Diferència entre les revisions de "Clima mediterràneu sec"
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | |||
| − | |||
El '''clima mediterràneu sec''' és el que es dona com a transició entre el [[clima mediterràneu típic|mediterràneu típic]] i el [[clima desèrtic|desèrtic]] i es caracterisa per l'aridea durant la major part de l'any. | El '''clima mediterràneu sec''' és el que es dona com a transició entre el [[clima mediterràneu típic|mediterràneu típic]] i el [[clima desèrtic|desèrtic]] i es caracterisa per l'aridea durant la major part de l'any. | ||
| Llínea 7: | Llínea 5: | ||
Té unes temperatures hivernals més càlides que el [[clima mediterràneu típic]] i en menys pluges, que oscilen entre els 200 i 400 mm. Se li considera una variant del clima subtropical sec i del semi-àrit càlit, sempre que la temperatura mija anual supere els 18ºC. Les pluges estan concentrades en les estacions equinoccials, presentant en qualsevol cas un estiu sec i calorós en temperatures miges superiors als 25ºC i màximes suaus en la costa i molt altes en zones interiors, podent sobrepassar els 45ºC en situacions d'ones de calor. | Té unes temperatures hivernals més càlides que el [[clima mediterràneu típic]] i en menys pluges, que oscilen entre els 200 i 400 mm. Se li considera una variant del clima subtropical sec i del semi-àrit càlit, sempre que la temperatura mija anual supere els 18ºC. Les pluges estan concentrades en les estacions equinoccials, presentant en qualsevol cas un estiu sec i calorós en temperatures miges superiors als 25ºC i màximes suaus en la costa i molt altes en zones interiors, podent sobrepassar els 45ºC en situacions d'ones de calor. | ||
| − | En Espanya és propi de la major part de [[Regió de Múrcia|Múrcia]], [[Província d'Alacant|Alacant]] i [[Província d'Almeria|Almeria]] entre unes atres. També es dona en àrees de [[Grècia]], [[Marroc]], [[ | + | En Espanya és propi de la major part de [[Regió de Múrcia|Múrcia]], [[Província d'Alacant|Alacant]] i [[Província d'Almeria|Almeria]] entre unes atres. També es dona en àrees de [[Grècia]], [[Marroc]], [[Algèria]], [[Tunis]], [[Líbia]], [[Síria]], [[Jordània]], [[Israel]], [[Austràlia]], [[Chile]], [[Mèxic]] i [[Califòrnia]]. |
Segons la [[Classificació climàtica de Köppen]] este clima és ''BSh'' o ''BSk'', depenent de si la temperatura mija anual està per damunt o per baix dels 18º. | Segons la [[Classificació climàtica de Köppen]] este clima és ''BSh'' o ''BSk'', depenent de si la temperatura mija anual està per damunt o per baix dels 18º. | ||
| Llínea 21: | Llínea 19: | ||
[[Archiu:Playa-de-monsul.jpg|thumb|250px|[[Parc Natural de Cap de Gata-Níjar|Cap de Gata-Níjar]]]] | [[Archiu:Playa-de-monsul.jpg|thumb|250px|[[Parc Natural de Cap de Gata-Níjar|Cap de Gata-Níjar]]]] | ||
| − | Les condicions més seques possibiliten l'aparició d'espècies de llocs àrits, especialment de la [[regió saharo-síndic]], que es troba a l'atre costat del [[Mar | + | Les condicions més seques possibiliten l'aparició d'espècies de llocs àrits, especialment de la [[regió saharo-síndic]], que es troba a l'atre costat del [[Mar d'Alborán]], #lo que fa que molts botànics consideren la regió afectada per este clima com un [[bioma]] intermig entre el mediterràneu i el desèrtic. Per això ocupa una província florística específica, la '''murcià-almeriense'''. |
Entre les plantes més característiques d'este clima i del presahariano a l'atre costat de la mar es troben el [[espart]] (''Stipa tenacissima''), el [[araar|araar o savina de Cartagena]] (''Tetraclinis articulata'') o el [[azufaifo]] (''Zizyphus lotus''). | Entre les plantes més característiques d'este clima i del presahariano a l'atre costat de la mar es troben el [[espart]] (''Stipa tenacissima''), el [[araar|araar o savina de Cartagena]] (''Tetraclinis articulata'') o el [[azufaifo]] (''Zizyphus lotus''). | ||
Última revisió del 10:05 2 set 2023
El clima mediterràneu sec és el que es dona com a transició entre el mediterràneu típic i el desèrtic i es caracterisa per l'aridea durant la major part de l'any.
Característica[editar | editar còdic]
Té unes temperatures hivernals més càlides que el clima mediterràneu típic i en menys pluges, que oscilen entre els 200 i 400 mm. Se li considera una variant del clima subtropical sec i del semi-àrit càlit, sempre que la temperatura mija anual supere els 18ºC. Les pluges estan concentrades en les estacions equinoccials, presentant en qualsevol cas un estiu sec i calorós en temperatures miges superiors als 25ºC i màximes suaus en la costa i molt altes en zones interiors, podent sobrepassar els 45ºC en situacions d'ones de calor.
En Espanya és propi de la major part de Múrcia, Alacant i Almeria entre unes atres. També es dona en àrees de Grècia, Marroc, Algèria, Tunis, Líbia, Síria, Jordània, Israel, Austràlia, Chile, Mèxic i Califòrnia.
Segons la Classificació climàtica de Köppen este clima és BSh o BSk, depenent de si la temperatura mija anual està per damunt o per baix dels 18º.
Climogrames[editar | editar còdic]
Alacant (Ciutat Jardí)
Murcia (Alcantarilla)
.PNG)
.png)
Vegetació[editar | editar còdic]
Les condicions més seques possibiliten l'aparició d'espècies de llocs àrits, especialment de la regió saharo-síndic, que es troba a l'atre costat del Mar d'Alborán, #lo que fa que molts botànics consideren la regió afectada per este clima com un bioma intermig entre el mediterràneu i el desèrtic. Per això ocupa una província florística específica, la murcià-almeriense.
Entre les plantes més característiques d'este clima i del presahariano a l'atre costat de la mar es troben el espart (Stipa tenacissima), el araar o savina de Cartagena (Tetraclinis articulata) o el azufaifo (Zizyphus lotus).