Edició de «August Landmesser»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort = [[Ston]], [[comtat de Dubrovnik-Neretva]], [[Croàcia]]
 
| lloc_mort = [[Ston]], [[comtat de Dubrovnik-Neretva]], [[Croàcia]]
 
}}
 
}}
−
'''August Landmesser''' ([[Moorrege]], [[districte de Pinneberg]], [[Schleswig-Holstein]], [[Alemània]], [[24 de maig]] de [[1910]] - † [[Ston]], [[comtat de Dubrovnik-Neretva]], [[Croàcia]], [[17 d'octubre]] de [[1944]]?) fon un treballador alemà de les drassanes Blohm und Voss d'[[Hamburc]].
+
'''August Landmesser''' ([[Moorrege]], [[districte de Pinneberg]], [[Schleswig-Holstein]], [[Alemània]], [[24 de maig]] de [[1910]] - [[Ston]], [[comtat de Dubrovnik-Neretva]], [[Croàcia]], [[17 d'octubre]] de [[1944]]?) fon un treballador alemà de les drassanes Blohm und Voss d'[[Hamburc]].
  
−
La seua figura va prendre rellevància a raïl de la fotografia presa en l'any [[1936]] en el seu centre de treball, drassanes Blohm und Voss d'Hamburc, en la que un gran número de persones, totes elles treballadors de la drassana, fan la salutació nazi en un acte oficial sent ell l'únic que no realisa el mateix, permaneixent en els braços creuats. La fotografia en qüestió s'ha titulat ''L'home creuat de braços en mig de la salutació nazi'' i és una mostra del corage front al [[nazisme]].
+
La seua figura va prendre rellevància a raïl de la fotografia presa en [[1936]] en el seu centre de treball, drassanes Blohm und Voss d'Hamburc, en la que un gran número de persones, totes elles treballadors de la drassana, fan la salutació nazi en un acte oficial sent ell l'únic que no realisa el mateix, permaneixent en els braços creuats. La fotografia en qüestió s'ha titulat ''L'home creuat de braços en mig de la salutació nazi'' i és una mostra del corage front al [[nazisme]].
  
 
La fotografia ''L'home creuat de braços en mig de la salutació nazi'' es troba exposta en el centre de documentació "Topografia del Terror" de [[Berlín]] en l'antiga sèu de [[Gestapo]], les SS i la Reichssicherheitshauptamt en el número 8 del carrer Prinz Albrecht des de [[1945]] despuix de la presa de la ciutat per les tropes de l'Eixèrcit Roig de l'URSS que va posar fi al règim nazi en la batalla de Berlín.  
 
La fotografia ''L'home creuat de braços en mig de la salutació nazi'' es troba exposta en el centre de documentació "Topografia del Terror" de [[Berlín]] en l'antiga sèu de [[Gestapo]], les SS i la Reichssicherheitshauptamt en el número 8 del carrer Prinz Albrecht des de [[1945]] despuix de la presa de la ciutat per les tropes de l'Eixèrcit Roig de l'URSS que va posar fi al règim nazi en la batalla de Berlín.  
Llínea 18: Llínea 18:
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
−
August Landmesser va nàixer el 24 de maig de 1910 en la població de Moorrege del districte de Pinneberg, en l'estat federat de Schleswig-Holstein en Alemània. En [[1931]], aparentment en l'única esperança de que la seua afiliació li ajudara a conseguir una ocupació, es va afiliar al [[Partit Nacionalsocialiste Obrer Alemà]] en el que va militar fins a l'any [[1935]], quan fon expulsat per la seua relació en Irma Eckler, d'orige judeu, a qui havia conegut en [[1933]] i en qui es va unir i va tindre una filla en l'any [[1935]]. No va poder casar-se llegalment en estar en vigor les [[Lleis de Nuremberg]] que ho impedien.
+
August Landmesser va nàixer el 24 de maig de 1910 en la població de Moorrege del districte de Pinneberg, en l'estat federat de Schleswig-Holstein en Alemània. En [[1931]], aparentment en l'única esperança de que la seua afiliació li ajudara a conseguir una ocupació, es va afiliar al [[Partit Nacionalsocialiste Obrer Alemà]] en el que va militar fins a [[1935]], quan fon expulsat per la seua relació en Irma Eckler, d'orige judeu, a qui havia conegut en [[1933]] i en qui es va unir i va tindre una filla en [[1935]]. No va poder casar-se llegalment en estar en vigor les [[Lleis de Nuremberg]] que ho impedien.
  
