Chloropipo unicolor

Archiu:Chloropipo unicolor Jet Manakin (male); Chontabamba, Oxapampa, Peru (cropped).jpg

saltarín azabache (Chloropipo unicolor)

El saltarín azabache^[1] (Chloropipo unicolor), també denominat saltarín negre azabache o ballarí negre,^[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Pipridae, una de les dos pertanyents al gènero Chloropipo. És natiu de regions andinas de l'oest d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

Es distribuïx a lo llarc de la pendent oriental de la cordillera dels Vages, des d'Equador (al sur des de Napo) fins al sur de Perú (sur de Puno).^[3]

Esta espècie és considerada poc comuna i local en el seu hàbitat natural: el sotobosque de boscs montanos de la zona tropical alta en altitutés entre 950 i 1900 m.^[4]

Sistemàtica

Descripció original

L'espècie C. unicolor va ser descrita per primera volta pel ornitólogo polac Władysław Taczanowski en 1884 baix el mateix nom científic; el seu localitat tipo és: «Amable María, Perú».^[2]

Etimologia

El nom genèric masculí «Chloropipo» es compon de les paraules del grec «khlōros » que significa ‘vert pàlit’, ‘groc’, i «pipōn o piprō», una menuda au no identificada; i el nom de l'espècie «unicolor», es compon de les paraules del llatí «uni» que significa ‘un, únic’, i «color» que significa ‘color’, o siga ‘pla’, ‘uniforme’.^[5]

Taxonomia

És monotípica.^[3]

Referències

↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 14 d'abril de 2016. P. 492.
↑ ^2,0 ^2,1 . Avibase. Consultat el 29 d'agost de 2023.
↑ ^3,0 ^3,1 del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 29 d'agost de 2023.
↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1^a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Xenopipo unicolor, p. 492»
↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Chloropipo, p. 103; unicolor, p. 396»

[sèu-1] Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 14 d'abril de 2016. P. 492.

[AB-2] 2,0 ^2,1 . Avibase. Consultat el 29 d'agost de 2023.

[BOW-3] 3,0 ^3,1 del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 29 d'agost de 2023.

[RR-4] (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1^a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Xenopipo unicolor, p. 492»

[JJ-5] <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Chloropipo, p. 103; unicolor, p. 396»

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]