Diferència entre les revisions de "Economia de Valéncia"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|350px|right|Fira mostrari Internacional València. Els inicis de la ciutat van ser com a centre de comerç del [...») |
|||
| (No es mostren 30 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu: | + | [[Archiu:Feria de Muestras Valencia.jpg|thumb|350px|right|Fira mostrari Internacional València.]] |
| − | Els inicis de la ciutat | + | Els inicis de la ciutat varen ser com a centre de comerç de l'[[imperi romà]], que despuix més tart en l'arribada de la cultura islàmica, es varen crear multitut d'infraestructures per a facilitar el dessecat i facilitar el reg dels camps de l'entorn de la ciutat, convertint la ciutat en el centre d'un autèntic vergel de camps i hortes. |
| − | També Valéncia igual que Toledo, es va convertir en una de les ciutats fronterenques més importants, ya que es va produir un gran increment del comerç entre les dos cultures | + | També [[Valéncia]] igual que [[Toledo]], es va convertir en una de les ciutats fronterenques més importants, ya que es va produir un gran increment del comerç entre les dos cultures reinants en la península, creant-se institucions dedicades al comerç i encunyant i tot moneda pròpia. |
| − | L'activitat econòmica de la ciutat es mou en | + | L'activitat econòmica de la ciutat es mou en estos dos eixos '''el comerç i l'agricultura''', no hauríem d'oblidar el turisme, ya que la pròpia ciutat dispon d'una oferta molt variada. |
== Sectors == | == Sectors == | ||
| − | L'economia de Valéncia i la seua àrea metropolitana està, igual que tot l'entramat empresarial, molt lligada a les PIMES (chicotetes i mijanes empreses), molt competitives, sent reconegut el seu caràcter emprenedor i | + | L'economia de Valéncia i la seua àrea metropolitana està, igual que tot l'entramat empresarial, molt lligada a les PIMES (chicotetes i mijanes empreses), molt competitives, sent reconegut el seu caràcter emprenedor i en una finalitat principalment exportadora. |
| − | Com la ciutat és de gran importància, també destaca en | + | Com la ciutat és de gran importància, també destaca en atres sectors com l'artesanal, industrial, tèxtil, etc. |
=== Agricultura === | === Agricultura === | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:Mercavalencia 09.jpg|220px|thumb|Centre de venda majorista de productes agrícoles de València.]] |
| − | En l'actualitat, | + | En l'actualitat, este sector quasi es redueix al merament simbòlic, ya que estem parlant de la ciutat. Les noves instalacions portuàries han acabat en la zona sur-est de l'horta, aixina com al sur i oest de la ciutat l'ampliació pròpia de la ciutat, la construcció de la nova ciutat sanitària, nous vials i cinturons de la ciutat, pràcticament han acabat en els camps de cultius. Actualment queda al nort també l'últim reducte de l'[[horta valenciana|horta]], que està amenaçada pels nous cinturons nort de la ciutat. |
| − | No obstant açò, la major concentració del comerç agrícola es | + | No obstant açò, la major concentració del comerç agrícola es realisa en Valéncia, ya que per les seues infraestructures està preparada per a la comercialització dels productes peribles provinents del camp. Tant les instalacions portuàries, i de ferrocarrils, són vies ràpides per al seu comerç, també conta en un centre de venda majorista, este és Mercavalencia, en ell es troba la societat d'asentadores de fruites en més de 70 anys d'antiguetat, sent esta la seua actual ubicació ya que va començar en ell hui ''antic mercat de proveïments'', també podem trobar ''la tira d'explicar'', que finalment va ser reconegut com a propi, el mercat de venda directa de l'agricultor. |
| − | === | + | === Textil === |
