Edició de «Antoni Maria Alcover»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 28: Llínea 28:
 
{{Cita|''Estoy disconforme con las arbitrariedades de [[Pompeu Fabra]] y contra el centralismo lingüístico que él quiere imponer en todas partes (Valencia incluida). Imponer no ya el habla de Cataluña sino la de Barcelona con talante dogmático y con arbitraria eliminación de las formas que se asemejan al castellano...''|[[Revista Renou]] nº 48, març de 2004, de l'[[Cardona Vives|Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]}}
 
{{Cita|''Estoy disconforme con las arbitrariedades de [[Pompeu Fabra]] y contra el centralismo lingüístico que él quiere imponer en todas partes (Valencia incluida). Imponer no ya el habla de Cataluña sino la de Barcelona con talante dogmático y con arbitraria eliminación de las formas que se asemejan al castellano...''|[[Revista Renou]] nº 48, març de 2004, de l'[[Cardona Vives|Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]}}
  
{{Cita|''Mosén Antonio María Alcover, al corregir el nombre de su diccionario, en el prólogo del [[Diccionari català-valencià-balear]], dice que “si en algún tiempo ha existido (aquella unidad lingüística), hoy día no se puede afirmar eso seriamente”''.|''La llengua valenciana, hui'' (Traducció al castellà). [[Josep Maria Guinot]]}}
+
{{Cita|''Mosén Antonio María Alcover, al corregir el nombre de su diccionario, en el prólogo del [[Diccionari Català-Valencià-Balear]], dice que “si en algún tiempo ha existido (aquella unidad lingüística), hoy día no se puede afirmar eso seriamente”''.|''La llengua valenciana, hui'' (Traducció al castellà). [[Josep Maria Guinot]]}}
  
 
{{Cita|''Tras hacer un breve y esquemático recorrido histórico-cultural del Reino de Valencia, Ricardo de la Cierva hace un análisis de la campaña pancatalanista en este territorio de la que dice 'no se ha dado cuenta aún la opinión pública española'. Campaña iniciada en 1907. Esta comienza en 1907, cuando Prat de la Riba crea en Barcelona el Institut d'Estudis Catalans, uno de cuyos objetivos es la normalización de la lengua catalana [...] Fué un químico cubano metido a filólogo, Pompeyo Fabra, quien establece un criterio para la lengua catalana y adopta en 1913 el Institut d'Estudis Catalans. Mosén Alcover, que al principio colaboró con la idea, dimitió de su trabajo y regresó a la isla de Mallorca, 'disconforme con las arbitrariedades de Fabra', y contra 'el centralismo lingüístico de Fabra, que pretendía imponer en todas partes [a mosatros, tambe] no ya el habla de Cataluña, sino el de Barcelona, con talante dogmático y con arbitraria eliminación de las formas que se asemejaban al castellano'.''|''Misterios de la Historia'' (1991, cap. IX) per [[Ricardo de la Cierva]]. Recollida la cita en el llibre ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}
 
{{Cita|''Tras hacer un breve y esquemático recorrido histórico-cultural del Reino de Valencia, Ricardo de la Cierva hace un análisis de la campaña pancatalanista en este territorio de la que dice 'no se ha dado cuenta aún la opinión pública española'. Campaña iniciada en 1907. Esta comienza en 1907, cuando Prat de la Riba crea en Barcelona el Institut d'Estudis Catalans, uno de cuyos objetivos es la normalización de la lengua catalana [...] Fué un químico cubano metido a filólogo, Pompeyo Fabra, quien establece un criterio para la lengua catalana y adopta en 1913 el Institut d'Estudis Catalans. Mosén Alcover, que al principio colaboró con la idea, dimitió de su trabajo y regresó a la isla de Mallorca, 'disconforme con las arbitrariedades de Fabra', y contra 'el centralismo lingüístico de Fabra, que pretendía imponer en todas partes [a mosatros, tambe] no ya el habla de Cataluña, sino el de Barcelona, con talante dogmático y con arbitraria eliminación de las formas que se asemejaban al castellano'.''|''Misterios de la Historia'' (1991, cap. IX) per [[Ricardo de la Cierva]]. Recollida la cita en el llibre ''[[Judes Valentins]]'' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)}}

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!

Plantilles usades en esta pàgina: