Diferència entre les revisions de "Ciutat-estat"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «Una '''ciutat estat''' és un territori controlat exclusivament per una ciutat, normalment en la seua sobirania. Les ciutats estat acostumen a tenir la seua pr...».)
 
m (Text reemplaça - 'conquesta' a 'conquista')
 
(No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
Una '''ciutat estat''' és un territori controlat exclusivament per una ciutat, normalment en la seua sobirania. Les ciutats estat acostumen a tenir la seua pròpia cultura encara que hi haja diverses que compartixen un orige comú.
+
Una '''ciutat estat''' és un territori controlat exclusivament per una ciutat, normalment en la seua sobirania. Les ciutats estat acostumbren a tindre la seua pròpia cultura encara que hi haja diverses que compartixen un orige comú.
  
Les ciutats estat van ser corrents a l'época clàssica. Encara que sobiranes moltes ciutats estat es van reunir per a formar lligues formals o informals. En alguns casos les lligues es van formar pel [[dret de conquesta]] (p.ex [[Roma]]), moltes pero es van formar voluntàriament per mig d'aliances de pau per a la protecció mútua (p.ex [[Lliga del Peloponés]]).
+
Les ciutats estat varen ser corrents en l'época clàssica. Encara que sobiranes moltes ciutats estat es varen reunir per a formar lligues formals o informals. En alguns casos les lligues es varen formar pel [[dret de conquista]] (p.ex [[Roma]]), moltes pero es varen formar voluntàriament per mig d'aliances de pau per a la protecció mútua (p.ex [[Lliga del Peloponés]]).
  
A l'[[edat mija]] les ciutats estat van ser molt comunes en el que ara és [[Alemanya]], [[Itàlia]] o [[Rússia]]. Algunes d'estes van formar la [[Lliga Hanseàtica]] que va ser una potència comercial durant segles.
+
En l'[[edat mija]] les ciutats estat varen ser molt comunes en el que ara és [[Alemanya]], [[Itàlia]] o [[Rússia]]. Algunes d'estes varen formar la [[Lliga Hanseàtica]] que va ser una potència comercial durant sigles.
  
Hui en dia, els únics Estats sobirans que tenen un estatus semblant a la definició clàssica de ciutat estat són [[El Vaticà]], [[Mónaco]] i [[Singapur]]. D'atres països, si més no, tenen subdivisions administratives en govern propi llimitades a una [[ciutat autònoma]], com és el cas de [[Berlin]], [[Hamburc (estat)|Hamburc]] i [[Bremen (estat)|Bremen]] a [[Alemanya]], [[Macau]] i [[Hong Kong]] en [[China]], el [[Districte de Colúmbia]] (DC) en els [[Estats Units]], el [[Districte Federal del Brasil]] ([[Brasília]]) al [[Brasil]], el [[Districte Federal Mexicà]] ([[Ciutat de Mèxic]], també nomenada ''Mèxic DF'' o encara ''el DF'') a [[Mèxic]], o els casos de [[Gibraltar]] i les ciutats autònomes de [[Ceuta]] i [[Melilla]], entre moltes atres.
+
Hui en dia, els únics Estats soberans que tenen un estatus semblant a la definició clàssica de ciutat estat són [[El Vaticà]], [[Mónaco]] i [[Singapur]]. D'atres països, si més no, tenen subdivisions administratives en govern propi llimitades a una [[ciutat autònoma]], com és el cas de [[Berlin]], [[Hamburc (estat)|Hamburc]] i [[Bremen (estat)|Bremen]] en [[Alemanya]], [[Macau]] i [[Hong Kong]] en [[China]], el [[Districte de Colúmbia]] (DC) en els [[Estats Units]], el [[Districte Federal del Brasil]] ([[Brasília]]) en [[Brasil]], el [[Districte Federal Mexicà]] ([[Ciutat de Mèxic]], també nomenada ''Mèxic DF'' o encara ''el DF'') a [[Mèxic]], o els casos de [[Gibraltar]] i les ciutats autònomes de [[Ceuta]] i [[Melilla]], entre moltes atres.
  
 
==Referències==
 
==Referències==

Última revisió del 11:02 21 feb 2018

Una ciutat estat és un territori controlat exclusivament per una ciutat, normalment en la seua sobirania. Les ciutats estat acostumbren a tindre la seua pròpia cultura encara que hi haja diverses que compartixen un orige comú.

Les ciutats estat varen ser corrents en l'época clàssica. Encara que sobiranes moltes ciutats estat es varen reunir per a formar lligues formals o informals. En alguns casos les lligues es varen formar pel dret de conquista (p.ex Roma), moltes pero es varen formar voluntàriament per mig d'aliances de pau per a la protecció mútua (p.ex Lliga del Peloponés).

En l'edat mija les ciutats estat varen ser molt comunes en el que ara és Alemanya, Itàlia o Rússia. Algunes d'estes varen formar la Lliga Hanseàtica que va ser una potència comercial durant sigles.

Hui en dia, els únics Estats soberans que tenen un estatus semblant a la definició clàssica de ciutat estat són El Vaticà, Mónaco i Singapur. D'atres països, si més no, tenen subdivisions administratives en govern propi llimitades a una ciutat autònoma, com és el cas de Berlin, Hamburc i Bremen en Alemanya, Macau i Hong Kong en China, el Districte de Colúmbia (DC) en els Estats Units, el Districte Federal del Brasil (Brasília) en Brasil, el Districte Federal Mexicà (Ciutat de Mèxic, també nomenada Mèxic DF o encara el DF) a Mèxic, o els casos de Gibraltar i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, entre moltes atres.

Referències[editar | editar còdic]