Diferència entre les revisions de "Ernest Renan"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 15 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
{{Plantilla:Infotaula persona
+
{{Plantilla:Biografia
|nom = Ernest Renan
+
|nom = Joseph Ernest Renan
|image = Ernest-Renan.gif
+
|image = [[File:Ernest-Renan.gif|250px|Ernest Renan]]
 
|peu =  
 
|peu =  
 
|data_naix =  {{Data naiximent|1823|2|27}}   
 
|data_naix =  {{Data naiximent|1823|2|27}}   
Llínea 8: Llínea 8:
 
|lloc_mort = [[París]]
 
|lloc_mort = [[París]]
 
|nacionalitat = [[França|Francés]]
 
|nacionalitat = [[França|Francés]]
 +
|ocupació = [[Escritor]], [[Filologia|filòlec]], [[filòsof]] i [[historiador]]
 +
|firma = Signature of Ernest Renan.svg
 +
}}
 +
'''Joseph Ernest Renan''', més conegut com a '''Ernest Renan''' ([[Tréguier]], [[27 de febrer]] de [[1823]] - † [[París]], [[2 d'octubre]] de [[1892]]) fon un [[escritor]], [[Filologia|filòlec]], [[filòsof]] i [[historiador]] [[França|francés]].
  
|ocupació = [[Escritor]], [[Filologia|filòlec]], [[filòsof]] i [[historiador]]|signatura = }}
+
Des del [[racionalisme]], seguí la corrent de l'Escola Lliberal i contribuí a la [[Busca del Jesús històric]] en la seua obra ''La vie de Jésus'' (París, [[1863]]). Esta publicació li valgué ser expulsat del [[Colege de França]] i l'epitet de "blasfem europeu" per part del [[Papa]] [[Pio IX]]. Renan s'atreví a tildar a [[Jesús de Nazaret]] d'[[anarquiste]].
'''Ernest Renan''' ([[Tréguier]], [[27 de febrer]] de [[1823]]-[[París]], [[2 d'octubre]] de [[1892]]) fon un [[escritor]], [[Filologia|filòlec]], [[filòsof]] i [[historiador]] [[França|francés]].
 
  
Des de el [[racionalisme]], seguí la corrent de l'Escola Lliberal i contribuí a la [[Busca del Jesús històric]] en la seua obra ''La vie de Jésus'' (París, [[1863]]). Esta publicació li valgué ser expulsat del [[Colege de França]] i l'epitet de "blasfem europeu" per part del papa [[Pio IX]]. Renan se atreví a tildar a [[Jesús de Nazaret]] d'[[anarquiste]].
+
Aixina mateixa és destacable el seu discurs en l'any [[1882]] intitulat "¿Qué es una Nació?", en el qual dona una idea distinta al voltant del concepte de "nació" a la que atres venien portant, deixant de costat aixina l'importancia racial per a formar-se tal identitat, ni lo ètnic, ni tan se vol el llenguage comú d'un poble. La seua idea de nació va a tractar-se més d'una ''creencia'', de la forma en que un grup de persones forma la seua identitat i se distinguix del restant per haver vixcut una història comú, temps feliços i tràgics, i per voler viure més coses d'eixe modo, units. La religió, la raça, l'idioma, la cultura, el territori i atres coses queden en un segon pla. Sostenia que "l'oblit, també l'erro històric, són factors essencials per a la creació d'una nació, i és per això que el progrés dels estudis històrics és a sovint un perill per a la nacionalitat".<ref>Bestard, J. ''Parentesco y modernidad'', Paidós, Barcelona, 1998, p. 29. ISBN 8449305985</ref>
  
Aixina mateixa és destacable el seu discurs en [[1882]] intitulat "¿Qué es una Nació?", en el qual dona una idea distinta al voltant del concepte de "nació" a la que atres venien portant, deixant de costat aixina l'importancia racial per a formar-se tal identitat, ni lo ètnic, ni tan se vol el llenguage comú d'un poble. La seua idea de nació va a tractar-se més d'una ''creencia'', de la forma en que un grup de persones forma la seua identitat i se distinguix del restant per haver vixcut una història comú, temps feliços i tràgics, i per voler viure més coses d'eixe modo, units. La religió, la raça, l'idioma, la cultura, el territori i atres coses queden en un segon pla. Sostenia que "l'oblit, també l'erro històric, són factors essencials per a la creació d'una nació, i és per això que el progrés dels estudis històrics és a sovint un perill per a la nacionalitat".<ref>Bestard, J. ''Parentesco y modernidad'', Paidós, Barcelona, 1998, p. 29. ISBN 8449305985</ref>
+
Renan fon membre de la [[Acadèmia Francesa]] i administrador del Colege de França.
  
