Dusicyon avus
.jpg){kind=link}
Dusicyon avus és una espècie extinta de cánido, que va habitar el centre-sur i extrem sur d'Amèrica del Sur. Els seus restants varen ser trobats en #sediment del Pleistoceno superior, fins al Holoceno tardà.
Descripció
[editar | editar còdic]La seua talla era similar a la d'un coyot, en uns 15 kg de pes.[1] La seua dieta es considera carnívora en un percentage alguna cosa més alt que en atres rabosots suramericans i s'hauria alimentat d'assuts d'uns 5 kg en promig i fins a un màxim de 60 kg.[2]
Distribució
[editar | editar còdic]Els seus restants varen ser exhumats en el Uruguay,[3] en el sur del Brasil en plajas de Riu Gran del Sur;[4][5] aixina com en la Argentina, en la regió pampeana (com en Olavarría (segons troballes paleontológicos) i també en gran part de la patagonia esteparia. En Chile, es varen trobar restants òsseus en el monument natural Cova del Milodón, Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena.[6]
Causa de la seua extinció
[editar | editar còdic]No està clar per qué este tàxon es va extinguir. Alguns especialistes varen postular algunes hipòtesis, com el canvi ambiental o l'hibridació en gossos domèstics. En les pampes i Patagonia, els registres més moderns de Dusicyon avus són de 3000 anys a. p. i els més antics registres de gossos domèstics (els que acompanyaven a les tribus amerindias) són de 1000 anys a. p. Encara que és possible que algunes poblacions de D. avus hagen aplegat fins a l'época del contacte europeu, pero no hi ha certees encara.
40 anys abans de l'introducció del rabosot chilla en l'illa Gran de Terra del Fòc, hi ha algunes referències etnogràfiques sobre l'existència de dos espècies de rabosots allí.
En un lloc arqueològic en la estepa de Terra del Fòc es varen identificar els restants d'a lo manco dos individus de Dusicyon avus, un animal complet i articulat i els restants en marques antrópicas en una mandíbula, en un datat tàxon de 2,984±37 anys AP (AA75297), donant un ranc calibrat en dos sigmas de 2952-3218 anys AP.[8] En l'últim lustre es va poder estimar la data de la seua extinció, va ser fa tan sol 500 anys abans del present, i ademés a través d'anàlisis d'ADN es va poder determinar que estava emparentat directament en el Dusicyon australis.[9]
Si eixe «gran rabosot» va ser D. avus llavors s'hauria extinguit recent en el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, a lo manco en eixa illa.[10]
Igualment no es pot descartar que els natius es referixquen en realitat només a variacions intraespecíficas de rabosot fueguino (Lycalopex culpaeus lycoides), ya que alguns eixemplars d'eixa illa alcancen un tamany molt gran.
Tenint en conte la connotació simbòlica dels predadores en les societats caçadores-recolectores, provablement, els humans han tingut alguna destacada influència en el procés de l'extinció d'este tàxon.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2017).Journal of mammal evolution.25
- 391–396.doi:10.1007/s10914-017-9387-8.
- ↑ (2006).Acta Palaeontologica Polonica.(51)
- 407-422.
- ↑ . Historical Biology: A Journal of Paleobiology. Consultat el 2 de juliol de 2012. «79-89»
- ↑ Rodrigues, P.H.; Prevosti, J.F.; Ribeiro, A.M.; Ferigolo, J. (2004) Novos materiais de carnívora para o Pleistoceno do Estat do Rio Gran do Sul, Brasil. Revista Brasileira de Paleontologia, v.7, n.1, p.77-86, 2004.
- ↑ Ribeiro, A.M.; Scherer, C.S. (2009) Mamífers do Pleistoceno do Rio Gran do Sul. In: Quaternário do Rio Gran do Sul: Integrant conhecimentos. Monografias dona Sociedade Brasileira de Paleontologia. Porte Alegre: Ana Maria Ribeiro, Soraia Girardi Bauermann, Carolina Saldanha Scherer (Org.). Sociedade Brasileira de Paleontologia, 2009. p. 171-191.
- ↑ Castell Cornejo (2007). Megabestias en Chile i atres vertebrats del Cenozoico, Mac Editors. ISBN 978-956-8249-94-3.
- ↑ Gallardo (1910). CABAUT & Cia., Editors (ed.). Els Onas (en espanyol), Buenos Aires.
- ↑ . Consultat el 2022-01-13.
- ↑ Biological Journal of the Linnean Society.116(3)
- 704–720.ISSN 0024-4066.doi:10.1111/bij.12625.Consultat el 2022-01-13.
- ↑ (2008).American Megafaunal Extinctions at the End of the Pleistocene, en: Haynes, G. (Ed.) Springer, Amsterdam.
- 145 i 168.