Ignaci Pinazo i Camarlench

Ignaci Pinazo Camarlench (Valencia, 11 de giner de 1849— Godella, 18 d'octubre de 1916) fon un pintor valencià. Es u dels mes destacats artistes valencians de fi de sigle, d'estil impressioniste.

Naixcut en una família humil, es va vore obligat des de molt jove a contribuir en diferents ocupacions al sosteniment de la familia. A soles havia cursat l'octau any en l'escola quan sa mare faltà de colera. Entre els diferents treballs que va fer està el de plater, decorador de taulells, i pintor de palmitos. Despres de la mort de son pare anà a viure en son yayo i començà a estudiar en 1864 en l'Academia ed Belles Arts de San Carlos (Valencia). Durant esta epoca es guanyava la vida com "sombrerero". Començà la seua formacio artistica als 21 anys, conseguint el seu primer exit tres anys mes tart, en Barcelona. En 1871, per primera vegada, presentà obras en la Exposicio Nacional de Belles Arts.

Estigué dos vegades en Roma, la primera gracies a la venda d'un quadro (1873), la segona becat (de 1876 a 1881). Es en este moment quan comença les seues grans produccions d'historia, alluntades dels convencionalismes del genero. En esta primera part de sa carrera pintà quadros de caracter academiciste.

A partir de 1874 començà una llinea pictorica mes intima i impresionista. Quant regressà a la seua ciutat natal, abandonà els temes historics i en el seu lloc començà a pintar temes familiars, nuets, i escenes de la vida quotidiana. Se li considerà precursor, en temes i estils, de Joaquim Sorolla i Bastida i de Francisco Domingo tant en el tema com en l'estil.

Degut a una epidemia de colera en Valencia, Pinazo anà en 1884 temporalment a Betera, a on es detingué en la casa de camp en el nom de "Villa María" del banquer José Jaumandreu. Des de 1884 fins a 1886 ensenyà en l'Escola de Valencia. Va rebre molts encarrecs de l'aristocracia valenciana; entre els seus clients estigué la Marquesa de Benicarló.

En les exposicions anuals d'art Pinazo va conseguir, en 1881 i 1885, una medalla de plata i en 1897 i 1899, medalla d'or. En 1896 ingressà com Academic en l'Escola de Belles Arts de San Carles (Valencia). En 1890 intervingué en la decoracio de l'escalinata del palau d'En José Ayora, en companyia de Antonio Fillol,Peris Brell, Ricardo Verde i Lluis Beüt. En 1903 es nomenat academic de San Fernando. Va rebre una medalla real i en 1912, la ciutat de Valencia li dedicà un carrer.

Del seu matrimoni en Teresa Martínez Motfort tingué dos fills, Ignacio i José, mes tart pintors.

Obra

Ignacio Pinazo treballà en colors obscurs, com el negre, el marro, i els colors terrós, aixina com la brillant paleta tipica de l'impressionisme. En les seues obres, a sovint es reconeix pinzellades rapides.

Alguna de les seues obres mes conegudes son:

• Les filles del Cid (1879).
• El guardavíes (1877).
• Barca en la plaja (1890).

Part de la seua obra es pot vore en la Basílica de la Asunción en Cieza (Múrcia) i en el Museu de Belles Arts de Valencia - Sant Pius V. La major coleccio d'obres d'est autor se troba en l'Institut Valencià d'Art Modern, en mes de cent quadros i de siscents dibuixos que, en part, provenen de la familia Pinazo.