−
Va entrar a treballar en les drassanes Blohm und Voss d'Hamburc (a on en [[1936]] fon realisada la fotografia que li va donar rellevància). Es va casar en Irma Eckler, que era d'orige judeu, en la que va tindre dos filles: Ingrid i Irene. En l'any [[1937]] fon detingut en la frontera en [[Dinamarca]], a on intentava fugir en la seua família —formada en eixe moment per la seua dòna i la seua filla major Ingrid. Irma estava embarassada de la seua segona filla, Irene, a qui August no va aplegar a conéixer—. Fon acusat de «deshonrar a la raça» i de «infàmia racial» i empresonat, i ella fon duta a un camp de concentració junt en la seua filla. Allí va donar a llum a la seua segona filla, Irene. Despuix fon separada de les seues filles i duta a un camp d'extermini a on fon assessinada.
+
Va entrar a treballar en les drassanes Blohm und Voss d'Hamburc (a on en [[1936]] fon realisada la fotografia que li va donar rellevància). Es va casar en Irma Eckler, que era d'orige judeu, en la que va tindre dos filles: Ingrid i Irene. En [[1937]] fon detingut en la frontera en [[Dinamarca]], a on intentava fugir en la seua família —formada en eixe moment per la seua dòna i la seua filla major Ingrid. Irma estava embarassada de la seua segona filla, Irene, a qui August no va aplegar a conéixer—. Fon acusat de «deshonrar a la raça» i de «infàmia racial» i empresonat, i ella fon duta a un camp de concentració junt en la seua filla. Allí va donar a llum a la seua segona filla, Irene. Despuix fon separada de les seues filles i duta a un camp d'extermini a on fon assessinada.
  
−
Va eixir del camp de concentració en l'any [[1941]] i fon enviat al front a on se li va donar per desaparegut en Ston, una població del comtat de Dubrovnik-Neretva, al sur de l'istme de la península de Pelješac, en [[febrer]] de [[1944]]. Fon declarat fallit oficialment en l'any  [[1949]].
+
Va eixir del camp de concentració en [[1941]] i fon enviat al front a on se li va donar per desaparegut en Ston, una població del comtat de Dubrovnik-Neretva, al sur de l'istme de la península de Pelješac, en febrer de [[1944]]. Fon declarat fallit oficialment en [[1949]].
  
−
Les seues filles varen córrer diferents sòrts: la major, Ingrid, va viure en la seua yaya materna, i la chicoteta, Irene, fon duta a un orfenat i adoptada. L'història es va mantindre en secret fins a l'any [[1996]], quan Irene la feu pública. Fon ella qui en [[1991]] va descobrir la fotografia en un periòdic antic.  
+
Les seues filles varen córrer diferents sòrts: la major, Ingrid, va viure en la seua yaya materna, i la menuda, Irene, fon duta a un orfenat i adoptada. L'història es va mantindre en secret fins a [[1996]], quan Irene la feu pública. Fon ella qui en [[1991]] va descobrir la fotografia en un periòdic antic.  
  
 
== La fotografia ==
 
== La fotografia ==
 
[[Archiu:August-Landmesser-Almanya-1936.jpg|thumb|300px|August Landmesser (dalt en el centre del círcul a la dreta).]]
 
[[Archiu:August-Landmesser-Almanya-1936.jpg|thumb|300px|August Landmesser (dalt en el centre del círcul a la dreta).]]
−
''L'home creuat de braços en mig de la salutació nazi'' és una fotografia que mostra a centenars d'obrers alemans fent la salutació nazi i entre ells a un únic home creuat de braços. Es troba exposta en el centre de documentació "Topografia del Terror" ubicat a on fins a l'any [[1945]] es trobaven les centrals de la Gestapo, les SS i la Reichssicherheitshauptamt (RSHA), en l'antic carrer Prinz Albrecht 8 de Berlín en Alemània.
+
''L'home creuat de braços en mig de la salutació nazi'' és una fotografia que mostra a centenars d'obrers alemans fent la salutació nazi i entre ells a un únic home creuat de braços. Es troba exposta en el centre de documentació "Topografia del Terror" ubicat a on fins a [[1945]] es trobaven les centrals de la Gestapo, les SS i la Reichssicherheitshauptamt (RSHA), en l'antic carrer Prinz Albrecht 8 de Berlín en Alemània.
  
−
La fotografia fon treta el [[13 de juny]] de [[1936]], quan [[Hitler]] va participar en el batisme d'una nova nau de l'Armada alemana en les drassanes de Blohm und Voss d'Hamburc. L'exposició l'exhibix com una mostra del corage individual i l'[[objecció de consciència]].
+
La fotografia fon treta el 13 de juny de [[1936]], quan [[Hitler]] va participar en el batisme d'una nova nau de l'Armada alemana en les drassanes de Blohm und Voss d'Hamburc. L'exposició l'exhibix com una mostra del corage individual i l'[[objecció de consciència]].
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilla usada en esta pàgina:

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/August_Landmesser»