Diferència entre les revisions de "Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «{{Reis de la Corona d'Aragó|Habsburg=Carles_III_de_Castella}} L{{'}}emperador '''Carles VI''', en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a '''arxiduc...».)
 
Llínea 1: Llínea 1:
{{Reis de la Corona d'Aragó|Habsburg=Carles_III_de_Castella}}
+
L{{'}}emperador '''Carles VI''', en l'àmbit valencià conegut sobretot com a '''Archiduc Carles d'Àustria''', (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1685 - íd. 1740). Quan era només [[archiduc d'Àustria]] va ser pretenent al tro de la '''[[Monarquia Hispànica]]''' durant la '''[[Guerra de Successió Espanyola]]''', conseguint el recolzament del [[Principat de Catalunya]] (1706-1714), dels regnes [[Regne d'Aragó|d'Aragó]] i [[Regne de Valencia|de Valencia]](1706-1707 / 1714), del [[Regne de Mallorca|Regne de Mallorques]] (1706-1715) i del [[Regne de Sardenya]] (1706-1720), territoris en els quals va governar en el nom de '''Carles III'''. Aixina com també del [[Regne de Sicília]] (1706-1714 / 1720-1738) i del [[Regne de Nàpols]] (1706-1738), on va ser '''Carles IV'''. Mentres la guerra tenia lloc va recaure en ell la corona imperial, sent l'emperador Carles VI del '''[[Sacre Imperi Romanogermànic]]''' (1711-1740).
L{{'}}emperador '''Carles VI''', en l'àmbit catalanoaragonès conegut sobretot com a '''arxiduc Carles d'Àustria''', (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1685 - íd. 1740). Quan era només [[arxiduc d'Àustria]] va ser pretendent al tron de la '''[[Monarquia Hispànica]]''' durant la '''[[Guerra de Successió Espanyola]]''', aconseguint el suport del [[Principat de Catalunya]] (1706-1714), dels regnes [[Regne d'Aragó|d'Aragó]] i [[Regne de València|de València]](1706-1707 / 1714), del [[Regne de Mallorca|Regne de Mallorques]] (1706-1715) i del [[Regne de Sardenya]] (1706-1720), territoris en els quals va governar amb el nom de '''Carles III'''. Així com també del [[Regne de Sicília]] (1706-1714 / 1720-1738) i del [[Regne de Nàpols]] (1706-1738), on va ser '''Carles IV'''. Mentre la guerra tenia lloc va recaure en ell la corona imperial, esdevenint l'emperador Carles VI del '''[[Sacre Imperi Romanogermànic]]''' (1711-1740).
 
  
 
== Orígens familiars ==
 
== Orígens familiars ==
Nasqué l'[[1 d'octubre]] de [[1685]] a la cort imperial de [[Viena]] i fou el segon fill de l'[[emperador]] [[Leopold I, emperador romanogermànic]] i la seva tercera esposa [[Elionor del Palatinat-Neuburg]]. Era nét per línia paterna del també emperador [[Ferran III, emperador romanogermànic]] i de la infanta [[Maria Anna d'Espanya]], i per línia materna de l'elector [[Felip Guillem I, elector palatí]] i de la landgravina [[Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt]]
+
Naixqué l'[[1 d'octubre]] de [[1685]] en la cort imperial de [[Viena]] i fon el segon fill de l'[[emperador]] [[Leopolt I, emperador romanogermànic]] i la seua tercera esposa [[Elionor del Palatinat-Neuburg]]. Era net per llínia paterna del també emperador [[Ferrando III, emperador romanogermànic]] i de l'infanta [[Maria Anna d'Espanya]], i per llínia materna de l'elector [[Felip Guillem I, elector palatí]] i de la landgravina [[Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt]]
  