Renan fon membre de la [[Acadèmia Francesa]] i administrador del Colege de França.
+
== Obres ==
  
== Obres ==
 
 
* ''Histoire générale et systèmes comparés des langues sémitiques'' (1845)
 
* ''Histoire générale et systèmes comparés des langues sémitiques'' (1845)
 
* ''Études d'histoire religieuse'' (1857)
 
* ''Études d'histoire religieuse'' (1857)
Llínea 44: Llínea 46:
  
 
=== Política ===
 
=== Política ===
 +
 
* ''Questions contemporaines'' (1868)
 
* ''Questions contemporaines'' (1868)
  
 
=== Literatura ===
 
=== Literatura ===
 +
 
* ''Essais de morale et de critique'' (1859)
 
* ''Essais de morale et de critique'' (1859)
 
* ''Henriette Renan, souvenir pour ceux qui l'ont connue'' (1862)
 
* ''Henriette Renan, souvenir pour ceux qui l'ont connue'' (1862)
Llínea 58: Llínea 62:
  
 
=== Filosofia ===
 
=== Filosofia ===
 +
 
* ''Averroës et l'averroisme'' ([[1852]])
 
* ''Averroës et l'averroisme'' ([[1852]])
 
* ''De philosophia peripatetica, apud Syros'' ([[1852]])
 
* ''De philosophia peripatetica, apud Syros'' ([[1852]])
Llínea 64: Llínea 69:
  
 
=== Història i religió ===
 
=== Història i religió ===
 +
 
* ''Etude d'histoire religieuse'' (1857)
 
* ''Etude d'histoire religieuse'' (1857)
 
* ''Le livre de Job'' (1858)
 
* ''Le livre de Job'' (1858)
Llínea 77: Llínea 83:
  
 
=== Lingüística i arqueologia ===
 
=== Lingüística i arqueologia ===
 +
 
* ''De l'origine du langage'' (1848-1858)
 
* ''De l'origine du langage'' (1848-1858)
 
* ''Histoire générale des langues sémitiques'' (1855)
 
* ''Histoire générale des langues sémitiques'' (1855)
Llínea 82: Llínea 89:
  
 
=== Correspondència ===
 
=== Correspondència ===
 +
 
* ''Lettres intimes'' (1896)
 
* ''Lettres intimes'' (1896)
 
* ''Nouvelles lettres intimes'' (1923)
 
* ''Nouvelles lettres intimes'' (1923)
Llínea 93: Llínea 101:
 
* ''Travaux de jeunesse'' (1931)
 
* ''Travaux de jeunesse'' (1931)
  
 +
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|Els pobles que obliden la seua història, les seues tradicions, la seua llengua i els seus símbols, estan destinats a convertir-se en pols de la seua història|Joseph Ernest Renan}}
 +
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
<references />
 
<references />
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* [[Wikimedia Commons]] alberga contingut multimèdia sobre '''[https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Ernest_Renan Ernest Renan]'''
+
{{Commonscat|Ernest Renan}}
  
 +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Filòsofs]]
 
[[Categoria:Filòsofs]]
 
[[Categoria:Historiadors]]
 
[[Categoria:Historiadors]]

Última revisió del 08:54 24 abr 2024

Joseph Ernest Renan
Ernest Renan
Nacionalitat: Francés
Ocupació: Escritor, filòlec, filòsof i historiador
Naiximent: 27 de febrer de 1823
Lloc de naiximent: Tréguier
Defunció: 2 d'octubre de 1892 (als 69 anys)
Lloc de defunció: París

Joseph Ernest Renan, més conegut com a Ernest Renan (Tréguier, 27 de febrer de 1823 - † París, 2 d'octubre de 1892) fon un escritor, filòlec, filòsof i historiador francés.

Des del racionalisme, seguí la corrent de l'Escola Lliberal i contribuí a la Busca del Jesús històric en la seua obra La vie de Jésus (París, 1863). Esta publicació li valgué ser expulsat del Colege de França i l'epitet de "blasfem europeu" per part del Papa Pio IX. Renan s'atreví a tildar a Jesús de Nazaret d'anarquiste.

