Diferència entre les revisions de "Emma Goldman"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'després' a 'despuix') |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Portrait Emma Goldman.jpg|thumb|Emma Goldman en 1910]] | [[Image:Portrait Emma Goldman.jpg|thumb|Emma Goldman en 1910]] | ||
| − | '''Emma Goldman''' ([[Kaunas]], [[Imperi Rus]], [[27 de juny]] de [[1869]] - [[Toronto]], [[Canadà]], 14 de maig de 1940)<ref name="Morre Emma Goldman no New York Times"> [http://select.nytimes.com/gst/abstract.html?res=F60F1EFB3A54107A93C6A8178ED85F448485F9&scp=1&st=p The New York Times (14 de maig de 1940)] accés el 20 d'abril del 2008 </ref> fon una [[anarquisme|anarquista]] coneguda pel seu activisme, escrits i discursos. Va jugar un paper fonamental en el desenroll de la [[filosofia]] anarquista de la primera mitat del [[ | + | '''Emma Goldman''' ([[Kaunas]], [[Imperi Rus]], [[27 de juny]] de [[1869]] - [[Toronto]], [[Canadà]], [[14 de maig]] de [[1940]])<ref name="Morre Emma Goldman no New York Times"> [http://select.nytimes.com/gst/abstract.html?res=F60F1EFB3A54107A93C6A8178ED85F448485F9&scp=1&st=p The New York Times (14 de maig de 1940)] accés el 20 d'abril del 2008 </ref> fon una [[anarquisme|anarquista]] coneguda pel seu activisme, escrits i discursos. Va jugar un paper fonamental en el desenroll de la [[filosofia]] anarquista de la primera mitat del [[sigle XX]] en [[Amèrica del Nort]] i [[Europa]] i introduí idees [[feminisme|feministes]] en el pensament anarquista. |
D'orige [[Lituània|lituà]], en [[1885]] va emigrar a [[Nova York]] ([[Estats Units]]), a on va conéixer i es va convertir en part del creixent moviment anarquista<ref name = UIC>University of Illinois at Chicago [http://www.uic.edu/depts/lib/specialcoll/services/rjd/findingaids/EGoldmanb.html Biografia de Emma Goldman]. UIC Library Emma Goldman Collection. Accés el 13 de decembre de 2008. </ref> despuix la [[revolta de Haymarket]]. En Nova York Goldman se convertí en una ensagista de renom i escritora de filosofia anarquista i anti-capitalista i redacta artículs sobre l'emancipació de la dona, problemes socials i lluita sindical. Ella i el també escritor anarquista [[Alexander Berkman]], el seu amant i companyer de tota la vida, varen planejar l'assessinat de [[Henry Clay Frick]] com un acte de [[propaganda pel fet]]. Encara que Frick va sobreviure a l'atac, Berkman va ser condenat a vint anys de presó.<ref name=autogenerated3>{{ref-notícia|títol=Alexander Berkman, the Anarchist, to Be Deported; Case of Emma Goldman Now Up for Decision|obra=The New York Times|data=26 de novembre de 1919|url=http://query.nytimes.com/gst/abstract.html?res=9D04EED71031E03ABC4E51DFB7678382609EDE&scp=2&sq=Alexander+Berkman+convicted+murder&st=p}} </ref> Goldman va ser arrestada diverses vegades per "encorajar motins" i per la distribució illegal d'informació sobre l'[[Contracepció|anticoncepció]].<ref>Cita de Wexler, Intimate, pàg. 210.</ref> En l'any [[1906]], Goldman va fundar el diari anarquista "[[Mother Earth (revista)|Mother Earth]]" (''Mare Terra'').<ref>Goldman, Living, pàg. 377.</ref> | D'orige [[Lituània|lituà]], en [[1885]] va emigrar a [[Nova York]] ([[Estats Units]]), a on va conéixer i es va convertir en part del creixent moviment anarquista<ref name = UIC>University of Illinois at Chicago [http://www.uic.edu/depts/lib/specialcoll/services/rjd/findingaids/EGoldmanb.html Biografia de Emma Goldman]. UIC Library Emma Goldman Collection. Accés el 13 de decembre de 2008. </ref> despuix la [[revolta de Haymarket]]. En Nova York Goldman se convertí en una ensagista de renom i escritora de filosofia anarquista i anti-capitalista i redacta artículs sobre l'emancipació de la dona, problemes socials i lluita sindical. Ella i el també escritor anarquista [[Alexander Berkman]], el seu amant i companyer de tota la vida, varen planejar l'assessinat de [[Henry Clay Frick]] com un acte de [[propaganda pel fet]]. Encara que Frick va sobreviure a l'atac, Berkman va ser condenat a vint anys de presó.<ref name=autogenerated3>{{ref-notícia|títol=Alexander Berkman, the Anarchist, to Be Deported; Case of Emma Goldman Now Up for Decision|obra=The New York Times|data=26 de novembre de 1919|url=http://query.nytimes.com/gst/abstract.html?res=9D04EED71031E03ABC4E51DFB7678382609EDE&scp=2&sq=Alexander+Berkman+convicted+murder&st=p}} </ref> Goldman va ser arrestada diverses vegades per "encorajar motins" i per la distribució illegal d'informació sobre l'[[Contracepció|anticoncepció]].<ref>Cita de Wexler, Intimate, pàg. 210.</ref> En l'any [[1906]], Goldman va fundar el diari anarquista "[[Mother Earth (revista)|Mother Earth]]" (''Mare Terra'').<ref>Goldman, Living, pàg. 377.</ref> | ||
Revisió de 09:20 17 feb 2016
Emma Goldman (Kaunas, Imperi Rus, 27 de juny de 1869 - Toronto, Canadà, 14 de maig de 1940)[1] fon una anarquista coneguda pel seu activisme, escrits i discursos. Va jugar un paper fonamental en el desenroll de la filosofia anarquista de la primera mitat del sigle XX en Amèrica del Nort i Europa i introduí idees feministes en el pensament anarquista.
D'orige lituà, en 1885 va emigrar a Nova York (Estats Units), a on va conéixer i es va convertir en part del creixent moviment anarquista[2] despuix la revolta de Haymarket. En Nova York Goldman se convertí en una ensagista de renom i escritora de filosofia anarquista i anti-capitalista i redacta artículs sobre l'emancipació de la dona, problemes socials i lluita sindical. Ella i el també escritor anarquista Alexander Berkman, el seu amant i companyer de tota la vida, varen planejar l'assessinat de Henry Clay Frick com un acte de propaganda pel fet. Encara que Frick va sobreviure a l'atac, Berkman va ser condenat a vint anys de presó.[3] Goldman va ser arrestada diverses vegades per "encorajar motins" i per la distribució illegal d'informació sobre l'anticoncepció.[4] En l'any 1906, Goldman va fundar el diari anarquista "Mother Earth" (Mare Terra).[5]
Referències
- ↑ The New York Times (14 de maig de 1940) accés el 20 d'abril del 2008
- ↑ University of Illinois at Chicago Biografia de Emma Goldman. UIC Library Emma Goldman Collection. Accés el 13 de decembre de 2008.
- ↑ Plantilla:Ref-notícia
- ↑ Cita de Wexler, Intimate, pàg. 210.
- ↑ Goldman, Living, pàg. 377.