Diferència entre les revisions de "Formage"
m (Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut') |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Hartkaese HardCheeses.jpg|thumb|200px|Formages]] | [[Image:Hartkaese HardCheeses.jpg|thumb|200px|Formages]] | ||
| − | Se definix '''formage''' al producte fresc o madurat, sòlit o semisòlit, obtengut a partir de la coagulació de la [[llet]] (a través de l'acció del quall | + | Se definix '''formage''' al producte fresc o madurat, sòlit o semisòlit, obtengut a partir de la coagulació de la [[llet]] (a través de l'acció del quall o atres coagulants, en o sense hidròlisis prèvia de la lactosa) i posterior despartiment del sèrum. |
| − | Les llets que s' | + | Les llets que s'usen habitualment son les de [[vaca]] (sancera o desnatada) que dona un tast de formage més suau, [[cabra]] o [[ovella]] (en zones mediterrànees). En l'elaboració d'algun formage especialisat com la mozzarella, s'ampra la llet de búfala i en atres casos de [[gamell|gamella]]. |
| − | El formage de Cabrales ([[Principat d'Astúries]], [[Espanya]]) | + | El formage de Cabrales ([[Principat d'Astúries]], [[Espanya]]) usa una barreja de llet de vaca, ovella i cabra. |
| − | + | El greix de la llet és el nutrient que més influïx en el tast del formage. La llet sancera és la més rica en greix, pero en certs casos per a poder reduir el contingut greixós dels formages s'usa la seua versió desnatada o semi, lo qual també pot disminuir el tast del producte final. | |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 23:23 17 jun 2018
Se definix formage al producte fresc o madurat, sòlit o semisòlit, obtengut a partir de la coagulació de la llet (a través de l'acció del quall o atres coagulants, en o sense hidròlisis prèvia de la lactosa) i posterior despartiment del sèrum.
Les llets que s'usen habitualment son les de vaca (sancera o desnatada) que dona un tast de formage més suau, cabra o ovella (en zones mediterrànees). En l'elaboració d'algun formage especialisat com la mozzarella, s'ampra la llet de búfala i en atres casos de gamella.
El formage de Cabrales (Principat d'Astúries, Espanya) usa una barreja de llet de vaca, ovella i cabra.
El greix de la llet és el nutrient que més influïx en el tast del formage. La llet sancera és la més rica en greix, pero en certs casos per a poder reduir el contingut greixós dels formages s'usa la seua versió desnatada o semi, lo qual també pot disminuir el tast del producte final.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Formage.
«Formage». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).