valencianistes.com/val/roig.htm Biografia de Jaume Roig] |
| − | + | [[Categoria:Biografies]] | |
Revisió de 23:59 20 dec 2008
Jaume Roig i Perez (principis del segle XV — †Benimàmet, 1478) naixque en la ciutat de Valéncia a principis del segle XV, fill de Jaume Roig el Vell, mege i doctor en lleis i de Francesca Perez. Va ser conegut com a gran mege i poeta palati, escritor valencià del Segle d'Or Valencià. Es autor d'una de les grans obres de la lliteratura valenciana medieval, titulada Espill.
Biografia
Completà els seus estudis en Paris i Lleida, obtenint els tituls de Mege i Mestre en Arts. Va ser cridat pel arquebisbe Dalmacio de Mur, qui el va introduir en la cort de Joan II.
Estigue casat en N’Isabel Pellicer i del seu matrimoni naixqueren els fills Gaspar, Jeronim, Jaume Honorato (que fon vicari general de Valencia), Batiste, Joan, Leonor i Violant (que es feren monges).
Dels anys 1450 a 1462 fon administrador de l'hospital d’En Clapers. En 1455 començà el llibre de “Fabrica de l’obra de Sant Nicolau i Sant Pere Martir", per lo que en l’iglesia de Sant Nicolau es conserva un manuscrit signat per ell baix l'epigrafe: “Llibre de l’obra de la gloria i arcada de l'iglesia de Sant Nicolau”
Jaume Roig era benefactor del monasteri de la Trinitat i de Sant Nicolau i en 1456 fon triat conseller de la ciutat per la parroquia de Sant Nicolau de la que era membre, ya que vixque i muigue en el carrer Cordellats, canto a Capsers, darrere de l’escola de la Companyia.
Als seus germans els dien: Pere, que fon eclesiastic, Joana i Maria i ad ell se li coneixia com a Jaume Roig el jove, per a no confondre-lo en son pare.
Tant es va distinguir en la seua professio de mege que tots el dien “Mestre” i com a mege de camara entrà al servici de la reina María de Castella, dona d’Alfons el magnanim en 1458.
Quan enviudà i fugint de la pesta, ana a Callosa d'En Sarria, a casa del seu nebot Baltasar Bou, a on escrigue la seua millor obra: “L'Espill” (1459-1460), que va ser publicat baix el titul de: “Llibre de les dones o Llibre de Consells”. Escrit en vers es considerat el precursor de la picaresca, i alguns critics l’han catalogat com obra satirica.
Va ser un llibre d’ampla difussio, en successives edicions: 1531-1532-1561-1562-1563-1573. Mes modernament s’han fet atres edicions, fins arribar als dies actuals.
Jaume Roig tambe es autor de “Noves rimades” I en 1474 participà en un certamen lliterari que donà lloc, junt ad atres treballs d’atres autors, a la consecucio del llibre “Les trobes en lahors de la Verge Maria”.
La caiguda des d’una mula va empijorar el seu estat de salut i el dissabte 4 d’abril de 1478 mori en sa casa de Valencia.
Espill
Ha passat a la posteritat per ser autor de Espill, novela tambe coneguda com El Llibre de les Dones, integrament escrita en versos de quatre silabes. Solament se conserva un manuscrit, a pesar de que durant el segle XVI fon imprés tres vegades, proba del seu notable exit.