 
== Núpcies i descendents ==
 
== Núpcies i descendents ==
L'arxiduc anuncià el [[18 d'agost]] de [[1708]]{{sfn|León Sanz|2007|p=93}} i el trasllat a Barcelona de la seva futura esposa, el seu futur matrimoni amb [[Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel]], filla del [[duc]] [[Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel]] i de la princesa [[Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen]] Se celebraren les [[esposalles]] el 23 d'abril de [[1708]] a [[Klosterneuburg]]{{sfn|León Sanz|2007|p=93}} l'[[1 d'agost]] de [[1708]] a l'església de [[Santa Maria del Mar]] de Barcelona.{{sfn|León Sanz|2007|p=109}} D'aquesta unió nasqueren:
+
L'archiduc anuncià el [[18 d'agost]] de [[1708]]{{sfn|León Sanz|2007|p=93}} i el trasllat a Barcelona de la seua futura esposa, el seu futur matrimoni en [[Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel]], filla del [[duc]] [[Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel]] i de la princesa [[Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen]] Se celebraren les [[esposalles]] el 23 d'abril de [[1708]] a [[Klosterneuburg]]{{sfn|León Sanz|2007|p=93}} l'[[1 d'agost]] de [[1708]] a l'església de [[Santa Maria del Mar]] de Barcelona.{{sfn|León Sanz|2007|p=109}} D'esta unió naixqueren:
* el príncep Leopold d'Habsburg ([[1716]]),
+
* el príncep Leopolt d'Habsburg ([[1716]]),
* [[Maria Teresa I d'Àustria]] ([[1717]]-[[1780]]), [[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic|emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic]], casada amb [[Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic|Francesc III de la Lorena]].
+
* [[Maria Teresa I d'Àustria]] ([[1717]]-[[1780]]), [[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic|emperatriu del Sacre Imperi Romanogermànic]], casada en [[Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic|Francesc III de la Lorena]].
* la princesa Maria Anna d'Habsburg ([[1718]]-[[1744]]), casada el [[1744]] amb Carles de Lorena,
+
* la princesa Maria Anna d'Habsburg ([[1718]]-[[1744]]), casada el [[1744]] en Carles de Lorena,
 
* la princesa Maria Amàlia d'Habsburg ([[1724]]-[[1730]]).
 
* la princesa Maria Amàlia d'Habsburg ([[1724]]-[[1730]]).
  