| − | + | Este sector ha patit pel fet de la competència de tercers països. En Valéncia ciutat no ha segut tan cridaner, a causa de que em Valéncia es defineix per la seua qualitat, sobretot per lo que fa als teixits de [[seda]], la seua qualitat és reconeguda en tot el món i també té una llarga història, el gremi de sederos conegut com el ''Gremi de Velluters'' data de principis del [[sigle XIV]], teles i confeccions han vestit a famílies reals d'[[Espanya]] i [[Europa]] a lo llarc dels temps, que dir que en les noces del llavors Príncep d'Astúries i actual rei [[Felipe VI|Felipe VI d'Espanya]], la nóvia vestia un vestit confeccionat em seda valenciana. | |
| − | |||
=== Indústria === | === Indústria === | ||
| + | Històricament, a partir de la revolució industrial en el [[sigle XIX]], Valéncia, dins del seu mateix terme municipal, ha segut breçol de numeroses empreses de diferents sectors industrials, com l'indústria pesada, la fabricació de mobles, la fabricació de productes ceràmics, diversos tipos d'indústria alimentària i més posteriorment s'instalaria allí la indústria automobilística. Hui en dia, la presència industrial dins de la ciutat és bàsicament simbòlica, solament deixant espai per a les PIMES i empreses familiars, ya que les grans empreses, a causa de les legislacions actuals varen haver d'emigrar a les localitats llimítrofes patint estes un creiximent exponencial, com podem observar en els casos de: [[Manises]] vinculat fortament en el sector ceràmic, [[Benetússer]] i [[Sedaví]] en el sector del moble, [[Xixona]] en la indústria alimentària basada en el [[torró]] o [[Paterna]], albergant la pràctica totalitat de la indústria pesada en l'àmbit de la Comunitat Valenciana en la creació del polígon Font del Picher, un dels polígons pioners més grans d'Espanya, i el seu parc tecnològic, un dels més desenrollats del país. Bé és cert que en l'actualitat el 11% de la població activa valenciana treballa en el sector de la construcció sent esta indústria, actualment una de les més significatives de la comunitat, representant un 30% de l'indústria total Valenciana que és una de les més potents d'Espanya en quasi un 30% de la població activa en la seua haver-hi. Com atres indústries menors en Valéncia és just destacar la indústria tèxtil, que encara que ha patit grans pèrdues en els últims anys a causa de la competència deslleal de tercers països encara mou grans cantitats de capital a causa de la seua reconeguda qualitat en els mercats internacionals. | ||
| − | + | === Comerci === | |
| − | + | El sector comercial està bastant lligat a l'agricultura, ademés de l'existència de numeroses agències de transports comercials aixina com agents comercials. També existixen atres sectors en els quals es podria englobar el comerç com són l'artesania i el textil. | |
| − | === | ||
| − | El sector comercial està bastant lligat a l'agricultura, | ||
=== Turisme === | === Turisme === | ||
| − | El turisme realment va començar | + | El turisme realment va començar en el ''boom'' de principis del [[Sigle XX]], la costum originaria dels habitants de la ciutat, era eixir al camp i entorns pròxims de la ciutat, en la zona costanera de la Malvarrosa i el Cabañal, es varen construir cases com a segones residències, també es va construir un balneari en la mateixa [[plaja de les Arenes]]. Era costum de la gent important posseir alguna d'estes cases, per al seu us i el poder convidar a elles a familiars i amics, un cas molt destacat és de l'escritor valencià [[Blasco Ibáñez]], i conegudes les seues reunions en pintors i filòsofs de l'época. |
| − | El 21 de juliol de 1871 l'ajuntament va | + | El [[21 de juliol]] de [[1871]] l'ajuntament va propondre celebrar una [[fira de juliol|fira]] anual i una exposició de tota classe de productes. En el motiu d'atraure als ciutadans i forasters en estos mesos a la ciutat. |
| − | Transcorreguda la [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]]. El ''boom'' del turisme, activa a la ciutat valència, millorant el que antigament eren unes platges de pescadors, a vertaders centres turístics, augmentant l'oferta d'allotjaments i | + | Transcorreguda la [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]]. El ''boom'' del turisme, activa a la ciutat valència, millorant el que antigament eren unes platges de pescadors, a vertaders centres turístics, augmentant l'oferta d'allotjaments i servicis, la ciutat es converteix en referent del turisme. |
| − | + | En la massificació, dels [[anys 70]], este sector es va estenent a atres poblacions a lo llarc de la costa, decreixent aixina en la ciutat, si be l'oferta de sol i plaja ha anat decreixent en estos últims anys han emergit atres sectors com el cultural i el de l'oci. | |
== Infraestructures == | == Infraestructures == | ||
| − | * | + | * [[Port de Valéncia]]: El port comercial de Valéncia és, segons fonts del [http://www.valenciaport.com/cultures/es-es/ Ministeri de Foment], el primer port espanyol en tràfic de contenedors i el primer en volum de mercaderies<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20070518/economia/puerto-crece-hasta-marzo_20070518.html]</ref> i es troba entre els 10 primers d'Europa quant a tràfic de mercaderies. |
| − | El port comercial de Valéncia és, segons fonts del [http://www.valenciaport.com/cultures/es-es/ Ministeri de Foment], el primer port espanyol en tràfic de | + | * [[Fira Valéncia]]: És la primera institució firal d'estes característiques fundada en Espanya en [[1917]]. |
| − | * | ||
| − | És la primera institució firal d' | ||
| − | == | + | == Vore també == |
* [[Valéncia]] | * [[Valéncia]] | ||
Última revisió del 10:54 27 abr 2024
Els inicis de la ciutat varen ser com a centre de comerç de l'imperi romà, que despuix més tart en l'arribada de la cultura islàmica, es varen crear multitut d'infraestructures per a facilitar el dessecat i facilitar el reg dels camps de l'entorn de la ciutat, convertint la ciutat en el centre d'un autèntic vergel de camps i hortes.
També Valéncia igual que Toledo, es va convertir en una de les ciutats fronterenques més importants, ya que es va produir un gran increment del comerç entre les dos cultures reinants en la península, creant-se institucions dedicades al comerç i encunyant i tot moneda pròpia.
L'activitat econòmica de la ciutat es mou en estos dos eixos el comerç i l'agricultura, no hauríem d'oblidar el turisme, ya que la pròpia ciutat dispon d'una oferta molt variada.
Sectors[editar | editar còdic]
L'economia de Valéncia i la seua àrea metropolitana està, igual que tot l'entramat empresarial, molt lligada a les PIMES (chicotetes i mijanes empreses), molt competitives, sent reconegut el seu caràcter emprenedor i en una finalitat principalment exportadora.
Com la ciutat és de gran importància, també destaca en atres sectors com l'artesanal, industrial, tèxtil, etc.
Agricultura[editar | editar còdic]
En l'actualitat, este sector quasi es redueix al merament simbòlic, ya que estem parlant de la ciutat. Les noves instalacions portuàries han acabat en la zona sur-est de l'horta, aixina com al sur i oest de la ciutat l'ampliació pròpia de la ciutat, la construcció de la nova ciutat sanitària, nous vials i cinturons de la ciutat, pràcticament han acabat en els camps de cultius. Actualment queda al nort també l'últim reducte de l'horta, que està amenaçada pels nous cinturons nort de la ciutat.
No obstant açò, la major concentració del comerç agrícola es realisa en Valéncia, ya que per les seues infraestructures està preparada per a la comercialització dels productes peribles provinents del camp. Tant les instalacions portuàries, i de ferrocarrils, són vies ràpides per al seu comerç, també conta en un centre de venda majorista, este és Mercavalencia, en ell es troba la societat d'asentadores de fruites en més de 70 anys d'antiguetat, sent esta la seua actual ubicació ya que va començar en ell hui antic mercat de proveïments, també podem trobar la tira d'explicar, que finalment va ser reconegut com a propi, el mercat de venda directa de l'agricultor.
Textil[editar | editar còdic]
Este sector ha patit pel fet de la competència de tercers països. En Valéncia ciutat no ha segut tan cridaner, a causa de que em Valéncia es defineix per la seua qualitat, sobretot per lo que fa als teixits de seda, la seua qualitat és reconeguda en tot el món i també té una llarga història, el gremi de sederos conegut com el Gremi de Velluters data de principis del sigle XIV, teles i confeccions han vestit a famílies reals d'Espanya i Europa a lo llarc dels temps, que dir que en les noces del llavors Príncep d'Astúries i actual rei Felipe VI d'Espanya, la nóvia vestia un vestit confeccionat em seda valenciana.
Indústria[editar | editar còdic]
Històricament, a partir de la revolució industrial en el sigle XIX, Valéncia, dins del seu mateix terme municipal, ha segut breçol de numeroses empreses de diferents sectors industrials, com l'indústria pesada, la fabricació de mobles, la fabricació de productes ceràmics, diversos tipos d'indústria alimentària i més posteriorment s'instalaria allí la indústria automobilística. Hui en dia, la presència industrial dins de la ciutat és bàsicament simbòlica, solament deixant espai per a les PIMES i empreses familiars, ya que les grans empreses, a causa de les legislacions actuals varen haver d'emigrar a les localitats llimítrofes patint estes un creiximent exponencial, com podem observar en els casos de: Manises vinculat fortament en el sector ceràmic, Benetússer i Sedaví en el sector del moble, Xixona en la indústria alimentària basada en el torró o Paterna, albergant la pràctica totalitat de la indústria pesada en l'àmbit de la Comunitat Valenciana en la creació del polígon Font del Picher, un dels polígons pioners més grans d'Espanya, i el seu parc tecnològic, un dels més desenrollats del país. Bé és cert que en l'actualitat el 11% de la població activa valenciana treballa en el sector de la construcció sent esta indústria, actualment una de les més significatives de la comunitat, representant un 30% de l'indústria total Valenciana que és una de les més potents d'Espanya en quasi un 30% de la població activa en la seua haver-hi. Com atres indústries menors en Valéncia és just destacar la indústria tèxtil, que encara que ha patit grans pèrdues en els últims anys a causa de la competència deslleal de tercers països encara mou grans cantitats de capital a causa de la seua reconeguda qualitat en els mercats internacionals.
Comerci[editar | editar còdic]
El sector comercial està bastant lligat a l'agricultura, ademés de l'existència de numeroses agències de transports comercials aixina com agents comercials. També existixen atres sectors en els quals es podria englobar el comerç com són l'artesania i el textil.
Turisme[editar | editar còdic]
El turisme realment va començar en el boom de principis del Sigle XX, la costum originaria dels habitants de la ciutat, era eixir al camp i entorns pròxims de la ciutat, en la zona costanera de la Malvarrosa i el Cabañal, es varen construir cases com a segones residències, també es va construir un balneari en la mateixa plaja de les Arenes. Era costum de la gent important posseir alguna d'estes cases, per al seu us i el poder convidar a elles a familiars i amics, un cas molt destacat és de l'escritor valencià Blasco Ibáñez, i conegudes les seues reunions en pintors i filòsofs de l'época. El 21 de juliol de 1871 l'ajuntament va propondre celebrar una fira anual i una exposició de tota classe de productes. En el motiu d'atraure als ciutadans i forasters en estos mesos a la ciutat.
Transcorreguda la guerra civil. El boom del turisme, activa a la ciutat valència, millorant el que antigament eren unes platges de pescadors, a vertaders centres turístics, augmentant l'oferta d'allotjaments i servicis, la ciutat es converteix en referent del turisme.
En la massificació, dels anys 70, este sector es va estenent a atres poblacions a lo llarc de la costa, decreixent aixina en la ciutat, si be l'oferta de sol i plaja ha anat decreixent en estos últims anys han emergit atres sectors com el cultural i el de l'oci.
Infraestructures[editar | editar còdic]
- Port de Valéncia: El port comercial de Valéncia és, segons fonts del Ministeri de Foment, el primer port espanyol en tràfic de contenedors i el primer en volum de mercaderies[1] i es troba entre els 10 primers d'Europa quant a tràfic de mercaderies.
- Fira Valéncia: És la primera institució firal d'estes característiques fundada en Espanya en 1917.