Edició de «Blai Bellver»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
Revisió actual | El teu text | ||
Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Xàtiva]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Xàtiva]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
− | '''Blai Bellver''' ([[Xàtiva]], [[1772]] - | + | '''Blai Bellver''' ([[Xàtiva]], [[1772]] - [[1818]]), fon un escritor, periodiste, impressor i tipògraf [[Valencians|valencià]] en [[llengua valenciana]] i en castellà. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Als tretze anys deixà els seus estudis i entrà com a aprenent en la ciutat de [[Valéncia]] en l'imprenta de Catalina Rius, viuda de Manuel Monfort, de llinage famós en l'història de l'imprenta valenciana. | Als tretze anys deixà els seus estudis i entrà com a aprenent en la ciutat de [[Valéncia]] en l'imprenta de Catalina Rius, viuda de Manuel Monfort, de llinage famós en l'història de l'imprenta valenciana. | ||
− | En l'any [[1836]] tornà a Xàtiva i va obrir una innovadora [[Imprenta|imprenta]]; en [[1840]] va estampar la primera obra que s'ha conservat, un programa de festes local. Adoptà el procediment de la cromolitografia i fon adquirida la tecnologia d'imprenta més moderna i revolucionària de l'época: aparats moguts per aigua i vapor, despuix per gas i al fi per electricitat; utilisà aparells d'estereotipia i galvanoplàstia, plegadors mecànics, etc... Conseguí fama per l'elaboració de cartapacis per a l'introducció caligràfica dels escolars (els seus Quaderns d'instrucció pública, que va aplegar a exportar a tot lo món, sobretot a [[ | + | En l'any [[1836]] tornà a Xàtiva i va obrir una innovadora [[Imprenta|imprenta]]; en [[1840]] va estampar la primera obra que s'ha conservat, un programa de festes local. Adoptà el procediment de la cromolitografia i fon adquirida la tecnologia d'imprenta més moderna i revolucionària de l'época: aparats moguts per aigua i vapor, despuix per gas i al fi per electricitat; utilisà aparells d'estereotipia i galvanoplàstia, plegadors mecànics, etc... Conseguí fama per l'elaboració de cartapacis per a l'introducció caligràfica dels escolars (els seus Quaderns d'instrucció pública, que va aplegar a exportar a tot lo món, sobretot a [[Alemània]]) i es va especialisar en edicions relacionades en l'ensenyança, catecismes religiosos, cromos, plecs de soldats, calcomanies i estampes, encara que també varen tindre gran difusió els seus coloquis, [[Auca|auques]] i folis solts. |
Imprimí periòdics com ''La Fortuna'' ([[1844]]), ''El Setabense'' ([[1848]]) i ''La Correspondencia del Júcar'' ([[1870]]). Fon l'impressor preferit de [[Vicent Boix]]. | Imprimí periòdics com ''La Fortuna'' ([[1844]]), ''El Setabense'' ([[1848]]) i ''La Correspondencia del Júcar'' ([[1870]]). Fon l'impressor preferit de [[Vicent Boix]]. | ||
Llínea 22: | Llínea 22: | ||
Se li atribuïx el primer [[Llibret de Falla|llibret de falles]] i va contribuir a la publicació de fins a 13 capçaleres de diaris. | Se li atribuïx el primer [[Llibret de Falla|llibret de falles]] i va contribuir a la publicació de fins a 13 capçaleres de diaris. | ||
− | També va destacar com a periodiste polèmic republicà federal i valencianiste, anticlerical i preocupat pels temes escolars, entre ells la difusió del [[Valencià|valencià]]. Aixina mateix va eixercir d'escritor satíric en valencià i en castellà, imitant de l'estil de [[Bernat i Baldoví]]; el seu famós ''La creu del matrimoni, representá en la falla de la plasa de la Trinitat en l' | + | També va destacar com a periodiste polèmic republicà federal i valencianiste, anticlerical i preocupat pels temes escolars, entre ells la difusió del [[Valencià|valencià]]. Aixina mateix va eixercir d'escritor satíric en valencià i en castellà, imitant de l'estil de [[Bernat i Baldoví]]; el seu famós ''La creu del matrimoni, representá en la falla de la plasa de la Trinitat en l'añ 1866'' un "cuento fantástic, un viache a l'infern" li va valdre ser excomulgat per l'[[Arquebisbe de Valéncia]]. |
== Obra == | == Obra == | ||
Llínea 32: | Llínea 32: | ||
*''Una serenata, Juguete lírico dedicado a Játiva y sus mujeres'' (1877) | *''Una serenata, Juguete lírico dedicado a Játiva y sus mujeres'' (1877) | ||
*''¡Pobra Eixátiva!'' (1879) | *''¡Pobra Eixátiva!'' (1879) | ||
− | *''Gran fira en la ciutat d'Eixàtiva, en el dies 15, 16 i 17 del | + | *''Gran fira en la ciutat d'Eixàtiva, en el dies 15, 16 i 17 del mes d'Agost de 1879'' (1879). |
*''La creu del matrimoni, representá en la falla de la plasa de la Trinitat en l'añ 1866'', cuento fantástic, un viache a l’infern''. | *''La creu del matrimoni, representá en la falla de la plasa de la Trinitat en l'añ 1866'', cuento fantástic, un viache a l’infern''. | ||