Diferència entre les revisions de "Francesc Caballero i Muñoz"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 +
{{Biografia|
 +
| nom = Francesc Caballero i Muñoz
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Escritor, poeta i polític.
 +
| data_naix = [[23 d'abril]] de [[1894]] 
 +
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[22 de giner]] de [[1982]]
 +
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
}}
 
'''Francesc Caballero i Muñoz''' ([[Valéncia]], [[23 d'abril]] de [[1894]] - [[22 de giner]] de [[1982]]) fon un escritor, poeta i polític [[Valencians|valencià]].
 
'''Francesc Caballero i Muñoz''' ([[Valéncia]], [[23 d'abril]] de [[1894]] - [[22 de giner]] de [[1982]]) fon un escritor, poeta i polític [[Valencians|valencià]].
  

Revisió de 22:40 30 març 2024

Francesc Caballero i Muñoz
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escritor, poeta i polític.
Naiximent: 23 d'abril de 1894
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 22 de giner de 1982
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Francesc Caballero i Muñoz (Valéncia, 23 d'abril de 1894 - 22 de giner de 1982) fon un escritor, poeta i polític valencià.

Biografia

Francesc Caballero i Muñoz participà en els concursos lliteraris organisats per l'Ajuntament de Valéncia i Lo Rat Penat i fon militant d'Unió Valencianista Regional.

Començà el seu treball lliterari colaborant en el semanari popular Foc y Flama (Valéncia, 1912-1913). Publicà alguns llibres de poemes, com: Jardí espiritual (1915) o Camins de llum (1919). Formava part del grup dels renovadors que tractaven d'aportar matisos modernistes per mig de recursos d'orige simbolista.

També colaborà en diverses revistes lliteràries i polítiques, anteriors a la Guerra Civil, com: Pàtria Nova, El Poble Valencià, Pensat i Fet o El Camí, en esta última baix el seudònim de Daniel Tossal.

Fon fundador, en l'any 1927, en plena Dictadura de Primo de Rivera, junt a Enric Navarro i Borràs, Adolf Pizcueta, Miquel Duran i Francesc Almela i Vives de la revista literària Taula de Lletres Valencianes, en l'objectiu d'impulsar la regeneració de la lliteratura i de acostar-se a les corrents lliteràries i culturals vanguardistes que en les décades de 1920 i 1930 sorgiren en tota Europa.

Francesc Caballero fon un dels firmants, en l'any 1932, de les Normes de Castelló, i es va enfrontar dialecticament a Josep Maria Bayarri pel seu llibre titulat El perill català (1932).

El 7 de febrer de 1934 va assistir a l'assamblea constituent de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, a on fon elegit el Consell Directiu i es varen aprovar els Estatuts de la Societat. Francesc Caballero Muñoz fon escollit president segon, acompanyant a Vicent Vilaplana, Robert Moròder, Carles Salvador, Pasqual Asins o Baldomer Vendrell, entre atres.

Despuix de la Guerra Civil se separà de l'ideari polític que havia defés abans del 1936 i es dedicà a publicar poesia de temàtica fallera i festera, poemes vicentins i per a la festa del Corpus, i colaborà en els periòdics Diario de Valencia, Las Provincias i en el Almanaque del mateix periòdic.