Diferència entre les revisions de "Francisco Javier Simonet"
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
Formà part de la Comissió de Monuments de [[Granada]], integrada també pel seu amic Manuel Gómez-Moreno González, José i Manuel Oliver i Hurtado i Manuel de Góngora. | Formà part de la Comissió de Monuments de [[Granada]], integrada també pel seu amic Manuel Gómez-Moreno González, José i Manuel Oliver i Hurtado i Manuel de Góngora. | ||
| − | Feu una ''Crestomatia aràbic-espanyola'' ([[1881]]) publicada en colaboració en José María Lerchundi, i destaquen especialment els seus treballs sobre els [[Mossàrap|mossàraps]] de [[Al-Àndalus]], sobretot el seu ''Glossari de veus ibèriques i llatines usades entre els mossàraps'' (1888) i la seua ''Història dels mossàraps d'Espanya'' ([[1897]]-[[1903]]). | + | Feu una ''Crestomatia aràbic-espanyola'' ([[1881]]) publicada en colaboració en [[José María Lerchundi]], i destaquen especialment els seus treballs sobre els [[Mossàrap|mossàraps]] de [[Al-Àndalus]], sobretot el seu ''Glossari de veus ibèriques i llatines usades entre els mossàraps'' (1888) i la seua ''Història dels mossàraps d'Espanya'' ([[1897]]-[[1903]]). |
Simonet fon condiscípul de [[Juan Valera]] i [[Antonio Cánovas del Castillo]]. Juan Valera, al parlar sobre ell en ''Història i política'', destacà la seua gran erudició i religiositat. | Simonet fon condiscípul de [[Juan Valera]] i [[Antonio Cánovas del Castillo]]. Juan Valera, al parlar sobre ell en ''Història i política'', destacà la seua gran erudició i religiositat. | ||
| − | Segons el diari ''El Siglo Futuro'', l'obra magna de Simonet fon «la de reduir a pols la falsa història de [[Dozy]] sobre els àraps espanyols». | + | Segons el diari ''El Siglo Futuro'', l'obra magna de Simonet fon «la de reduir a pols la falsa història de [[Reinhart Dozy|Dozy]] sobre els àraps espanyols». |
En política Simonet va recolzar al Partit Integriste. | En política Simonet va recolzar al Partit Integriste. | ||
Revisió de 18:29 10 abr 2024
| Francisco Javier Simonet i Baca | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador i arabiste | ||
| Naiximent: | 1 de juny de 1829 | ||
| Lloc de naiximent: | Màlaga, Espanya | ||
| Defunció: | 9 de juliol de 1897 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Francisco Javier Simonet i Baca (Màlaga, 1 de juny de 1829 - † Madrit, 9 de juliol de 1897) fon un orientaliste, arabiste, lexicògraf i historiador espanyol.
Biografia
Catedràtic de llengua àrap en l'Universitat de Granada (1862). En l'any 1867 l'Acadèmia de l'Història el va premiar per la seua obra Història dels mossàraps espanyols.
Formà part de la Comissió de Monuments de Granada, integrada també pel seu amic Manuel Gómez-Moreno González, José i Manuel Oliver i Hurtado i Manuel de Góngora.
Feu una Crestomatia aràbic-espanyola (1881) publicada en colaboració en José María Lerchundi, i destaquen especialment els seus treballs sobre els mossàraps de Al-Àndalus, sobretot el seu Glossari de veus ibèriques i llatines usades entre els mossàraps (1888) i la seua Història dels mossàraps d'Espanya (1897-1903).
Simonet fon condiscípul de Juan Valera i Antonio Cánovas del Castillo. Juan Valera, al parlar sobre ell en Història i política, destacà la seua gran erudició i religiositat.
Segons el diari El Siglo Futuro, l'obra magna de Simonet fon «la de reduir a pols la falsa història de Dozy sobre els àraps espanyols».
En política Simonet va recolzar al Partit Integriste.
Obra
Simonet ha escrit numeroses obres sobre els àraps espanyols, especialment, sobre els mossàraps.