Diferència entre les revisions de "Història d'Antigua i Barbuda"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Commonwealth' a 'Commonwealth')
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
Els primers habitants de les illes d''''[[Antigua i Barbuda]]''' varen aplegar al voltant de l'any 2400 a. C., que varen ser amerindios pre-ceràmics. Més tart, les tribus amerindies arahuac i posteriorment els carips varen poblar les illes. L'illa d'Antiga va ser cridada originalment pels natius Wadadli.
+
Els primers habitants de les illes d''''[[Antigua i Barbuda]]''' varen aplegar al voltant de l'any 2400 a. C., que varen ser amerindios pre-ceràmics. Més tart, les tribus amerindies arahuac i posteriorment els carips varen poblar les illes. L'illa d'Antiga fon nomenada originalment pels natius Wadadli.
  
 
[[Cristòfol Colon|Cristóbal Colón]] va avistar les illes en el seu segon viage en l'any [[1493]], denominant a la més gran com a Antiga en honor de Santa María l'Antiga de [[Sevilla]]. Els primers intents europeus d'establir-se en les illes varen fracassar per les excelents defenses dels caris. L'illa va ser colonisada primer pels espanyols, pero pronte va passar a poder dels bucaners.  
 
[[Cristòfol Colon|Cristóbal Colón]] va avistar les illes en el seu segon viage en l'any [[1493]], denominant a la més gran com a Antiga en honor de Santa María l'Antiga de [[Sevilla]]. Els primers intents europeus d'establir-se en les illes varen fracassar per les excelents defenses dels caris. L'illa va ser colonisada primer pels espanyols, pero pronte va passar a poder dels bucaners.  
Llínea 5: Llínea 5:
 
La primera colónia anglesa es remonta a [[1632]]. Procedien de Sant Cristóbal i el seu primer governador va ser Thomas Warner, més tart es varen assentar colonos irlandesos. La seua econòmia es va basar principalment en el cultiu de [[tabac]], indi i [[sucre]]. L'esclavitut, establida per a favorir el creiximent i la rendabilitat de les plantacions de sucre en Antiga, va ser abolida en l'any [[1834]].
 
La primera colónia anglesa es remonta a [[1632]]. Procedien de Sant Cristóbal i el seu primer governador va ser Thomas Warner, més tart es varen assentar colonos irlandesos. La seua econòmia es va basar principalment en el cultiu de [[tabac]], indi i [[sucre]]. L'esclavitut, establida per a favorir el creiximent i la rendabilitat de les plantacions de sucre en Antiga, va ser abolida en l'any [[1834]].
  
Les illes es varen convertir en un estat independent en el sí de la Commonwealth britànica en [[1981]], i Vere Bird es va convertir en el primer ministre.
+
Les illes es varen convertir en un estat independent en el sí de la [[Commonwealth]] britànica en [[1981]], i Vere Bird es va convertir en el primer ministre.
  
 
En l'any [[2005]], Baldwin Spencer de la UPP (United Progessive Party) passà a ser el primer ministre
 
En l'any [[2005]], Baldwin Spencer de la UPP (United Progessive Party) passà a ser el primer ministre

Última revisió del 17:24 24 set 2023

Els primers habitants de les illes d'Antigua i Barbuda varen aplegar al voltant de l'any 2400 a. C., que varen ser amerindios pre-ceràmics. Més tart, les tribus amerindies arahuac i posteriorment els carips varen poblar les illes. L'illa d'Antiga fon nomenada originalment pels natius Wadadli.

Cristóbal Colón va avistar les illes en el seu segon viage en l'any 1493, denominant a la més gran com a Antiga en honor de Santa María l'Antiga de Sevilla. Els primers intents europeus d'establir-se en les illes varen fracassar per les excelents defenses dels caris. L'illa va ser colonisada primer pels espanyols, pero pronte va passar a poder dels bucaners.

La primera colónia anglesa es remonta a 1632. Procedien de Sant Cristóbal i el seu primer governador va ser Thomas Warner, més tart es varen assentar colonos irlandesos. La seua econòmia es va basar principalment en el cultiu de tabac, indi i sucre. L'esclavitut, establida per a favorir el creiximent i la rendabilitat de les plantacions de sucre en Antiga, va ser abolida en l'any 1834.

Les illes es varen convertir en un estat independent en el sí de la Commonwealth britànica en 1981, i Vere Bird es va convertir en el primer ministre.

En l'any 2005, Baldwin Spencer de la UPP (United Progessive Party) passà a ser el primer ministre

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons