Ctenomys andersoni
El cujuchi d'Anderson (Ctenomys andersoni) és una espècie de rosegador del gènero Ctenomys de la família Ctenomyidae.[1] Habita en el centre-oest de Sudamérica.
Taxonomia
[editar | editar còdic]- Descripció original
Esta espècie de rosegador fosorial va ser descrita originalment en l'any 2014 pels zoólogos Scott L. Gardner, Jorge Salazar-Bravo i Joseph A. Cook. La seua individualitat dins del gènero Ctenomys va ser detectada evaluant el seu estatus taxonómico sobre la base de l'utilisació tant de traces morfològiques com cariológicos, combinant-los ademés en resultats d'anàlisis filogenético de marcadors moleculars, amprant seqüències d'ADN per a un locus mitocondrial.[2]
- Holotip
El holotip designat és el catalogat com: MSB63387 (Museu de Biologia del Suroest); consta de la pell, cràneu i esquelet axial d'un macho adult colectado el 9 de juliol de 1990 (en número de camp SA9971) i preparat per Sydney Anderson. En ser arreplegat, es va separar teixits del fege, del renyó i del cor, els que varen ser congelats en nitrogen líquit i posteriorment almagasenats a -80 °C en la Divisió de Recursos Genómicos del Museu de Biologia del Suroest, en el número de registre: NK21221.[2]
- Localitat tipo
La localitat tipo referida és: “Cerro Itahuaticua, en les coordenades 19°48′S, 63°31′W, a una altitut de 810 msnm, en el departament de Santa Creu, Bolívia”.[2]
- Etimologia
Etimológicamente, el terme específic andersoni és un epónimo que referix al llinage de la persona a qui va ser dedicada, el curador emèrit del Departament de Mastozoología del Museu Americà d'Història Natural, doctor Sydney Anderson. Des de l'any 1984, ell va dirigir expedicions d'equips d'investigadors que colectaron #espècimen en tota Bolívia.[2]
- Caracterisació i relacions filogenético
L'eixemplar tipo va medir 271 mm de llongitut del cos més cap; la coa va ser de 73 mm. El seu cariotip és 2n = 46 i FN = 50.[2]
Este tucotuco, pertany a el “grup d'espècies Ctenomys boliviensis”. Té un tamany mijà, en dens pelaje dorsal en un patró cromàtic marró, que exhibix una franja casi indistinta en tons oliva-amarronados. Ventralmente la seua coloració està ben diferenciada de la dorsal, en ser molt més clara.[2]
Distribució geogràfica i hàbitat
[editar | editar còdic]Esta espècie de rosegador és endèmica del centre-este de Bolívia. Es distribuïx en el suroest del departament de Santa Creu, específicament en la zona del cerro Itahuaticua, en altituts d'al voltant de 810 m s. n. m..[2]
La vegetació de les ales s'adscriu als boscs de valls seques interandinos.[3][4][5]
Està composta d'espècies de leguminosas arbòrees espinoses i de full caduc junt en vàries espècies de cactus, principalment del gènero Opuntia. En varis sectors es presenten afloraments de pedra calcàrea.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Woods, C. A. and Kilpatrick, C. W. (2005). "Infraorder Hystricognathi". In Wilson, D.I.; Reeder, D.M. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference (3rd ed.). Johns Hopkins University Press. p. 1570. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Gardner, S. L.; J. Salazar Bravo and J. A. Cook (2014). New Species of Ctenomys Blainville 1826 (Rodentia: Ctenomyidae) from the Lowlands and Central Valleys of Bolívia. Special Publications, Museum of Texas Tech University 62: 1-34.
- ↑ Ibisch, P., S. Beck, B. Gerkmann and A. Carretero (2003). Ecorregiones i ecosistemes. Pp. 47–88 in Biodiversitat: La Riquea de Bolívia (P. Ibisch and G. Mèrida, eds.). FAN: Santa Creu, Bolívia.
- ↑ Unzueta Q., O. (1975). Mapa Ecològic de Bolívia. Ministeri d'Assunts Llauradors i Agropecuarios, La Pau, Bolívia. 315 pp.
- ↑ López, R. P. (2003). Phytogeographical relations of the Andean dry valleys of Bolívia. Journal of Biogeography 30:1,659–1,668.