 
== Guerra de Successió Espanyola ==
 
== Guerra de Successió Espanyola ==
 
{{article principal|Guerra de Successió Espanyola}}
 
{{article principal|Guerra de Successió Espanyola}}
[[Fitxer:Carles III.tif|150px|thumb|esquerra|Carles quan era jove.]]
+
[[Archiu:Carles III.tif|150px|thumb|esquerra|Carles quan era jove.]]
[[Fitxer:Pretendents de la guerra de successió.jpg|thumb|150px|esquerra|Els pretendents]]
+
[[Archiu:Pretenents de la guerra de successió.jpg|thumb|150px|esquerra|Els pretenents]]
En morir el [[rei]] [[Carles II de Castella]] sense successió el [[1700]], l'arxiduc Carles era suposadament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]], que estipulava la seva successió en un altre membre de la Dinastia Habsburg, i tenia el suport del [[Regne de Portugal]], [[Regne d'Anglaterra]], [[Regne d'Escòcia]], [[Regne d'Irlanda]] i la major part del [[Sacre Imperi Romanogermànic]],<ref name=Charlesbrittanica>{{Cite web|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/107109/Charles-VI|title=Charles VI (Holy Roman emperor)|author=Encyclopædia Britannica|publisher=britannica.com|accessdate=22/10/2009}}</ref> però Carles II va testar a favor de [[Felip V d'Espanya|Felip d'Anjou]], nét del [[rei]] [[Lluís XIV de França]] i besnét de [[Felip IV de Castella]], com a successor, per la qual cosa s'inicià un conflicte entre els dos pretendents, conegut amb el nom de [[Guerra de Successió Espanyola]].<ref name="s1714aposta">{{ref-publicació |cognom=Coll |nom =Maria |article =L'aposta catalana |publicació=Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] |lloc=Barcelona |exemplar=núm. 108 |data=setembre 2011 |pàgines=p.24-27 |issn=1695-2014}}</ref>
+
En morir el [[rei]] [[Carles II de Castella]] sense successió el [[1700]], l'archiduc Carles era supostament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]], que estipulava la seva successió en un altre membre de la Dinastia Habsburg, i tenia el soport del [[Regne de Portugal]], [[Regne d'Anglaterra]], [[Regne d'Escòcia]], [[Regne d'Irlanda]] i la major part del [[Sacre Imperi Romanogermànic]],<ref name=Charlesbrittanica>{{Cite web|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/107109/Charles-VI|title=Charles VI (Holy Roman emperor)|author=Encyclopædia Britannica|publisher=britannica.com|accessdate=22/10/2009}}</ref> però Carles II va testar a favor de [[Felip V d'Espanya|Felip d'Anjou]], nét del [[rei]] [[Lluís XIV de França]] i besnét de [[Felip IV de Castella]], com a successor, per la qual cosa s'inicià un conflicte entre els dos pretendents, conegut amb el nom de [[Guerra de Successió Espanyola]].<ref name="s1714aposta">{{ref-publicació |cognom=Coll |nom =Maria |article =L'aposta catalana |publicació=Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] |lloc=Barcelona |exemplar=núm. 108 |data=setembre 2011 |pàgines=p.24-27 |issn=1695-2014}}</ref>
  
 
El [[1705]], l'arxiduc Carles embarcà amb un exèrcit aliat a [[Lisboa]] en direcció al Mediterrani. S'atura a [[Altea]], i el 17 d'agost els aliats proclamaren rei l'arxiduc Carles a la ciutat de [[Dénia]], amb el suport de la població civil<ref>Regidoría de Cultura de Dénia, ''[http://books.google.cat/books?id=b1XsSAAACAAJ&dq=proclamaci%C3%B3+arxiduc+Carles&hl=ca&ei=j3mnTLW6B42UOs3ukMcM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ L'Arxiduc Carles i Dénia: col·lecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): Joan Baptista Basset proclama a Dénia l'arxiduc Carles rei de València : III Centenari (1705-2005).]''</ref> i la revolta valenciana dels [[Maulets (història)|maulets]] s'estengué liderada per [[Joan Baptista Basset]]. Mentre escamots armats barraren el pas als borbònics a la plana de [[Vic]]. La flota de l'Arxiduc arribà a Barcelona el [[22 d'agost]] de [[1705]]. Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el [[9 d'octubre]] quan el [[Virrei de Catalunya]] [[Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar]] signà la capitulació.{{sfn|Juan Vidal|2001|p=63}} El [[22 d'octubre]] entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el [[7 de novembre]] de [[1705]] jura les constitucions catalanes, i fou proclamat rei i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg,{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1963|p=1110 (vol.1)}} instal·lant-se al [[Hala dels Draps|Palau Reial Nou]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=L'onze de setembre |url=http://books.google.es/books?id=E8wQAQAAIAAJ&q=palau+reial+arxiduc+carles&dq=palau+reial+arxiduc+carles&hl=ca&sa=X&ei=1BLOUZe8Cs3fOPm1gZgE&ved=0CDUQ6AEwATgU |llengua= |editorial=Santiago Albertí |data=1964 |pàgines=55 |isbn=}}</ref> Amb la necessitat d'expulsar la [[Casa de Borbó]] de la península ibèrica, es va procedir a la lleva de l'[[Exèrcit Regular Austriacista]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Balcells |nom=Albert |títol=Histōria de Catalunya |url=http://books.google.es/books?id=vZZ8uxE6W44C&pg=PA692&dq=regiment+1705+Consell+de+Cent&hl=ca&sa=X&ei=l1yRUa_3GcmXO6zHgIgG&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=regiment%201705%20Consell%20de%20Cent&f=false |llengua= |editorial=La Butxaca |data=2011 |pàgines=692 |isbn=8499302238}}</ref>
 
