Diferència entre les revisions de "Gas natural"
m |
m (Text reemplaça - ' continua ' a ' contínua ') |
||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
El gas natural és una [[energia primària]], o que es pot obtindre directament sense transformació. Les atres energies primàries són l'[[energia solar]], el [[carbó]] i el [[petròleu]]. Es tracta de l'energia fòssil més neta quant a [[Residu (deixalles)|residus]] i [[contaminant atmosfèric|emissions atmosfèriques]], i del [[combustible]] més eficient per a l'obtenció d'[[electricitat]] a les [[centrals tèrmiques]], en una eficiència total d'un 50'7% front al 25'7% del [[Petròleu|fuel]], el 26'1% de l'[[urani]] ([[central nuclear]]) i el 26'8% del carbó. La seua utilisació directa, sense haver de transformar-se prèviament en electricitat, té una eficiència molt major, d'un 91'2%.<ref name=arnaldos/> També és més [[economia|econòmic]] i més fàcil d'almagasenar que el carbó i els derivats del petròleu.<ref name=histeconomica/> | El gas natural és una [[energia primària]], o que es pot obtindre directament sense transformació. Les atres energies primàries són l'[[energia solar]], el [[carbó]] i el [[petròleu]]. Es tracta de l'energia fòssil més neta quant a [[Residu (deixalles)|residus]] i [[contaminant atmosfèric|emissions atmosfèriques]], i del [[combustible]] més eficient per a l'obtenció d'[[electricitat]] a les [[centrals tèrmiques]], en una eficiència total d'un 50'7% front al 25'7% del [[Petròleu|fuel]], el 26'1% de l'[[urani]] ([[central nuclear]]) i el 26'8% del carbó. La seua utilisació directa, sense haver de transformar-se prèviament en electricitat, té una eficiència molt major, d'un 91'2%.<ref name=arnaldos/> També és més [[economia|econòmic]] i més fàcil d'almagasenar que el carbó i els derivats del petròleu.<ref name=histeconomica/> | ||
| − | Per tot això es va començar a utilisar a partir dels [[anys 60]] com a combustible preferent excepte al [[transport]], a on | + | Per tot això es va començar a utilisar a partir dels [[anys 60]] com a combustible preferent excepte al [[transport]], a on contínua predominant el petròleu.<ref name=histeconomica>''Introducció a l'història econòmica mundial'', de Gaspar Feliu i Montfort, Carles Sudrià i Triay, Gaspar Feliu i Montfort Carles Sudrià i Triay. Edició [[Universitat de Valéncia]], 2006 ISBN 9788437062976</ref> Ademés, s'usa també com a [[matèria primera]] de numerosos productes [[químics]].<ref name=arnaldos/> La construcció de [[gasoducte]]s i el [[comerç]] de gas natural ha donat lloc a [[guerra|conflictes armats]] importants entre diferents països del món en els [[sigle XX|sigles XX]] i [[sigle XXI|XXI]].<ref>''Els conflictes i la pau'', de Helen Ware. [[Intermón Oxfam]], 2007 ISBN 9788484524793</ref> |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 21:09 20 nov 2018
El gas natural és una font d'energia fòssil que, com el carbó o el petròleu, està constituïda per una barreja d'hidrocarburs, unes molècules formades per àtoms de carbono i hidrogen. El seu poder calorífic varia molt segons la seua composició, pero els més elevats es troben entre les 8.500 i les 10.200 quilocalories per metro cúbic de gas natural.
El gas natural és una energia primària, o que es pot obtindre directament sense transformació. Les atres energies primàries són l'energia solar, el carbó i el petròleu. Es tracta de l'energia fòssil més neta quant a residus i emissions atmosfèriques, i del combustible més eficient per a l'obtenció d'electricitat a les centrals tèrmiques, en una eficiència total d'un 50'7% front al 25'7% del fuel, el 26'1% de l'urani (central nuclear) i el 26'8% del carbó. La seua utilisació directa, sense haver de transformar-se prèviament en electricitat, té una eficiència molt major, d'un 91'2%.[1] També és més econòmic i més fàcil d'almagasenar que el carbó i els derivats del petròleu.[2]
Per tot això es va començar a utilisar a partir dels anys 60 com a combustible preferent excepte al transport, a on contínua predominant el petròleu.[2] Ademés, s'usa també com a matèria primera de numerosos productes químics.[1] La construcció de gasoductes i el comerç de gas natural ha donat lloc a conflictes armats importants entre diferents països del món en els sigles XX i XXI.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaarnaldos - ↑ 2,0 2,1 Introducció a l'història econòmica mundial, de Gaspar Feliu i Montfort, Carles Sudrià i Triay, Gaspar Feliu i Montfort Carles Sudrià i Triay. Edició Universitat de Valéncia, 2006 ISBN 9788437062976
- ↑ Els conflictes i la pau, de Helen Ware. Intermón Oxfam, 2007 ISBN 9788484524793