August Landmesser
| August Landmesser | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Alemana | ||
| Ocupació: | Treballador. | ||
| Naiximent: | 24 de maig de 1910 | ||
| Lloc de naiximent: | Moorrege, districte de Pinneberg, Schleswig-Holstein, Alemània | ||
| Defunció: | 17 d'octubre de 1944? | ||
| Lloc de defunció: | Ston, comtat de Dubrovnik-Neretva, Croàcia | ||
August Landmesser (Moorrege, districte de Pinneberg, Schleswig-Holstein, Alemània, 24 de maig de 1910 - † Ston, comtat de Dubrovnik-Neretva, Croàcia, 17 d'octubre de 1944?) fon un treballador alemà de les drassanes Blohm und Voss d'Hamburc.
La seua figura va prendre rellevància a raïl de la fotografia presa en l'any 1936 en el seu centre de treball, drassanes Blohm und Voss d'Hamburc, en la que un gran número de persones, totes elles treballadors de la drassana, fan la salutació nazi en un acte oficial sent ell l'únic que no realisa el mateix, permaneixent en els braços creuats. La fotografia en qüestió s'ha titulat L'home creuat de braços en mig de la salutació nazi i és una mostra del corage front al nazisme.
La fotografia L'home creuat de braços en mig de la salutació nazi es troba exposta en el centre de documentació "Topografia del Terror" de Berlín en l'antiga sèu de Gestapo, les SS i la Reichssicherheitshauptamt en el número 8 del carrer Prinz Albrecht des de 1945 despuix de la presa de la ciutat per les tropes de l'Eixèrcit Roig de l'URSS que va posar fi al règim nazi en la batalla de Berlín.
Biografia[editar | editar còdic]
August Landmesser va nàixer el 24 de maig de 1910 en la població de Moorrege del districte de Pinneberg, en l'estat federat de Schleswig-Holstein en Alemània. En 1931, aparentment en l'única esperança de que la seua afiliació li ajudara a conseguir una ocupació, es va afiliar al Partit Nacionalsocialiste Obrer Alemà en el que va militar fins a l'any 1935, quan fon expulsat per la seua relació en Irma Eckler, d'orige judeu, a qui havia conegut en 1933 i en qui es va unir i va tindre una filla en l'any 1935. No va poder casar-se llegalment en estar en vigor les Lleis de Nuremberg que ho impedien.
Va entrar a treballar en les drassanes Blohm und Voss d'Hamburc (a on en 1936 fon realisada la fotografia que li va donar rellevància). Es va casar en Irma Eckler, que era d'orige judeu, en la que va tindre dos filles: Ingrid i Irene. En l'any 1937 fon detingut en la frontera en Dinamarca, a on intentava fugir en la seua família —formada en eixe moment per la seua dòna i la seua filla major Ingrid. Irma estava embarassada de la seua segona filla, Irene, a qui August no va aplegar a conéixer—. Fon acusat de «deshonrar a la raça» i de «infàmia racial» i empresonat, i ella fon duta a un camp de concentració junt en la seua filla. Allí va donar a llum a la seua segona filla, Irene. Despuix fon separada de les seues filles i duta a un camp d'extermini a on fon assessinada.
Va eixir del camp de concentració en l'any 1941 i fon enviat al front a on se li va donar per desaparegut en Ston, una població del comtat de Dubrovnik-Neretva, al sur de l'istme de la península de Pelješac, en febrer de 1944. Fon declarat fallit oficialment en l'any 1949.
Les seues filles varen córrer diferents sòrts: la major, Ingrid, va viure en la seua yaya materna, i la chicoteta, Irene, fon duta a un orfenat i adoptada. L'història es va mantindre en secret fins a l'any 1996, quan Irene la feu pública. Fon ella qui en 1991 va descobrir la fotografia en un periòdic antic.
La fotografia[editar | editar còdic]
L'home creuat de braços en mig de la salutació nazi és una fotografia que mostra a centenars d'obrers alemans fent la salutació nazi i entre ells a un únic home creuat de braços. Es troba exposta en el centre de documentació "Topografia del Terror" ubicat a on fins a l'any 1945 es trobaven les centrals de la Gestapo, les SS i la Reichssicherheitshauptamt (RSHA), en l'antic carrer Prinz Albrecht 8 de Berlín en Alemània.
La fotografia fon treta el 13 de juny de 1936, quan Hitler va participar en el batisme d'una nova nau de l'Armada alemana en les drassanes de Blohm und Voss d'Hamburc. L'exposició l'exhibix com una mostra del corage individual i l'objecció de consciència.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Verbotene Liebe|Courage. Publicat per web del instituto Forschungs- und Arbeitsstelle Erziehung nach / über Auschwitz ("Investigació i Treball - Educació en Auschwitz") d'Hamburc, Alemanya
Referències[editar | editar còdic]
- El trágico final del hombre que se negó a saludar a Adolf Hitler Medio: La Vanguardia Autor: Fecha: 7 de mayo de 2018
- «El hombre que negó su saludo a Hitler y se cruzó de brazos». Noticias Yahoo