El [[1705]], l'arxiduc Carles embarcà amb un exèrcit aliat a [[Lisboa]] en direcció al Mediterrani. S'atura a [[Altea]], i el 17 d'agost els aliats proclamaren rei l'arxiduc Carles a la ciutat de [[Dénia]], amb el suport de la població civil<ref>Regidoría de Cultura de Dénia, ''[http://books.google.cat/books?id=b1XsSAAACAAJ&dq=proclamaci%C3%B3+arxiduc+Carles&hl=ca&ei=j3mnTLW6B42UOs3ukMcM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ L'Arxiduc Carles i Dénia: col·lecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): Joan Baptista Basset proclama a Dénia l'arxiduc Carles rei de València : III Centenari (1705-2005).]''</ref> i la revolta valenciana dels [[Maulets (història)|maulets]] s'estengué liderada per [[Joan Baptista Basset]]. Mentre escamots armats barraren el pas als borbònics a la plana de [[Vic]]. La flota de l'Arxiduc arribà a Barcelona el [[22 d'agost]] de [[1705]]. Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el [[9 d'octubre]] quan el [[Virrei de Catalunya]] [[Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar]] signà la capitulació.{{sfn|Juan Vidal|2001|p=63}} El [[22 d'octubre]] entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el [[7 de novembre]] de [[1705]] jura les constitucions catalanes, i fou proclamat rei i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg,{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1963|p=1110 (vol.1)}} instal·lant-se al [[Hala dels Draps|Palau Reial Nou]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=L'onze de setembre |url=http://books.google.es/books?id=E8wQAQAAIAAJ&q=palau+reial+arxiduc+carles&dq=palau+reial+arxiduc+carles&hl=ca&sa=X&ei=1BLOUZe8Cs3fOPm1gZgE&ved=0CDUQ6AEwATgU |llengua= |editorial=Santiago Albertí |data=1964 |pàgines=55 |isbn=}}</ref> Amb la necessitat d'expulsar la [[Casa de Borbó]] de la península ibèrica, es va procedir a la lleva de l'[[Exèrcit Regular Austriacista]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Balcells |nom=Albert |títol=Histōria de Catalunya |url=http://books.google.es/books?id=vZZ8uxE6W44C&pg=PA692&dq=regiment+1705+Consell+de+Cent&hl=ca&sa=X&ei=l1yRUa_3GcmXO6zHgIgG&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=regiment%201705%20Consell%20de%20Cent&f=false |llengua= |editorial=La Butxaca |data=2011 |pàgines=692 |isbn=8499302238}}</ref>

Revisió de 15:54 24 feb 2014

L'emperador Carles VI, en l'àmbit valencià conegut sobretot com a Archiduc Carles d'Àustria, (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1685 - íd. 1740). Quan era només archiduc d'Àustria va ser pretenent al tro de la Monarquia Hispànica durant la Guerra de Successió Espanyola, conseguint el recolzament del Principat de Catalunya (1706-1714), dels regnes d'Aragó i de Valencia(1706-1707 / 1714), del Regne de Mallorques (1706-1715) i del Regne de Sardenya (1706-1720), territoris en els quals va governar en el nom de Carles III. Aixina com també del Regne de Sicília (1706-1714 / 1720-1738) i del Regne de Nàpols (1706-1738), on va ser Carles IV. Mentres la guerra tenia lloc va recaure en ell la corona imperial, sent l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (1711-1740).

