Diferència entre les revisions de "Armini"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Mustela erminea.jpg|thumb|Armini]] | [[File:Mustela erminea.jpg|thumb|Armini]] | ||
| − | L''''armini''' (del [[llatí]] armenius), és un mamifer | + | L''''armini''' (del [[llatí]] armenius), és un mamifer carnívor de la família dels mustelits, d'uns 25 cm de llargària, en la [[pell]] de color [[blanc]] en [[hivern]] i parda en l'[[estiu]], excepte en el final de la [[coa]] que manté sempre el mateix color [[negre]]. |
| − | El seu pes varia entre els 100 i els 300 gr. sent un dels | + | El seu pes varia entre els 100 i els 300 gr. sent un dels carnívors més chicotets del [[món]]. |
| − | Es troba molt estés per [[Europa]]. Habita boscs i estepes, trobant-se generalment en camp obert. L'armini sol establir el seu cau baix un montó de pedres o dissimulada en l'interior d'una mata espinosa. S'alimenta principalment de rosegadors, als quals perseguix fins i tot fins a dins dels seus propis caus. | + | Es troba molt estés per [[Europa]]. Habita boscs i estepes, trobant-se generalment en camp obert. L'armini sol establir el seu cau baix un montó de [[Pedra|pedres]] o dissimulada en l'interior d'una mata espinosa. S'alimenta principalment de rosegadors, als quals perseguix fins i tot fins a dins dels seus propis caus. |
Antigament la seua pell era usada en les capes reals i actualment encara s'utilisa en algunes prendes de roba. | Antigament la seua pell era usada en les capes reals i actualment encara s'utilisa en algunes prendes de roba. | ||
Revisió de 11:14 23 nov 2018
L'armini (del llatí armenius), és un mamifer carnívor de la família dels mustelits, d'uns 25 cm de llargària, en la pell de color blanc en hivern i parda en l'estiu, excepte en el final de la coa que manté sempre el mateix color negre.
El seu pes varia entre els 100 i els 300 gr. sent un dels carnívors més chicotets del món.
Es troba molt estés per Europa. Habita boscs i estepes, trobant-se generalment en camp obert. L'armini sol establir el seu cau baix un montó de pedres o dissimulada en l'interior d'una mata espinosa. S'alimenta principalment de rosegadors, als quals perseguix fins i tot fins a dins dels seus propis caus.
Antigament la seua pell era usada en les capes reals i actualment encara s'utilisa en algunes prendes de roba.