Aixina mateixa és destacable el seu discurs en l'any 1882 intitulat "¿Qué es una Nació?", en el qual dona una idea distinta al voltant del concepte de "nació" a la que atres venien portant, deixant de costat aixina l'importancia racial per a formar-se tal identitat, ni lo ètnic, ni tan se vol el llenguage comú d'un poble. La seua idea de nació va a tractar-se més d'una creencia, de la forma en que un grup de persones forma la seua identitat i se distinguix del restant per haver vixcut una història comú, temps feliços i tràgics, i per voler viure més coses d'eixe modo, units. La religió, la raça, l'idioma, la cultura, el territori i atres coses queden en un segon pla. Sostenia que "l'oblit, també l'erro històric, són factors essencials per a la creació d'una nació, i és per això que el progrés dels estudis històrics és a sovint un perill per a la nacionalitat".[1]

Renan fon membre de la Acadèmia Francesa i administrador del Colege de França.

Obres[editar | editar còdic]

  • Histoire générale et systèmes comparés des langues sémitiques (1845)
  • Études d'histoire religieuse (1857)
  • De l'origine du langage (1858)
  • Essais de morale et de critique (1859)
  • Prière sur l'Acropole (1865)
  • Histoires des origines du Christianisme - 7 volums - (1863-1881)
    • Vie de Jésus (1863)
    • Les apôtres (1866)
    • Saint Paul (1869)
    • L'antéchrist (1873)
    • Les évangiles et la seconde génération chrétienne (1877)
    • L'église chrétienne (1879)
    • Marc-Aurèle et la fin du monde antique (1882)
    • Index (1883)
  • La réforme intellectuelle et morale (1871)
  • Drames philosophiques
    • Caliban (1878)
    • L'eau de Jouvence (1881)
    • Le prêtre de Némi (1885)
    • L'abbesse de Jouarre (1886)
  • Souvenirs d'enfance et de jeunesse (1883)
  • Histoire du peuple d'Israël (1887-1893), 5 volums
  • L'avenir de la science, pensées de 1848 (1890)

Política[editar | editar còdic]

  • Questions contemporaines (1868)

Literatura[editar | editar còdic]

  • Essais de morale et de critique (1859)
  • Henriette Renan, souvenir pour ceux qui l'ont connue (1862)
  • Mélanges d'histoire et de voyages (1878)
  • Discours et conférences (1887)
  • Feuilles détachées (1892)
  • Patrice (1908)
  • Fragments intimes et romanesques (1914)
  • Voyages: Italie, Norvège (1928)
  • Sur Corneille, Racine et Bossuet (1928)

Filosofia[editar | editar còdic]

  • Averroës et l'averroisme (1852)
  • De philosophia peripatetica, apud Syros (1852)
  • Dialogues et fragments philosophiques (1876)
  • Examen de conscience philosophique (1889)

Història i religió[editar | editar còdic]

  • Etude d'histoire religieuse (1857)
  • Le livre de Job (1858)
  • Le cantique des cantiques (1860)
  • Histoire littéraire de la France au XIVe siècle (1865), en la colaboració de Victor Le Clerc
  • La réforme intellectuelle et morale (1871)
  • Conférences d'Angleterre (1880)
  • L'ecclésiaste (1881)
  • Nouvelles études d'histoire religieuse (1884)
  • Etudes sur la politique religieuse du règne de Philippe le Bel (1899)
  • Mélanges religieux et historiques (1904)
  • Essai psychologique sur Jésus-Christ (1921)

Lingüística i arqueologia[editar | editar còdic]

  • De l'origine du langage (1848-1858)
  • Histoire générale des langues sémitiques (1855)
  • Mission de Phénicie (1864-1874)

Correspondència[editar | editar còdic]

  • Lettres intimes (1896)
  • Nouvelles lettres intimes (1923)
  • Correspondace avec Berthelot (1898)
  • Lettres du séminaire (1902)
  • Emanuelle (1913)
  • Lettres à son frère Alain (1926)
  • Correspondance (1927)
  • Cahiers de jeunesse (1906)
  • Nouveaux cahiers de jeunesse (1907)
  • Travaux de jeunesse (1931)

Cites[editar | editar còdic]

Els pobles que obliden la seua història, les seues tradicions, la seua llengua i els seus símbols, estan destinats a convertir-se en pols de la seua història
Joseph Ernest Renan

Referències[editar | editar còdic]

  1. Bestard, J. Parentesco y modernidad, Paidós, Barcelona, 1998, p. 29. ISBN 8449305985

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons