Diferència entre les revisions de "Bíssol"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Creant la pàgina)
 
 
(No es mostren 13 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[Archiu:Bíssol.jpg|miniaturadeimagen|Bíssol o estornell]]
+
[[File:Scombe japo 130302-34404 tdp.JPG|thumb|<center>Bíssol</center>]]
−
'''El Bíssol o Estornell''' (''Scombrer japonicus o colias'') pertany a la família dels escòmbrits (Família Scombridae) i es tracta d'una espècie epipelàgica que es troba en un ranc de profunditat que varia des de la superfície fins als 200-300 metros. Realisa migracions estacionals dirigint-se a majors latituts en estiu i menors en hivern. Encara que sol ser monoespecífic pot associar-se en bancs de [[bonyítol]], [[sorells]] i [[sardines]]. S'alimenta principalment d'assuts pelàgics, crustàceus i cefalòpodos.
+
El '''bíssol''' (''Scombrer colias o japonicus'') pertany a la família dels escòmbrits (Família Scombridae) i es tracta d'una espècie epipelàgica que es troba en un ranc de profunditat que varia de la superfície fins als 200-300 metros. Realisa migracions estacionals dirigint-se a majors latituts en [[estiu]] i menors en [[hivern]]. Encara que sol ser monoespecífic pot associar-se en bancs de [[bonyítol]], [[sorells]] i [[sardines]]. S'alimenta principalment d'assuts pelàgics, crustàceus i cefalòpodos.
  
−
Ademés, Dispon dels següents nom comercials i locals:
+
Se té d'anar en conte per a no confondre'l en la [[cavalla]] (Scomber scombrus), puix són pareguts, pero tenen característiques diferenciadores entre abdós descrites més baix.
  
−
En Andalusia (caballa, caballa del sur i tonino, en [[castellà]]).
+
== Morfologia ==
 +
Com a característiques generals tenim que la mitat dorsal és verda o blava, presentant llínees de color blau cobalt dispostes en zigzag. La mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i alguns eixemplars poden presentar motejats llaugerament marcats. Les aletes dorsals, pectorals i caudal són obscures, mentres que les ventrals i anal blanquinoses. Tot el cos està cobert per escates chicotetes, sent una miqueta més grans darrere del cap i a l'entorn dels pectorals, formant en esta zona denominada cosselet, una espècie d'escut. La llínea lateral discorre a lo llarc del cos fins a l'aleta caudal, curvant-se de forma abrupta baix la primera aleta dorsal.
 +
 
 +
Les mandíbules són allargades i estan molt desenrollades, disponent la superior aixina com l'inferior d'una o dos rencs de menudes dents triangulars i llaugerament serrats.
 +
 
 +
Com a característiques més significatives podem dir que té un cos fusiforme de secció redonejada, tractant-se d'una espècie de tamany mig que sol passar els 30 centímetros de llongitut.
 +
 
 +
El seu [[cap]] és gran en relació en el restant del cos, tenint els [[ull|ulls]] redonejats i la seua llongitut és menor d'unes cinc voltes la llongitut cefàlica.
 +
 
 +
La distància entre les dos aletes dorsals presenta una llongitut similar a la de la primera aleta dorsal. Ademés, la mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i poden presentar un motejat dèbilment marcat aixina com la presència del cosselet i que entre les dos aletes pèlviques posseïxen un chicotet apèndix, característiques que ho diferencia de la [[Cavalla]] (Scomber scombrus).
 +
 
 +
== Noms comercials i locals ==
 +
 
 +
* En [[Andalusia]] (''caballa, caballa del sur i tonino'', en [[castellà]]).
  
−
En Astúries (caballa, en castellà), (cuerva, caballón, xarda i xiarda en [[asturià]]).
+
* En [[Astúries]] (''caballa'', en castellà), (''cuerva, caballón, xarda i xiarda'' en [[asturià]]).
  
−
En les Illes Balears (barat, bis, biso, verat i viso en [[balear]]).
+
* En les [[Illes Balears]] (''barat, bis, biso, verat i viso'' en [[balear]]).
  
−
En les Illes Canàries (caballa en [[castellà]]).
+
* En les [[Illes Canàries]] (''caballa'' en [[castellà]]).
  
−
En Cantàbria (caballa, pericato (jovenils), sarda i verdel en [[castellà]]).
+
* En [[Cantàbria]] (''caballa, pericato (jovenils), sarda i verdel'' en [[castellà]]).
  
−
En Catalunya (barat d'ull gross, biret, bis, biso, bísol, bisso, bisu, cavalla, gallimo, guillem, sard, verat d'ull gross, viso i visol en [[català]]).
+
* En [[Catalunya]] (''barat d'ull gross, biret, bis, biso, bísol, bisso, bisu, cavalla, gallimo, guillem, sard, verat d'ull gross, viso i visol'' en [[català]]).
  
−
En la Comunitat Valenciana bíssol, burres, (visol, vissu en [[valencià]] en bases de Castelló).
+
* En la [[Comunitat Valenciana]] (''bíssol'' en [[valencià]]).
  
−
En Galícia (albacora, cabalón, cabellón, cabalou, xarda, xarda pintada en [[gallec]] i verdel en [[castellà]]).
+
* En [[Galícia]] (''albacora, cabalón, cabellón, cabalou, xarda, xarda pintada'' en [[gallec]] i verdel en [[castellà]]).
  
−
En Múrcia (vissu en [[valencià]] en bases de Castelló).
+
* En [[País Vasc]] (''begihaundi, begui aundi, berdel, betaudxe, betaundi, cuervas, huerva, macarel, makaela i makarela'' en [[vasc]])
  
−
En País Vasc (begihaundi, begui aundi, berdel, betaudxe, betaundi, cuervas, huerva, macarel, makaela i makarela en [[vasc]]
+
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Scomber colias}}
 +
{{Wikispecies|Scomber colias}}
 +
{{DGLV|Bíssol}}
 +
* [https://www.mapa.gob.es/es/ministerio/servicios/informacion/0109Estornino_tcm30-102609.pdf Ministeri d'agricultura, peix i alimentació]
  
−
== Morfologia ==
+
[[Categoria:Gastronomia]]
−
Com a característiques generals tenim que la mitat dorsal és verda o blava, presentant llínees de color blau cobalt dispostes en zigzag. La mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i alguns eixemplars poden presentar motejats llaugerament marcats. Les aletes dorsals, pectorals i caudal són obscures, mentres que les ventrals i anal blanquinoses. Tot el cos està cobert per escames chicotetes, sent una miqueta més grans darrere del cap i al voltant dels pectorals, formant en esta zona denominada cosselet, una espècie d'escut. La llínea lateral discorre a lo llarc del cos fins a l'aleta caudal, curvant-se de forma abrupta baix la primera aleta dorsal.
+
[[Categoria:Aliments]]
−
Les mandíbules són allargades i estan molt desenrollades, disponent la superior aixina com l'inferior d'una o dos rencs de menudes dents triangulars i llaugerament serrats.
+
[[Categoria:Peixca]]
−
Com a característiques més significatives podem dir que té un cos fusiforme de secció redonejada, tractant-se d'una espècie de tamany mig que sol passar els 30 centímetros de llongitut.
+
[[Categoria:Biologia]]
−
El seu cap és gran en relació en el restant del cos, tenint els ulls redonejats i la seua llongitut és menor d'unes cinc voltes la llongitut cefàlica.
+
[[Categoria:Animals]]
−
La distància entre les dos aletes dorsals presenta una llongitut similar a la de la primera aleta dorsal. Ademés, la mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i poden presentar un motejat dèbilment marcat aixina com la presència del cosselet i que entre les dos aletes pèlviques posseïxen un menut apèndix, característiques que ho diferencia de la [[Cavalla]] (Scomber scombrus).
+
[[Categoria:Vertebrats]]
 +
[[Categoria:Peixos]]

Última revisió del 02:27 17 ago 2022

Bíssol

El bíssol (Scombrer colias o japonicus) pertany a la família dels escòmbrits (Família Scombridae) i es tracta d'una espècie epipelàgica que es troba en un ranc de profunditat que varia de la superfície fins als 200-300 metros. Realisa migracions estacionals dirigint-se a majors latituts en estiu i menors en hivern. Encara que sol ser monoespecífic pot associar-se en bancs de bonyítol, sorells i sardines. S'alimenta principalment d'assuts pelàgics, crustàceus i cefalòpodos.

Se té d'anar en conte per a no confondre'l en la cavalla (Scomber scombrus), puix són pareguts, pero tenen característiques diferenciadores entre abdós descrites més baix.

Morfologia[editar | editar còdic]

Com a característiques generals tenim que la mitat dorsal és verda o blava, presentant llínees de color blau cobalt dispostes en zigzag. La mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i alguns eixemplars poden presentar motejats llaugerament marcats. Les aletes dorsals, pectorals i caudal són obscures, mentres que les ventrals i anal blanquinoses. Tot el cos està cobert per escates chicotetes, sent una miqueta més grans darrere del cap i a l'entorn dels pectorals, formant en esta zona denominada cosselet, una espècie d'escut. La llínea lateral discorre a lo llarc del cos fins a l'aleta caudal, curvant-se de forma abrupta baix la primera aleta dorsal.

Les mandíbules són allargades i estan molt desenrollades, disponent la superior aixina com l'inferior d'una o dos rencs de menudes dents triangulars i llaugerament serrats.

Com a característiques més significatives podem dir que té un cos fusiforme de secció redonejada, tractant-se d'una espècie de tamany mig que sol passar els 30 centímetros de llongitut.

El seu cap és gran en relació en el restant del cos, tenint els ulls redonejats i la seua llongitut és menor d'unes cinc voltes la llongitut cefàlica.

La distància entre les dos aletes dorsals presenta una llongitut similar a la de la primera aleta dorsal. Ademés, la mitat inferior dels flancs i la zona ventral són blanquinoses o platejades i poden presentar un motejat dèbilment marcat aixina com la presència del cosselet i que entre les dos aletes pèlviques posseïxen un chicotet apèndix, característiques que ho diferencia de la Cavalla (Scomber scombrus).

Noms comercials i locals[editar | editar còdic]

  • En Astúries (caballa, en castellà), (cuerva, caballón, xarda i xiarda en asturià).
  • En Catalunya (barat d'ull gross, biret, bis, biso, bísol, bisso, bisu, cavalla, gallimo, guillem, sard, verat d'ull gross, viso i visol en català).
  • En País Vasc (begihaundi, begui aundi, berdel, betaudxe, betaundi, cuervas, huerva, macarel, makaela i makarela en vasc)

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bíssol&oldid=230525»