Cultura valenciana
 |
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
La cultura valenciana té les seues arrels en les influències que els diferents pobles han deixat després del seu pas per la península a lo llarc dels sigles. Ademés la història, la geografia i la presència del mar mediterràneu ha contribuït significativament en la formació de la cultura actual.
Encara que n'hi ha un patrimoni cultural comú a tots els valencians, la marcada singularitat de les nostres regions ha donat lloc a múltiples manifestacions culturals a lo llarc del territori. Eixes manifestacions han tingut reflex en tots els camps: La llengua, la música, la gastronomia, el folklore, etc.
Llengua Valenciana
La llengua del poble valencià és la llengua valenciana, símbol molt important de la cultura valenciana. És oficial segons 7.1 de l'Estatut d'Autonomia valencià.
Els seus orígens se remonten al llatí parlat i cultivat en terrenys ibers, que canviaren al seua llengua (Ibèric) pel llatí, que en el pas del temps anà evolucionant fins arribar a lo que hui coneixem com valencià.
Fon llengua molt important a en lliteratura important com el famós llibre que va recórrer tota Europa, Tirant lo Blanch de Joanot Martorell, la primera Bíblia traduïda a una llengua romanç, de les primeres llengües en tindre un segle d'or lliterari, ademés de ser la llengua d'un important regne mediterràneu i aragonés, el Regne de Valéncia i passar pel Vaticà en els Borja.
En tot i això, el valencià no és llengua parlada en tot lo territori valencià, n'hi han comarques denominades "de la zona castellaparlant" en les que el mossàrap (valencià) s'ha acabat perdent, com poden ser els Serrans, El Baix Segura, La Foya de Bunyol, La Plana d'Utiel, etc.
Deport
[[Image:Joc de pilota, de Josep Bru i Albinyana.jpg|200px|right|thumb|"Joc de pilota", del pintor Josep Bru i Albinyana El deport tradicional per antonomàsia és el joc de la pilota valenciana, i existix una selecció valenciana que participa en les competicions de pilota internacionals oficials. Este deport se practica en més de huit modalitats distintes, be en el carrer o be en un trinquet. Durant les partides és típic que el públic es trobe invadint el àrea de joc,i un o dos marchadors arrepleguen les apostes que fan pel equip de blaus o pel de rojos, els únics colors utilisats en la indumentària dels pilotaris. La importància que se li dona a este deport és tal que des de fa varis en les escoles públiques s'inclou com a matèria educativa, i la disponibilitat obligatòria d'un trinquet en les seues instalacions deportives.
Atre dels deports més característics és la colombicultura, o coloms deportius, que se començà a practicar especialment a partir dels anys 20 del segle XX, estenent-se per tot el país, del que s'estrena una raça pròpia de colom, el buchó valencià. El motociclisme és atra de les pràctiques tradicionals considerades com a deportives, del qeu se dispon del Circuit de Chest a on se disputa el Gran Premi de la Comunitat Valenciana. També és tradicional el joc de la petanca, sobre tot en les zones rurals.
Festes
9 d'Octubre, Dia Nacional valencià
- Artícul principal → Dia del Regne de Valéncia.
El 9 de octubre es el Día de la Comunidad Valenciana y en él se conmemora la entrada a la ciudad de Valencia del rey Jaime I en 1238.
La conquista y formación del Reino de Valencia no se culminó hasta 1304-1305 con la Sentencia Arbitral de Torrellas y el Tratado de Elche, y el territorio actual no se unificó hasta 1851 con la incorporación de Requena y Utiel; pero el 9 de octubre se eligió como la fecha más representativa, por ser Valencia la capital del entonces Reino de Valencia y, actualmente, de la Comunidad Valenciana.
A nivel local de Valencia, es una celebración con larga tradición desde el siglo XIV con el rey Jaime II de Aragón. En cambio, a nivel de todo el territorio de la Comunidad Valenciana, se trata de una celebración institucional contemporánea que tiene su origen en el año 1976, cuando en el Plenari de Parlamentaris se proclama para esa fecha el Día Nacional del País Valenciano.
El 9 d'octubre és el Dia Nacional Valencià i en ell se conmemora l'entrada a la ciutat de Valéncia del rei Jaume I en 1238.
La conquista cristiana del Regne de Valéncia no se culminà fins al 1304-1305 en la Sentència Arbitral de Torrelles i del Tractat d'Elig, i el territori actual no s'unificà fins al 1851 en la incorporació de les disputades Requena i Utiel; pero el 9 d'octubre se trià com a data més representativa, per ser Valéncia la capital del Regne de Valéncia.