Orígens familiars

Naixqué l'1 d'octubre de 1685 en la cort imperial de Viena i fon el segon fill de l'emperador Leopolt I, emperador romanogermànic i la seua tercera esposa Elionor del Palatinat-Neuburg. Era net per llínia paterna del també emperador Ferrando III, emperador romanogermànic i de l'infanta Maria Anna d'Espanya, i per llínia materna de l'elector Felip Guillem I, elector palatí i de la landgravina Elisabet Amàlia de Hessen-Darmstadt

Núpcies i descendents

L'archiduc anuncià el 18 d'agost de 1708[1] i el trasllat a Barcelona de la seua futura esposa, el seu futur matrimoni en Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, filla del duc Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel i de la princesa Cristina Lluïsa d'Oettingen-Oettingen Se celebraren les esposalles el 23 d'abril de 1708 a Klosterneuburg[1] l'1 d'agost de 1708 a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona.[2] D'esta unió naixqueren:

Guerra de Successió Espanyola

Plantilla:Article principal

Carles quan era jove.

En morir el rei Carles II de Castella sense successió el 1700, l'archiduc Carles era supostament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim Habsburg, que estipulava la seva successió en un altre membre de la Dinastia Habsburg, i tenia el soport del Regne de Portugal, Regne d'Anglaterra, Regne d'Escòcia, Regne d'Irlanda i la major part del Sacre Imperi Romanogermànic,[3] però Carles II va testar a favor de Felip d'Anjou, nét del rei Lluís XIV de França i besnét de Felip IV de Castella, com a successor, per la qual cosa s'inicià un conflicte entre els dos pretendents, conegut amb el nom de Guerra de Successió Espanyola.[4]

El 1705, l'arxiduc Carles embarcà amb un exèrcit aliat a Lisboa en direcció al Mediterrani. S'atura a Altea, i el 17 d'agost els aliats proclamaren rei l'arxiduc Carles a la ciutat de Dénia, amb el suport de la població civil[5] i la revolta valenciana dels maulets s'estengué liderada per Joan Baptista Basset. Mentre escamots armats barraren el pas als borbònics a la plana de Vic. La flota de l'Arxiduc arribà a Barcelona el 22 d'agost de 1705. Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el 9 d'octubre quan el Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar signà la capitulació.[6] El 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, i fou proclamat rei i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg,[7] instal·lant-se al Palau Reial Nou.[8] Amb la necessitat d'expulsar la Casa de Borbó de la península ibèrica, es va procedir a la lleva de l'Exèrcit Regular Austriacista.[9]

El 1706, l'arxiduc Carles fou proclamat rei a Saragossa. La reacció bèl·lica de Felip d'Anjou l'any següent dugué el principal exèrcit proHabsburg a la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i James Fitz-James Stuart es va dirigir cap a l'Ebre[10] mentre François Bidal d'Asfeld va rebre l'encàrrec de capturar les viles del sud del Regne de València[11] i tingué com a conseqüència la conquesta dels regnes de València i d'Aragó, després de la batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707.

Per enfortir la seva reclamació al tron, després de la derrota a Almansa i la publicació per part de Felip II de Castella del Decret de Nova Planta i el naixement imminent de l'infant Lluís,[12] l'arxiduc anuncià el 18 d'agost de 1707 i el trasllat a Barcelona de la seva futura esposa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, la bella filla de Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel[13] i també el trasllat de la cort, que recorregué els estats italians, reforçant la seva adhesió a la causa austriacista,[14] arribant poc després de la victòria aliada a la batalla d'Oudenarde.

A la península, la guerra es desenvolupava entre atacs i contraatacs dels dos bàndols. Carles III ocupà Madrid,[15] però Felip V la recuperà. Mentrestant, Anglaterra, que no perdia de vista les seves ambicions d'instal·lar-se fermament a la Mediterrània [16] ocupà Menorca en nom de Carles III el 29 de setembre de 1708.

