Edició de «Espart»

[[File:Esparto Sierra.jpg|thumb|200px|Mates d'espart en la Serra de Santa Pola en [[Alacant]])]]
L'espart (del [[llatí]] spartum, i este del [[grec]] σπάρτον), és una planta de la família de les gramínees, herbàcea de tronc recte, flors en panolla espigada i llavor chicoteta, fulles radicals llargues molt resistents. Utilisada en la fabricació de calcer, cordes, cistelles, etc. També se denomina espartera.

== Distribució geogràfica ==

Zona de distribució del *esparto.
Es desenrolla en zones àrides de la [[Península Ibèrica]] ([[Andalusia]], [[Aragó]], [[Comunitat Valenciana]], [[Castella-la Mancha]], [[Catalunya]], [[Illes Balears]] i regió de [[Múrcia]]) i la zona magrebí ([[Marroc]], [[Argèlia]], [[Tunísia]] i [[Líbia]]) en el nort d'[[Àfrica]].

== Característiques ==
En el nom d'espart es coneixen popularment tant l'espart pròpiament dit (Macrochloa tenacissima), com l'espart baste (Lygeum *spartum). Les seues formacions naturals es denominen espartals  i albardinals, respectivament. Abdós formen part de la vegetació característica dels ambients esteparis ibèrics.

== Història ==

[[File:Sandalias de esparto (29139609730).jpg|thumb|200px|Espardenyes d'espart del Neolitic]]

No existixen testics de que l'espart haja segut utilisat durant el [[paleolític]], havent hipòtesis que durant el [[paleolític superior]] la fibra d'espart podria haver segut utilisada en la Península Ibèrica pel [[homo sapiens]] per a cosir.

És a partir del [[Neolític]] quan ya es pot atestar l'us de l'espart. L'únic restant textil trobat en [[Comunitat Valenciana|Valéncia]] és la chafada d'una estora formada per faixes de llanda de l'época del eneolític.

Durant l'época ibèrica va ser corrent l'us de l'espart per a realisar diferents objectes, com sandalies o cordes. En l'[[Antiga Roma|época romana]], la producció d'objectes realisats en espart s'exportava més allà de les zones del Mediterràneu occidental a on la planta és natural. 

En l'[[Alta Edat Mija]] continua l'us de l'espart, encara que no hi ha referències directes. Durant la [[Baixa Edat Mija]] es constituïxen gremis específics per a l'indústria de l'espart, i localitats sanceres varen basar la seua economia en esta activitat fins a la [[Anys 1960|década de 1960]]. Per eixemple, el Gremi d'alpargaters i esparters de Valéncia data de l'any [[1373]], i en l'any [[1863]] es transforma en Societat Industrial Filantròpica. Atres gremis esparters famosos eren els de [[Alacant]], [[Crevillent]], [[Aspe]] i [[Bétera]].

En els [[Anys 1940|anys quaranta]] del [[sigle XX]] l'espart adquirix una rellevància econòmica sense precedents. Considerat com a “fibra nacional”, va ser controlat pel govern central i pels ajuntaments.

== Aplicacions ==
[[File:Capazo de esparto.png|thumb|200px|Cabaç d'espart]]

[[File:Productes d'espart (27813096485).jpg|thumb|200px|Diferents objectes d'espart]]

En dites fibres d'espart, s'elaboren sogues, espardenyes, cistelles i fregalls; la manufactura de l'espart ha segut una part molt important de l'economia de molts pobles d'[[Espanya]] i, encara que ya és poc important, encara se seguix treballant manualment, de manera artesanal, encara que també hui en dia ho poden realisar màquines caseres.

En l'àmbit de la construcció, s'usa per a armar l'escayola, dotant-la d'una gran resistència a tracció, sobretot en la formació de subjecció de plaques d'escayola armada en fibra de vidre per a la realisació de falsos sostres.

L'indústria de l'espart va aplegar a ser molt important en Espanya. En l'arribada del [[plàstic]], els artículs ya no resultaven pràctics ni rendables. 

Hui en dia els productes d'espart han segut relegats a un us merament decoratiu. Prova del decliu de l'espart és cóm han anat tancant moltes de les tendes a on es venien estos productes.