Edició de «Comarca de la Alpujarra Granadina»

[[File:LocationAlpujarra_Granadina.png|thumb|250px|Situació de la comarca de la Alpujarra Granadina, dins de la [[província de Granada]]]]

La '''Comarca de la Alpujarra Granadina''' és una comarca espanyola situada en la part suroriental de la [[província de Granada]], [[Andalusia|comunitat autònoma d'Andalusia]]. Este territori llimita en les comarques granadines de [[Comarca de Guadix|Guadix]] al [[nort]], la [[Comarca de Vega de Granada|Vega de Granada]] al noroest, el [[Comarca de Valle de Lecrín|Valle de Lecrín]] a l'[[oest]], i la [[Comarca de Costa Granadina|Costa Granadina]] al sur, aixina com en el Ponent Almeriense al surest, i la Alpujarra Almeriense a l'est, ya en la [[província d'Almeria]].

Està formada per vinticinc municipis, dels quals el més poblat i extens és [[Órgiva]]; pel contrari, el municipi en menor número d'habitants és [[Lobras]] —el menys poblat també de tota la província—, i el de menor superfície és [[Carataunas]]. La seua capital tradicional i històrica és la vila de Órgiva.

== Etimologia ==
Hi ha vàries teories sobre l'orige del nom Alpujarra, entre les que destaca la que ho fa provindre d'un dels primers colonisadors musulmans de la comarca, "al-Bujarra"; pero l'historiador malagueny Simonet en la seua obra de l'any [[1860]] ''Descripció del Regne de Granada baixe la dominació dels naseritas'', es decantava pel significat de «alba serra».

== Història ==
Entre els anys [[1568]] i [[1571]] va tindre lloc l'acontenyiment conegut com a "rebelión de las Alpujarras", en la que l'abundant població morisca del Regne de Granada es va alçar en protesta contra la Pragmàtica Sanció que llimitava les llibertats religioses i culturals de dita població.

Despuix de conseguir-se sofocar el tumult gràcies a l'intervenció de Don Juan d'Àustria, els musulmans que varen sobreviure —s'estimen uns 80.000 en tot el regne granadí— varen ser dispersats cap a atres llocs de la [[Corona de Castella]], especialment per [[Andalusia]] i les Dos Castilles, per a evitar una atra sublevació. En l'any [[1609]] el rei [[Felip III]] va decretar la total expulsió dels moriscos espanyols, encara que esta mida no va afectar massa al Regne de Granada ya que a penes si quedava algun morisc en este territori despuix de 1571.

Per a suplir la despoblació que va haver com a conseqüència, ya en temps de [[Felip II d'Espanya|Felip II]] es va fomentar l'assentament en tota La Alpujarra de llauradors procedents principalment d'atres llocs d'Andalusia Occidental (34%), Castella la Nova (25%), [[Regne de Valéncia|regnes de Valéncia]] (8%), de [[Múrcia]] (5%) i de [[Galícia]] (5%), i inclús del mateix Regne de Granada, a pesar de que les condicions establides prohibien que els colons tingueren el seu orige en el mateix. La presència de colonisadors originaris d'atres territoris de la corona va ser escassament significativa.

== Geografia ==
[[File:Bubión_(Granada).png|thumb|200px|Bubión, en la Alpujarra Granadina]]

La comarca es caracterisa pel seu accidentat relleu, ocupant la major part de la cara sur de [[Serra Nevada]]. En esta serra s'enquadren importants cims, destacant el Mulhacén, el més alt de la [[península ibèrica]], al que s'encaramalla la localitat de [[Trevélez]], i el Veleta, al que pugen escalonadament [[Pampaneira]], [[Bubión]] i [[Capileira]].

== Economia ==
Es tracta d'una comarca en una important protecció com a patrimoni històric, en tindre declarades com [[Be d'Interés Cultural]] dos àmplies zones de la mateixa: El Conjunt Històric del Barranc del Poqueira i el Lloc Històric de la Alpujarra Mija i La Taha, conformant entre abdós, que són limítrofes, l'espai protegit patrimonialment més ampli en [[Europa]].

Els ''terraos'' (cobertes planes), estan fets en launa, una [[argila]] impermeable abundant en la comarca, estesa sobre el canyiç o sobre lloses de [[pedra]] o de pissarra, soportades per voltons de [[fusta]]. En els mesos d'[[autumne]] i [[hivern]], poden vore's panolles de [[dacsa]] o atres productes de la terra estesos sobre estos terraos per al seu secat, o ristres de [[Pimentó|pimentons]] penjades junt a les finestres o en alguns fumerals. També destaquen els ''tinaos'', llocs públics de trànsit, baix espais privats.

Lo més important i que conserva major tradició és la confecció de teixits, especialment jarapas. En els últims anys s'han instalat en la comarca numerosos tallers d'artesania que, ademés dels telers, han rellançat la ceràmica i inclús l'orfebreria. Açò ha fet que numerosos artistes i artesans, junt a músics, pintors i poetes hagen triat la Alpujarra Granadina com a lloc de residència.

== Vore també ==
* [[Comarques de la província de Granada]]
* [[Anex:Municipis de la província de Granada]]

== Referències ==
* Alvar, Carlos. A buen bocado. Volumen 1 de la Gran Enciclopedia Cervantina. 2005.
* Cfr. Barrios Aguilera, Manuel (1996). «Historia, leyenda y mito en la Alpujarra». Pensar La Alpujarra. Granada: Diputación Provincial de Granada. p. 31
* García de Cortázar, Fernando, Atlas de Historia de España, pág. 291

== Bibliografia ==
* Barragán Reina, Ramón (2004). Alcázar en la Contraviesa, un retrato en vivo de la Alpujarra baja. Muñoz Moya. p. 22. ISBN 978-84-8010-127-1.
* Bernard Vincent. «La repoblación del Reino de Granada. Espacios y tiempos». pp. 114-115.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Alpujarra Granadina}}

* [https://web.archive.org/web/20130318024028/http://www.alpujarraturistica.com/portada/ Página web de la Mancomunidad de Municipios de la Alpujarra Granadina]
* [https://guiadigital.iaph.es/inicio Patrimonio cultural de la Alpujarra Granadina. Guía Digital del Patrimonio Cultural de Andalucía. Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico]

{{Comarca de la Alpujarra Granadina}}

[[Categoria:Geografia de la província de Granada]]
[[Categoria:Comarques de la província de Granada]]