Estant la guerra en curs i en un punt crític, quan Carles perdía a la península i els seus alliats guanyaven a l'exterior, el seu germà, l'emperador Josep I, va morir sobtadament, per la qual cosa es va dirigir a Viena per assumir la successió al tron imperial,[17] fet que va provocar un canvi de suports de les potències europees.

Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic

150px|thumb|left|Retrat de Carles VI [[Fitxer:Carles III Habsburg Lluc A I Alomar.jpg|150px|thumb|right|Únic escut conservat als antics territoris de la Corona d'Aragó de l'arxiduc com a sobirà de la Monarquia Hispànica (Museu del santuari de Lluc, Mallorca)]] El 1711 va ser coronat emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, i la Guerra de Successió Espanyola va finalitzar amb la signatura el 1713 del Tractat d'Utrecht[18] i el 1714 del Tractat de Rastatt i el Tractat de Baden,[19] en aplicació dels quals Felip V fou reconegut com a rei d'Espanya, però amb la condició de renunciar als seus drets al tron francès, evitant així la unió de les dues corones; L'Imperi va annexionar-se gran part dels antics dominis espanyols a Itàlia i als Països Baixos.[20]

El 1713, davant la falta de fills mascles, va promulgar la Pragmàtica Sanció del 1713, que establia la indivisibilitat del regne[21] així com permetia l'ascens de les dones al tron imperial.[22] Per poc temps semblà que la Pragmàtica Sanció fou gratuïta, quan Elisabet Cristina donà a llum a un nen, Leopold, en 1716, que va morir poc després. Un any més tard va néixer María Teresa. A la cerimònia del seu baptisme, els contemporanis van escriure que Carles, malgrat els seus millors esforços, semblava molest pel sexe de la nena.[23] L'any següent va veure l'arribada d'una altra noia, Maria Anna.

Carles va haver de fer front als atacs dels turcs entre 1716-1718 i conquerí part de terres turques a Valàquia i Sèrbia,[24] arribant fins al Danubi,[3] però aquests guanys els perdé en la guerra de 1737-1739.[25]

Fins al 1725 no renuncià a la corona hispana, al Tractat de Viena,[26] per a ell i per als seus descendents, encara que mantenint fins a la seua mort els títols que havia pres en començar el conflicte succesori.[27]

Carles estava molt descontent per la pèrdua d'Espanya, i com a resultat, va imitar el seriós cerimonial de la cort dels Habsburg espanyols (Spanische Hofreitschule), adoptant la vestimenta d'un monarca espanyol, que, segons l'historiador britànic Edward Crankshaw, consistia en "un gipó negre i mitjanes, sabates negres i mitjanes vermelles".[20] Durant el seu regnat es va construir la Biblioteca Nacional i les obres més importants del Barroc a Viena. També va tenir aficions musicals: va fer composicions i a vegades dirigia l'orquestra de la cort.

Carles VI d'Àustria morí el 20 d'octubre de 1740 a Viena però el seu intent per aconseguir que la seva filla fou hereva foren contestats per França, Prússia, Baviera i Saxònia, que van iniciar la Guerra de Successió Austríaca amb la invasió de Silèsia per Frederic el Gran.[28]

Es manté la teoría que va morir a causa d'una intoxicació alimentària per bolets, probablement per Amanita phalloides.[29]

Títols, càrrecs i successors

L'arxiduc Carles era anomenat primer com a rei Carles III de Castella, Lleó, Aragó i les dues Sicílies, entre altres,[30][31] i a partir del 1711 com a Carles VI electus Romanorum Imperator semper Augustus.[32][33]


