Francisco
| Francisco González Sarriá | |||
|---|---|---|---|
.jpg)
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Cantant | ||
| Naiximent: | 5 de febrer de 1959 | ||
| Lloc de naiximent: | Alcoy, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Francisco González Sarriá, conegut artísticament com Francisco (Alcoy, Alacant; 5 de febrer de 1959), és un cantant valencià. Guanyà el Festival OTI de la Cançó en dos oportunitats: en les cançons Latino en 1981 i en A dónde voy sin ti en 1992.[1]
Biografia[editar | editar còdic]
Francisco va nàixer en el sí d'una humil família, el pare de la qual va fallir quan Francisco era un chiquet. Als seus díhuit anys participa, per primera volta, en un festival de cantants novells, en el poble valencià de Bugarra, guanyant el certamen. Més tart participa en varis festivals i certàmens, com el celebrat en la I Fira de Mostres de Valéncia o el concurs de Televisió Espanyola Gente joven, en el que queda classificat en segona posició. El seu primer nom artístic va ser Frango, composts per les raïls del seu nom i el seu primer llinage.
El seu primer gran èxit i el llançament a la fama li aplega en 1981, quan participa en la cançó Latino en el Festival de la OTI, celebrat en Mèxic, tema compost pels compositors Pablo Herrero i José Luis Armenteros. En plena cresta de l'ona, publica el seu segon disc en 1982, titulat Cariño mío. En ell s'inclouen uns atres dels seus grans èxits comercials, La chica del póster o Tú ni te imaginas. Grava l'Himne Valencià o de la Comunitat Valenciana.
Entre els anys 1984 i 1985, Francisco grava dos nous treballs: A vueltas con el amor i Por puro amor, en la cançó Ya no me duele estar sin ti.
En l'any 1986, Francisco és acompanyat al piano pel mestre Augusto Algueró, en una gira conjunta, en un espectàcul en el que s'entremesclen cançons pròpies en atres de Nino Bravo, Frank Sinatra, etc.
La segona mitat de la década dels huitanta supon un clot en la seua vida artística i personal, pese a l'èxit alcançat: problemes sentimentals, un accident de tràfic e inclús algun problema en la justícia. Es trasllada als EE.UU., on grava un treball en cançons de Manuel Alejandro ya popularisades per cantants com Raphael, Rocío Jurado o Julio Iglesias, gravat en forma de popurri o mescla.
A principi dels noranta, s'instala en Barcelona per a rebre una disciplinada educació lírica, participant en la soprano Montserrat Caballé en importants coliseus. En Espanya, la seua presentació com a intérpret líric té lloc en la celebració del dècim aniversari del Palau.
En 1992 torna a representar a Espanya en el Festival de la OTI, que es va celebrar en Valéncia, on de nou s'alça com el gran triumfador, en la cançó A dónde voy sin ti, del seu treball Bandera blanca, en cançons en la seua majoria de José María Purón.
En 1999 en motiu de l'any Xacobeo en Galícia grava en gallec i en castellà la cançó Torres de Compostela de José María Purón conjuntament en la Coral Polifònica el Eco.
En l'any 2011 va sorprendre a molts a l'interpretar al vilà Rocamora en Torrente 4: Lethal Crisis (Crisis letal) de Santiago Segura. Ademés participa com a concursant en les gales de Tu cara me suena d'Antena3, interpretant Vivir así es morir de amor de Camilo Sesto, Nessun dorma de Luciano Pavarotti, Como una ola de Rocío Jurado, Are You Lonesome Tonight? d'Elvis Presley, Dos gardenias d'Antonio Machín, It's not unusual de Tom Jones, Maldito duende d'Enrique Bunbury (Héroes del silencio), Vivo cantando de Salomé, Cobarde de David Bustamante i junt en Toñi Salazar va protagonisar un duo en el que varen interpretar Cómo yo te amo de Raphael i Rocío Jurado. En l'especial de Nadal interpreta junt en Sylvia Pantoja Olvídame y pega la vuelta de Pimpinela.
En l'any 2018 va participar en el programa Supervivientes.
Himne Regional Valencià[editar | editar còdic]
Les estrofes de l'incomparable Himne Regional, Himne oficial de la Comunitat Valenciana, fidel reflex de l'històrica abnegació valenciana, no pot faltar quan se tracta de l'amor al Regne de Valéncia i a Espanya.
Per a ofrenar noves glòries a Espanya,
tots a una veu, germans, vingau.
¡¡Ya en el taller i en el camp remoregen
càntics d'amor, himnes de pau!!
¡Pas a la Regió
que avança en marcha triumfal!
Per a tu la vega envia
la riquea que atesora,
i es la veu de l'aigua càntic d'alegria
acordat al ritme de guitarra mora.
Paladins de l'Art t'ofrenen
ses victòries jagantines;
i als teus peus, Sultana,
tons jardins estenen
un tapís de murta i de roses fines.
Brinden frutes dora(d)es "la d intervocàlica no se pronuncia en valencià"
els paraisos de les riberes;
pengen les arraca(d)es "la d intervocàlica no se pronuncia en valencià"
baix les arca(d)es "la d intervocàlica no se pronuncia en valencià"
de les palmeres.
Sona la veu amada
i en potentíssim, vibrant resò,
notes de nostra albada
canten les glòries de la Regió.
Valencians en peu alcem-se.
Que nostra veu
la llum salude d'un sol novell.
Per a ofrenar noves glòries a Espanya,
tots a una veu, germans, vingau.
¡¡Ya en el taller i en el camp remoregen
càntics d'amor, himnes de pau!!
¡Flamege en l'aire
nostra Senyera!
¡Glòria a la Pàtria!
¡Vixca Valéncia!
¡Vixca! ¡¡Vixca!! ¡¡¡Vixca!!!
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ «Historia del festival (1990-2000)» www.telefonica.net
