Benafer
Plantilla:Ficha de localitat d'Espanya Benafer és un municipi espanyol en la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en la província de Castelló, comarca de L'Alt Palancia.
Geografia
Es troba situat en el curs alt del riu Palància, entre este i la serra d'Espina. Posseïx un terme municipal en un perímetro molt irregular
Localitats limítrofs
Caudiel, Xérica, Pina de Montalgrao i Viver
Història
S'han trobat restants de poblaments ibèrics en els jaciments de Sant Roque i el Castillejo. A pesar d'açò, la localitat és de fundació musulmana i, despuix de la reconquista, va mantindre la seua població musulmana fins a la seua expulsió en 1368 a raïl de la seua rebelió durant la guerra de Castella. Dit any esta alquería va rebre una primera Carta de Pobla, que es va vore completada i ratificada pel Bisbe de Sogorp, Íñigo de Valterra, en 1379 quan, a títul particular, va comprar el lloc.
Posteriorment va pertànyer a la baronia i comtat de Xérica encara que posteriorment va passar a ser propietat de la família Exarc durant el sigle XV, a partir de 1611 de la família Cucaló i a mitat del sigle XVII va aplegar a mans de Joaquín Castellví.
Sigle XVIII
Segons Cavanilles que dia que les úniques comunicacions que hi havia era que estava a tres quarts d'hora de Viver. També dia en la seua obra que el sector primari es donava lloc a 760 cafissos de blat, 284 de dacsa, 50 entre ordi i bajoquetes, 60 cànters de vi i 60 lliures de seda. Cavanilles menciona que en el poble habitaven 100 veïns i també com atres senyes que hi havia pedreres de marbre negrenc. L'impressió de l'obra de Cavanilles és negativa perque és clarament falta d'informació. Madoz en canvi nos dona molta més informació. Madoz menciona que el clima és ordinàriament templat, sobre edificis argumenta que hi havia un molí fariner i un atre d'oli. Madoz nos conta que hi havia una casa municipal en presó, cementeri, carniceria, una escola que a la seua volta estava dividida per a chiquets i una atra part per a chiquetes. Sobre l'iglésia nos relata que hi havia una parròquia que estava baix l'advocació de San Salvador, servida per cura, la vacant de la qual es va proveir per oposició en concurs general, nos dia que les úniques carreteres 4 camins radials. Madoz dia en la seua obra que en el sector primari estaven dedicats a l'agricultura: oliveres, figueres, vinyes, frutals, moreres, preciosos hortets de flors, hortalices i llegums; dins de les activitats econòmiques destaca que hi havia vi en abundància, blat, ordi, dacsa, oli, frutes i seda. Madoz menciona que aquell poble el constituïen 120 cases d'11 a 15 vares d'altura i va ser fundat en l'any 1679 per Don Iñigo Valterra, Bisbe de Sogorp. Atres senyes d'interés que nos conta Madoz és que hi havia tres fonts:la Font del Bot, la Font del Chocolate i la Font de Juan d'Agueda. L'impressió que nos dona Madoz sobre el poble és bona pel seu clima templat i a la seua pau i harmonia.
Posterior
Despuix de la guerra civil i per la destrucció patida va haver de ser reconstruït, modificant l'aspecte de la plaça de l'Ajuntament i de l'iglésia.
Actualment queden restants de trincheres de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) rodejant la població per varis punts (mont de Sant Roque, Els Novales, creuament en la carretera de Caudiel a Xérica).
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | ||
| 1983 - 1987 | ||
| 1987 - 1991 | ||
| 1991 - 1995 | Rafael Bolós |  PSPV-PSOE
|
| 1995 - 1999 | José Ibáñez San Juan | _Logo_(2008-2015).svg){kind=logo} PP
|
| 1999 - 2003 | José Ibáñez San Juan | PP
|
| 2003 - 2007 | Peregrín Marco Martínez | Independent |
| 2007 - 2011 | Rafael Bolós | PSPV-PSOE
|
| 2011 - 2015 | Rafael Bolós | PSPV-PSOE
|
| 2015 - 2019 | Rafael Bolós | PSPV-PSOE
|
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
Contava en una població de 168 habitants en 2007.
| 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 442 | 433 | 373 | 337 | 290 | 297 | 259 | 172 | 130 | 106 | 151 | 148 |
Economia
Basada tradicionalment en l'agricultura de seca i en la ganaderia.Cultiu d'armelers, oliveres i cireres en la seua majoria.Conta ademés en sequer de pernils, una granja de pollets ecològics, vàries empreses de construcció, dos bars en el caixco urbà i un atre situat junt a les instalacions de la piscina municipal, tenda ultramarins en despaig de pa i dolços típics, farmàcia, estanc i carniceria.
Patrimoni
Patrimoni religiós
- Ermita de Sant Roque Està situada en l'alt de Sant Roque, des del qual es divisa tota la població
- Iglésia Parroquial. Dedicada a la transfiguració del Senyor, pertany a l'orde compost, en talla churriguera; consta d'una nau central, cor superior i altars pobres.
Patrimoni civil
- Plaça de l'Ajuntament Magnífic eixemple de la reconstrucció realisada per Regions Devastades despuix de la guerra civil.
Patrimoni natural
- Font de Juan d'Águeda. També nomenada Fandagueda. Situada a uns 100 metros de la font de l'anouer.
- Font de l'Anouer. Situada en la zona dels anouers.
- Fuensanta i Fuensantilla. Situada en la partida de Fuensanta, a uns 4 quilómetros de la població. De dit naiximent s'abastix la població.
- Cova de Cerdanya. Caverna situada al noroest de la població dividida en dos grans sales, una superior en grans formacions d'estalagmites i estalactites, i una atra inferior en estat caòtic.
Cultura
Gastronomia
A destacar el plat típic de la població el "Perol de Llaurador" i el "Testament".
Festes
6 d'agost San Salvador i el 16 d'agost Sant Roque. Les festes comencen el 15 d'agost fins al 22 d'agost en verbenes, vaquetes, bous embolats, etc.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Benafer.- Institut Valencià d'Estadística
- Plantilla:FVMP