Plantilla:S-start Plantilla:Gov llin |- Plantilla:Gov reg car Plantilla:Gov pre Plantilla:Gov tit Plantilla:Gov pos |- Plantilla:Gov reg |- Plantilla:Gov pre Plantilla:Gov tit Plantilla:Gov pos |- Plantilla:Gov tit |- Plantilla:Gov tit |- Plantilla:Gov tit |- Plantilla:Gov tit |- Plantilla:Gov tit Plantilla:Gov pos |- Plantilla:Gov tit Plantilla:Gov pos |- Plantilla:Gov tit Plantilla:Gov pos |- Plantilla:Gov pre Plantilla:Gov tit |- Plantilla:Gov pre Plantilla:Gov tit |- Plantilla:Gov tit |- Plantilla:Gov tit |- Plantilla:Gov pre Plantilla:Gov tit Plantilla:Gov pos Plantilla:End

Plantilla:SacreImperi

Vegeu també

Commons

Referències

  1. 1,0 1,1 León Sanz, 2007, p. 93.
  2. León Sanz, 2007, p. 109.
  3. 3,0 3,1 Encyclopædia Britannica. «Charles VI (Holy Roman emperor)». britannica.com. Consultat el 22/10/2009.
  4. Plantilla:Ref-publicació
  5. Regidoría de Cultura de Dénia, L'Arxiduc Carles i Dénia: col·lecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): Joan Baptista Basset proclama a Dénia l'arxiduc Carles rei de València : III Centenari (1705-2005).
  6. Juan Vidal, 2001, p. 63.
  7. Soldevila i Zubiburu, 1963, p. 1110 (vol.1).
  8. (1964) [1], Santiago Albertí, pp. 55.
  9. (2011) [2], La Butxaca, pp. 692. ISBN 8499302238.
  10. (espanyol) Enrique Giménez López, Los corregidores de Alicante. Perfil sociológico y político de una élite militar
  11. (anglés) William Young, International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great, p.405
  12. León Sanz, 2007, p. 94.
  13. Crankshaw, 1969, p. 10-11.
  14. León Sanz, 2007, p. 97.
  15. (espanyol) Carlos E. Corona Barratech i José A. Armillas Vicente, La España de las reformas: hasta el final del reinado de Carlos IV, v.2, p.254
  16. Error en el títul o la url.«».
  17. (2006) , Orion books, pp. 331. ISBN 978-0-7538-2293-7.
  18. Plantilla:Ref-publicació
  19. (2000) [3], Cambridge University Press, pp. 119. ISBN 0521785057.
  20. 20,0 20,1 Crankshaw, 1969, p. 9.
  21. Crankshaw, 1969, p. 12.
  22. (1982) , Princeton University Press, pp. 128. ISBN 691-00796-9.
  23. (1932) , Crowell publishers, pp. 6.
  24. (2006) [4], Infobase Publishing, pp. 49. ISBN 1438129165.
  25. (2006) [5], Infobase Publishing, pp. 469-470. ISBN 1438129165.
  26. (1867) [6], E. Hunt and Son, pp. 64.
  27. Error en el títul o la url.«».
  28. (2007) , Backinprint.com, pp. 164. ISBN 0595469000.
  29. Wasson RG. (1972). The death of Claudius, or mushrooms for murderers. Botanical Museum Leaflets, Harvard University 23(3):101–128.
  30. Das Leben und der Briefwechsel des Landgrafen Georg von Hessen-Darmstadt, p.572
  31. Lünig, Johann Christian. Das teutsche Reichsarchiv aus den berühmtesten Scribenten, vol.3; p.578; Doc. CIX
  32. Károlyi, Sándor (Gróf). Önéletírása és naplójegyzetei, p.441-442
  33. Stroobant, (l'abbé) Corneille. Histoire de la commune de Virginal, p.554

Bibliografia

  • (2006) , Ara Llibres. ISBN 84-96201-80-5.
  • (1969) , Longman publishers.
  • (2001) [7], Akal. ISBN 8470904108.
  • Plantilla:Ref-publicació
  • (1981) , Tres i Quatre. ISBN 9788475020396.
  • (1963) [8], Alpha.
  • (1999) , Rafael Dalmau.


Plantilla:ORDENA:Carles 6 Del Sacre Imperi Romanogermanic