La mocadorada
El 9 d'octubre és també la festivitat de Sant Dionisi, considerat tradicionalment el patró dels enamorats per lo que és costum en este dia regalar la mocadorada, un mocador de seda nugat en el qual en el seu interior se coloquen dolços de massapà elaborats artesanalment pels resposters valencians. Estos dolços consistixen en els tradicionals pasticets denominats Piruleta i Tronador -chicotetes barres de massapà, fet en parts iguals d'armela i sucre farcides de rovell-, junt a chicotets massapans en forma de tot tipo de frutes i aliments.
Les falles
- Artícul principal → Falles.
Les Falles és una festa celebrada el del 15 al 19 de març en moltes ciutats i pobles del Regne, entre elles principalment en Valéncia, Borriana, Alzira, Sagunt, Gandia i Torrent. També dites festes josefines o festes de Sant Josep se celebren en honor a Sant Josep, patró dels fusters. Està catalogada com a festa d'Interés Turístic Internacional. La denominació de falles correspon a les construccions artístiques de materials combustibles en el seu conjunt, que representen figures conegudes com ninots i composicions d'elements. A lo llarc de la història els materials han anat evolucionant, pero tradicionalment, estos ninots eren de cera. Actualment les figures més voluminoses se fan de suro blanc, ya que permeten formes més llaugeres i de major tamany.
La Magdalena
- Artícul principal → La Magdalena.
Les Festes de la Magdalena són les festes majors de Castelló de la Plana. En elles se commemora els orígens de la ciutat, recordant el traslladament de la ciutat des del capi de la Magdalena fins al pla fèrtil llitoral en 1251. Tenen una duració de 9 dies i se celebren a partir del tercer dissabte de quaresma.
Durant la semana, se celebren multitut d'actes, entre els quals, els més importants són els següents:
- Mascletà, a les 14:00 en la Plaça del Primer Molí.
- Castells de focs, comencen en torn a les 23:00h, des de la zona del Pau Gumbau, al nord-est de la ciutat.
- Bous al carrer.
- Fira infantil: La millor diversió per als més chicotets. Situada en el recint de fires i mercats.
- La fira alternativa: a partir del dijous en els jardins del Auditori.
- Mesó del vi: Situat en la Avinguda Blasco Ibáñez, part nord-est de la ciutat.
- Mesó de la tapa i la cervesa: En la Plaça Espanya, en horari de 12:00h a 16:30h i de 19:00h a 00:00h.
- Concerts de música: En el recint de concerts, junt a la Avinguda del Mar i Ronda Est, gran actuació de cantants d'àmbit nacional. De dilluns a dissabte, al voltant de la mija nit.
Fogueres de Sant Joan
- Artícul principal → Fogueres de Sant Joan.
Les Fogueres de Sant Joan són les festes oficials de la ciutat d'Alacant (Regne de Valéncia) i estan declarades d'Interés Turístic Internacional. Els seus orígens son remots pero és en 1928 quan les festes prenen les seues característiques actuals, sent el seu impulsor José María Py.
En el pregó, que té lloc el divendres anterior a la plantà, comencen els festejos. Del 17 al 20 de juny se planten les fogueres que son monuments artístics de fusta, cartó, suro i puntura que contenen una profunda càrrega satírica. Quatre dies més tart se cremen després de llançar-se una monumental palmera de focs artificials des d'el cerro del Benacantil, a on es troba el Castell de Santa Bàrbara, i que és visible pràcticament des de qualsevol punt de la ciutat. Cada Foguera representa a una zona o barri de la ciutat.
Durant els ides de festa n'hi ha una extensa programació d'acte en pasacarrers, despertaes, cavalcates, Ofrena de flors, bous al carrer, mascletaes, actuacions musicals, campeonats deportius, etc- La festa se viu en el carrer, a on la gent pot menjar i ballar en les Barraques i Racons i degustar la tradicional coca en tonyina i les bacores. La festa conta en la seua regna, la Bellea del Foc, triada entre les que el any anterior foren Bellees de cada un dels 91 districtes foguerils.
Les fogueres se cremen en Alacant la nit del 24 de juny, el dia següent a la nit de Sant Joan, moment de la crema tradicional de fogueres en el rest d'Espanya. Degut a la calor de la data i del foc, és una pràctica habitual que els bombers que controlen la evolució del foc banyen en en aigua de les seues mànegues als assistents que ho soliciten.
Ademés de en la ciutat d'Alacant, se celebra la festa de les fogueres en atres localitats valencianes i especialment de la província d'Alacant (i prop d'Alacant ciutat).