Francisco Javier Simonet

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Francisco Javier Simonet i Baca
Fjs.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Historiador i arabiste
Naiximent: 1 de juny de 1829
Lloc de naiximent: Màlaga, Espanya
Defunció: 9 de juliol de 1897
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Francisco Javier Simonet i Baca (Màlaga, 1 de juny de 1829 - † Madrit, 9 de juliol de 1897​) fon un orientaliste, arabiste, lexicògraf i historiador espanyol.

Biografia

Catedràtic de llengua àrap en l'Universitat de Granada (1862). En l'any 1867 l'Acadèmia de l'Història el va premiar per la seua obra Història dels mossàraps espanyols.

Formà part de la Comissió de Monuments de Granada, integrada també pel seu amic Manuel Gómez-Moreno González, José i Manuel Oliver i Hurtado i Manuel de Góngora.

Feu una Crestomatia aràbic-espanyola (1881) publicada en colaboració en José María Lerchundi, i destaquen especialment els seus treballs sobre els mossàraps de Al-Àndalus, sobretot el seu Glossari de veus ibèriques i llatines usades entre els mossàraps (1888) i la seua Història dels mossàraps d'Espanya (1897-1903).

Simonet fon condiscípul de Juan Valera i Antonio Cánovas del Castillo. Juan Valera, al parlar sobre ell en Història i política, destacà la seua gran erudició i religiositat.

Segons el diari El Siglo Futuro, l'obra magna de Simonet fon «la de reduir a pols la falsa història de Dozy sobre els àraps espanyols».

En política Simonet va recolzar al Partit Integriste.

Simonet ha escrit numeroses obres sobre els àraps espanyols, especialment, sobre els mossàraps.

‘Veamos ya que parte tuvieron los mozárabes en la formación de los romances o dialectos hablados actualmente en España. Ya hemos notado que el lenguaje hablado por nuestros mozárabes y que en el siglo XII conservaba todavía, según lo testifica Ibn Albaithar, el nombre de su lengua madre, no podía ser un latín puro, elegante y clásico, sino una jerga formada de la descomposición de este idioma y de su mezcla con otros. Examinados con diligencia los monumentos lingüísticos y memorias que nos quedan de aquellos naturales, nosotros creemos que el lenguaje usado por ellos contribuyó en gran manera al desarrollo de nuestros principales romances, castellano, gallego y portugués, y aún del catalán y valenciano’
Francisco Javier Simonet

Enllaços externs