Chiroxiphia galeata

saltarín de yelmo (Chiroxiphia galeata)

El saltarín de yelmo^[1] (Antilophia galeata), també denominat soldadito o ballarí negre (en Paraguay) o ballarí de conya,^[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Pipridae, una de les dos en el gènero Antilophia. És natiu del centre oriental d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

Es distribuïx principalment en els replanells del centre i sur de Brasil (al sur des de Maranhão, fins al sur de Mate Grosso do Sul, oest d'Paraná i nort d'São Paulo), i adyacencias del noreste de Bolívia (noreste de Santa Creu) i noreste de Paraguay.^[3]

Esta espècie és considerada localment prou comuna en les seues hàbitats naturals: els estrats mig i baix de boscs en galeria, principalment entre 400 i 1000 m s. n. m. d'altitut.^[4]

Descripció

Medix en promig 14,5 cm de llongitut. Presenta notable dimorfisme sexual. El macho té una prolongada cresta color roig viu, que va des de la #front fins al centre de l'esquena, en un copete que es dirigix cap a avant sobre el pico; el plomall del restant del cos és negre. La femella és de color vert uniforme. El macho du tres anys per a mudar el plomall vert en que naix i adquirir paulatinament el seu plomall característic.^[5]

Comportament

Es mou més alt en relació en el sol que atres saltarines, i com no és particularment tímit, és més fàcil d'observar.^[4]

Alimentació

S'alimenta principalment de fruts i ademés caça insectes.^[5]

Reproducció

El macho sembla no presentar una exhibició organisada.^[4] El macho protegix un territori de reproducció. La femella construïx un niu en forma de cistella, en alguna forqueta d'un arbre. Posa un o dos ous parduzcos i els incuba per 17 a 19 dies. Els pollets abandonen el niu entre 13 i 15 dies despuix de nàixer.^[5]

Vocalisació

La vora del macho és una frase chiulada, ràpida i musical, «uiriri-riri-riri?», a voltes emesa mentres un macho perseguix a un atre en el fullage. Els dos sexes emeten un «uurii» o «uurii? pur» ronc.^[6]

Sistemàtica

Descripció original

L'espècie A. galeata va ser descrita per primera volta pel naturaliste alemà Martin Lichtenstein en 1823 baix el nom científic Pipra galeata; la localitat tipo és: «São Paulo, Brasil».^[2]

Etimologia

El nom genèric femení «Antilophia» es compon de les paraules del llatí «antios» que significa ‘diferent’, i «lophoeis» que significa ‘de cresta’; i el nom de l'espècie «galeata», prové del llatí «galeatus» que significa ‘de caixco’.^[7]

Taxonomia

És monotípica. El gènero és parent pròxim a Chiroxiphia; ocasionalment es registren híbrits inter-genèrics entre la present espècie i Chiroxiphia caudata.^[3] En Brasil, este híbrit rep el nom popular de «rei-dos-tangarás» (en portugués).^[8]

Els estudis genètics utilisant un ampli mostreig de tàxons i gens (Silva et al. 2018, Harvey et al. 2020, Leite et al. 2021, Zhao et al. 2022) han demostrat que el gènero Antilophia es troba embotit dins del gènero Chiroxiphia, que d'esta forma seria parafilético.^[9]^[10]^[11]^[12] En base en estes evidències, el Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) en la Proposta N^o 975 va aprovar la fusió de Antilophia dins de Chiroxiphia, transformant-se en un sinònim d'este últim gènero, en la qual cosa la present espècie passa a denominar-se Chiroxiphia galeata.^[13]

↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 10 d'abril de 2016. P. 492.
↑ ^2,0 ^2,1 Saltarín de Yelmo Antilophia galeata (Lichtenstein, 1823) en Avibase. Consultada el 18 d'abril de 2016.
↑ ^3,0 ^3,1 del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 28 d'agost de 2023.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1^a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Antilophia galeata, p. 494, làmina 64(16)»
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 Soldadinho en WikiAves.
↑ Gwyne, J., Ridgely, R., Tudor, G. & Alger, M. (2010) Antilophia galeata, p. 246, en Aus do Brasil Vol.1 Pantanal i Tancat. Editora Horisó. ISBN 978-85-88031-29-6
↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Antilophia, p. 50; galeata, p. 169»
↑ Camargo Guaraldo, A., Staggemeier, V.G., Essington Brown, T. & Gussoni, C.A. (2008). «Novas observaçõés sobre o ‘rei-dos-tangarás’ no município de Corumbataí, São Paulo, Brasil.» Cotinga. 30:59-60. ^{[enllaç trencat]}
↑ Silva, S.M., Agne, C.I., Aleixo, A. & Bonatto, S.L.(2018).Molecular Phylogenetics and Evolution.127: 706–711ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2018.06.016.
↑ Plantilla:Harvey et al., 2020
↑ Leite, R.N., Kimball, R.T., Braun, I.L., Derryberry, I.P., Hosner, P.A., Derryberry, G.I., Anciãés, M., McKay, J.S., Aleixo, A., Ribas, C.C., Brumfield, R.T. & Cracraft, J.(2021).Molecular Phylogenetics and Evolution.155: 107013ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2020.107013.
↑ Zhao, M., Kurtis, S.M., White, N.D., Moncrieff, A.I., Leite, R.N., Brumfield, R.T., Braun, I.L. & Kimball, R.T.(2022).Systematic Biology.72(1): 161–178ISSN 1063-5157.doi:10.1093/sysbio/syac062.
↑ (juny de 2023).South American Classification Committee.

[sèu-1] Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 10 d'abril de 2016. P. 492.

[AB-2] 2,0 ^2,1 Saltarín de Yelmo Antilophia galeata (Lichtenstein, 1823) en Avibase. Consultada el 18 d'abril de 2016.

[BOW-3] 3,0 ^3,1 del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 28 d'agost de 2023.

[RR-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1^a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Antilophia galeata, p. 494, làmina 64(16)»

[WA-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 Soldadinho en WikiAves.

[apc-6] Gwyne, J., Ridgely, R., Tudor, G. & Alger, M. (2010) Antilophia galeata, p. 246, en Aus do Brasil Vol.1 Pantanal i Tancat. Editora Horisó. ISBN 978-85-88031-29-6

[JJ-7] <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Antilophia, p. 50; galeata, p. 169»

[8] Camargo Guaraldo, A., Staggemeier, V.G., Essington Brown, T. & Gussoni, C.A. (2008). «Novas observaçõés sobre o ‘rei-dos-tangarás’ no município de Corumbataí, São Paulo, Brasil.» Cotinga. 30:59-60. ^{[enllaç trencat]}

[Silva2018-9] Silva, S.M., Agne, C.I., Aleixo, A. & Bonatto, S.L.(2018).Molecular Phylogenetics and Evolution.127: 706–711ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2018.06.016.

[Harvey2020-10] Plantilla:Harvey et al., 2020

[Leite2021-11] Leite, R.N., Kimball, R.T., Braun, I.L., Derryberry, I.P., Hosner, P.A., Derryberry, G.I., Anciãés, M., McKay, J.S., Aleixo, A., Ribas, C.C., Brumfield, R.T. & Cracraft, J.(2021).Molecular Phylogenetics and Evolution.155: 107013ISSN 1055-7903.doi:10.1016/j.ympev.2020.107013.

[Zhao2022-12] Zhao, M., Kurtis, S.M., White, N.D., Moncrieff, A.I., Leite, R.N., Brumfield, R.T., Braun, I.L. & Kimball, R.T.(2022).Systematic Biology.72(1): 161–178ISSN 1063-5157.doi:10.1093/sysbio/syac062.

[SACC975-13] (juny de 2023).South American Classification Committee.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]