Diferència entre les revisions de "Cofrents"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Castillo de Cofrentes.JPG|thumb|Cofrents en el seu castell]]
+
[[File:Castillo de Cofrentes.JPG|thumb|250pxCofrents en el seu castell]]
[[Archiu:Paisaje de Cofrentes 03.jpg|300px|miniaturadeimagen|Païsage de Cofrents]]
+
[[Archiu:Paisaje de Cofrentes 03.jpg|thumb|250px|Païsage de Cofrents]]
 
'''Cofrents''' (oficialment i en castellà ''Cofrentes''), és un [[municipi]] de la [[Vall d'Ayora]].  
 
'''Cofrents''' (oficialment i en castellà ''Cofrentes''), és un [[municipi]] de la [[Vall d'Ayora]].  
  
Llínea 26: Llínea 26:
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
 
+
[[File:Cofrentes nuclear power plant cooling towers.jpg|thumb|Central nuclear de Cofrents]]
 
La seua economia estava basada en l'agricultura i en la ganaderia. Els cultius de secà són de [[cereals]] ([[blat]], [[ordi]] i [[dacsa]]), [[vinya]] i [[oliveres]]. En regadiu es produïxen [[hortalices]], verdures, [[creïlles]] i frutals ([[bresquilla]], [[albercoc]], [[Cirera|cireres]], [[Poma|manzanos]], [[Pera|perals]], etc.). En l'actualitat hi ha una evolució cap al turisme. L'existència del Balneari Formiguers de Cofrents, el més important de la Comunitat Valenciana, ha convertit a Cofrents en el primer destí turístic de l'interior de la província de Valéncia.
 
La seua economia estava basada en l'agricultura i en la ganaderia. Els cultius de secà són de [[cereals]] ([[blat]], [[ordi]] i [[dacsa]]), [[vinya]] i [[oliveres]]. En regadiu es produïxen [[hortalices]], verdures, [[creïlles]] i frutals ([[bresquilla]], [[albercoc]], [[Cirera|cireres]], [[Poma|manzanos]], [[Pera|perals]], etc.). En l'actualitat hi ha una evolució cap al turisme. L'existència del Balneari Formiguers de Cofrents, el més important de la Comunitat Valenciana, ha convertit a Cofrents en el primer destí turístic de l'interior de la província de Valéncia.
  

Revisió de 15:33 14 set 2023

250pxCofrents en el seu castell
Païsage de Cofrents

Cofrents (oficialment i en castellà Cofrentes), és un municipi de la Vall d'Ayora.

Topònim

El topònim significa "confluència" per ser punt de trobada del Xúquer i del Cabriol, lo que li dòna la seua fisonomia; en época musulmana pertanygué, entre els anys 1147 i 1172 al regne de Múrcia, regit per Ibn Mardanisch.

Geografia

El terme, de 103.1 km 2 , és molt montanyós, solcat pel Xúquer i el Cabriol i en altures com el port de la Chirrichana (710 m), los Morrones (853 m); Borregueros (800) o la Repunta (678 m); l'afluència del Cabriol al Xúquer forma l'embassament de l' Embarcadero.

A banda de la gran cantitat d'excursions a peu o en bicicleta que es poden realisar cal remarcar l'interés espeleològic del municipi en diferents coves entre les que destaquen la "Cueva Hermosa"' i el "Volcán".

El riu Cabriel penetra en el terme des del de Requena en direcció nort-sur i prop de la vila gira cap a l'est i confluïx en el Xúquer.

Demografia

Segons el INE de l'any 2022, conta en una població de 1.112 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2007 2015 2017 2022
932 893 947 1007 990 1056 999 948 978 1097 1104 1112

Economia

Central nuclear de Cofrents

La seua economia estava basada en l'agricultura i en la ganaderia. Els cultius de secà són de cereals (blat, ordi i dacsa), vinya i oliveres. En regadiu es produïxen hortalices, verdures, creïlles i frutals (bresquilla, albercoc, cireres, manzanos, perals, etc.). En l'actualitat hi ha una evolució cap al turisme. L'existència del Balneari Formiguers de Cofrents, el més important de la Comunitat Valenciana, ha convertit a Cofrents en el primer destí turístic de l'interior de la província de Valéncia.

L'activitat econòmica d'esta població gira entorn a la seua central nuclear.

Cultura

Com en el restant de la comarca, els seus habitants tenen la llengua castellana com a pròpia, en influència de la parla manchega i també de la llengua valenciana.

Monuments

Vore també

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Commons


Municipis de La Vall de Cofrents
Ayora    Cofrents    Cortes de Pallars    Teresa de Cofrents    Xalans    Xarafull    Zarra