Diferència entre les revisions de "Bucarest"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Bucharest collage.jpg|thumb|250px|Bucarest]]
 
[[Image:Bucharest collage.jpg|thumb|250px|Bucarest]]
'''Bucarest''' (en [[Idioma rumà|rumà]] București) és la [[Capital (politica)|capital]] i ciutat més poblada de [[Romania]], aixina com el seu principal centre industrial, comercial i cultural. Està situada en el surest del país, a vores del [[riu Dâmbovița]]. La ciutat conta en 1.677.985 habitants, segons senyes del cens de 2011,<ref name="INSSE">[http://www.agerpres.ro/english/index.php/component/k2/item/173.html Preliminary Data for 2011 census»] (en rumà). INSSE (24 d'agost de 2012)</ref> lo que la convertix, ademés, en la dècima ciutat més poblada de la [[Unió Europea]].<ref name="INSSE"/>
+
'''Bucarest''' (en [[Idioma rumà|rumà]] București) és la [[Capital (politica)|capital]] i ciutat més poblada de [[Romania]], aixina com el seu principal centre industrial, comercial i cultural. Està situada en el surest del país, a vores del [[riu Dâmbovița]]. La ciutat conta en 1.677.985 habitants, segons senyes del cens de l'any [[2011]],<ref name="INSSE">[http://www.agerpres.ro/english/index.php/component/k2/item/173.html Preliminary Data for 2011 census»] (en rumà). INSSE (24 d'agost de 2012)</ref> lo que la convertix, ademés, en la dècima ciutat més poblada de l'[[Unió Europea]].<ref name="INSSE"/>
  
 
La ciutat fon mencionada per primera volta en documents escrits a començaments de [[1459]]. Des de llavors ha passat per molts canvis, pero el més notable fon convertir-se en la capital de Romania en [[1862]], per lo que se consolidà com el centre nacional de la comunicació, cultural i econòmic. La seua eclèctica arquitectura barreja estils [[Arquitectura neoclàssica|neoclàssic]], d'entreguerres ([[Bauhaus]] i [[Art Deco]]), [[comuniste]] i modern. En el periodo d'entreguerres, l'arquitectura de la ciutat i la sofisticació de les seues èlits li donàrem a Bucarest el malnom de "Chicoteta París" (''Micul Paris'').<ref>[http://web.archive.org/web/http://museum.ici.ro/mbucur/english/micparis.htm Bucharest, the small Paris of the East]</ref>
 
La ciutat fon mencionada per primera volta en documents escrits a començaments de [[1459]]. Des de llavors ha passat per molts canvis, pero el més notable fon convertir-se en la capital de Romania en [[1862]], per lo que se consolidà com el centre nacional de la comunicació, cultural i econòmic. La seua eclèctica arquitectura barreja estils [[Arquitectura neoclàssica|neoclàssic]], d'entreguerres ([[Bauhaus]] i [[Art Deco]]), [[comuniste]] i modern. En el periodo d'entreguerres, l'arquitectura de la ciutat i la sofisticació de les seues èlits li donàrem a Bucarest el malnom de "Chicoteta París" (''Micul Paris'').<ref>[http://web.archive.org/web/http://museum.ici.ro/mbucur/english/micparis.htm Bucharest, the small Paris of the East]</ref>

Revisió de 19:03 4 ago 2014

Bucarest

Bucarest (en rumà București) és la capital i ciutat més poblada de Romania, aixina com el seu principal centre industrial, comercial i cultural. Està situada en el surest del país, a vores del riu Dâmbovița. La ciutat conta en 1.677.985 habitants, segons senyes del cens de l'any 2011,[1] lo que la convertix, ademés, en la dècima ciutat més poblada de l'Unió Europea.[1]

La ciutat fon mencionada per primera volta en documents escrits a començaments de 1459. Des de llavors ha passat per molts canvis, pero el més notable fon convertir-se en la capital de Romania en 1862, per lo que se consolidà com el centre nacional de la comunicació, cultural i econòmic. La seua eclèctica arquitectura barreja estils neoclàssic, d'entreguerres (Bauhaus i Art Deco), comuniste i modern. En el periodo d'entreguerres, l'arquitectura de la ciutat i la sofisticació de les seues èlits li donàrem a Bucarest el malnom de "Chicoteta París" (Micul Paris).[2]

Pese a que molts edificis i distrits del centre foren danyats o destruïts per la guerra, terremots i el programa de sistematisació de Nicolae Ceaușescu, la majoria permaneixqueren en peu.

Referències

Enllaços externs