Diferència entre les revisions de "Genoveva Torres"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 38: Llínea 38:
 
* [https://es.catholic.net/op/articulos/34808/genoveva-torres-morales-santa.html#google_vignette Biografia de Santa Genoveva Torres Morales. Catholic.net]
 
* [https://es.catholic.net/op/articulos/34808/genoveva-torres-morales-santa.html#google_vignette Biografia de Santa Genoveva Torres Morales. Catholic.net]
 
* [https://www.vatican.va/news_services/liturgy/saints/ns_lit_doc_20030504_torres-morales_en.html Biografia de Santa Genoveva Torres Morales. Vaticano (en [[anglés]])]
 
* [https://www.vatican.va/news_services/liturgy/saints/ns_lit_doc_20030504_torres-morales_en.html Biografia de Santa Genoveva Torres Morales. Vaticano (en [[anglés]])]
* [https://www-santiebeati-it.translate.goog/dettaglio/91490?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=ca#google_vignette. Danta Genoveva Torres. Santi e Beati (en anglés)]
+
* [https://www-santiebeati-it.translate.goog/dettaglio/91490?_x_tr_sl=auto&_x_tr_tl=en&_x_tr_hl=ca#google_vignette. Santa Genoveva Torres. Santi e Beati (en anglés)]
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Revisió de 18:43 24 abr 2024

Genoveva Torres Morales
Fiesta de Santa Genoveva Torres Morales 02.jpg
Estatua de Santa Genoveva Torres Morales en la Residencia Sagrado Corazón de las Hermanas Angélicas de Valladolit
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Religiosa
Naiximent: 3 de giner de 1870
Lloc de naiximent: Almenara, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 5 de giner de 1956
Lloc de defunció: Saragossa, Aragó, Espanya


Genoveva Torres Morales, en l'actualitat Santa Genoveva Torres, (Almenara, 3 de giner de 1870 - † Saragossa, 5 de giner de 1956) fon una religiosa valenciana. Fundà l'Institut de les Germanes del Sagrat Cor de Jesús i dels Àngels, per a ajudar a les dònes, fon beatificada pel Papa Joan Pau II el 4 de maig de l'any 2003.

Biografia

Filla de José Torres i Vicenta Morales, naix el 3 de giner de l'any 1870 en la població d'Almenara, en la comarca de La Plana Baixa. Filla d'una família de llauradors, Genoveva fon la menor de sis germans. Son pare va faltar molt pronte i quatre dels seus germans també faltaren. Als huit anys, Genoveva veu com sa mare patix una greu enfermetat i també fallix. Es quedà orfena junt al seu germà José que tenia dihuit anys. Els dos intentaren seguir avant, Genoveva cuidant la casa i el germà treballant en l'horta o en els arrossars de jornaler, veent-se forçada a deixar els estudis. Va començar una vida de servici com a assistent de la llar i va reservar les nits per a dedicar-se a la llectura de llibres piadosos de la seua mare. Als tretze anys, se li va diagnosticar un tumor maligne en una cama, la qual va deure ser tallada a l'altura de la cuixa, en una operació sense anestèsia per a eliminar la cangrena. Des de llavors tindria que anar sempre en dos closses.

En l'any 1885 torna a caure malalta. El cos se li va omplir de llagues per lo que va tindre que ser asilada en la Casa de la Misericòrdia de Valéncia, regentada per les Carmelites de la Caritat. Allí va completar la seua escassa cultura i profundisarà la seua formació espiritual. Despuix de nou anys allí, Carlos Ferrís, sacerdot jesuïta i Fundador de la Leproseria de Fontilles, va solicitar el seu ingrés com a religiosa en l'Orde carmelita pero la seua discapacitat fon considerada un obstàcul per a ser admesa. Des de llavors, Genoveva no intentaria demanar l'ingrés en cap atra congregació.

En l'any 1911, unida a dos companyeres (Isabel i Ampar), va fundar la Societat Angélica. La missió seria oferir una nova llar a dònes soles, aportant la pensió que pogueren. El 2 de febrer de 1911 es va inaugurar la primera casa en Valéncia en quatre residents i Genoveva fon nomenada Directora de la Casa. Les fundacions s'estendrien ràpidament per Espanya. A partir de decembre de 1912 visten en hàbit característic i, en 1915, comencen a consagrar-se a Deu en vots privats.

El 5 de decembre de 1925 es promulgava el Decret pel que la Societat Angélica es convertia en Institut religiós diocesà, i el 18 de decembre l'Arquebisbe de Saragossa rebia personalment la professió religiosa de Genoveva i de les seues 18 companyeres. Dos dies despuix és nomenada Mare General de l'Institut, en sèu en Saragossa. Serà Saragossa a on instalen la Casa General i el Noviciat, en una hostaleria ubicada als peus de la Verge del Pilar i inaugurada en 1941. A pesar de la seua coixera, la Mare Genoveva viajarà per les principals ciutats espanyoles fundant residències.

En l'any 1931, la Mare Genoveva comença la seua tasca com a mestra i guia espiritual del nou Institut Religiós, encara que primer la República i despuix la Guerra fan que l'Orde perga diferents Cases en tot el país. Despuix de la guerra, la religiosa es convertix en la principal animadora per a recuperar les Cases perdudes durant el conflicte, i aixina, al poc temps ya estaven funcionant de nou les sis Cases de la Societat Angélica.

A partir de l'any 1950, Genoveva comença a perdre facultats pero, per un atre costat, l'orde conseguix el 25 de març de 1953 la cessió per Roma del "Decretum Laudis" que tant desijava. Adquiria aixina la seua obra caràcter pontifici universal, passant a denominar-se des de llavors Germanes del Sagrat Cor de Jesús i dels Sants Àngels, es dir, les Angéliques.

A principis de decembre de 1955, el seu estat de salut es va agravar i el dia 30 de decembre va sofrir un atac cervellvascular. Se li va administrar l'Unció de Malalts i a les nou del matí del 5 de giner de 1956, la religiosa va entrar en estat de coma, fallint en la Casa Generalicia de Saragossa. El poble va començar a invocar-la en el títul d'Ángel de la Soletat. Les despulles de Genoveva varen ser depositats en una cripta que es va construir baix l'altar major de la Casa Generalicia.

Fon beatificada pel Papa Joan Pau II el 29 de giner de 1995 i canonisada el 4 de maig de l'any 2003 en la Plaça de Colón de Madrit.

Reconeiximents

Genoveva Torres visità la ciutat de Castelló, coincidint en les celebracions del 300 aniversari del Campanar de Castelló (El Fadrí), per a visitar l'inauguració d'un altar en la Concatedral de Santa Maria. En eixa Concatedral existix en l'actualitat un altar que està dedicat a la Santa.

Bibliografia

Enllaços externs

Commons