Diferència entre les revisions de "Amor"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:DickseeRomeoandJuliet.jpg|thumb|«El amor dels [[joventut|jóvens]] no està en el cor, sino en els [[ull]]s».<br /> [[William Shakespeare]]. Pintura de [[Frank Dicksee]] (1884).]] |
L''''amor''' és un concepte universal relacionat en l'<nowiki>'</nowiki>''afinitat'' entre sers, definit de diferents formes segons les diferents ideologies i punts de vista (científic, filosòfic, religiós, artístic). A sovint es pot interpretar com un ''sentiment'' i el terme freqüentment s'associa en l'[[amor romàntic]]. Per a [[Gottfried Leibniz]], ''«amar es trobar en la felicitat d'atre la teua pròpia felicitat»''. En el terreny [[religió|religiós]] presenta grans connotacions espirituals, de forma que transcendix el ''sentiment'' i passa a ser un ''estat'' de l'''anima'' o de la ''consciencia'', identificat en velles religions com Deu mateix. En [[sicologia]], [[Robert J. Sternberg]] creu necessaris per a que existixca amor tres elements: ''intimitat'', ''passió'' i ''decisió'' o ''compromís''. Per a [[Erich Fromm]], l'amor és un ''art''. En [[Biologia]], ''pareix'' estar relacionat en la ''supervivència'' de l'individu i de l'espècie. Segons beluns, no es únic de l'espècie humana, i també pot presentar-se en atres sers. | L''''amor''' és un concepte universal relacionat en l'<nowiki>'</nowiki>''afinitat'' entre sers, definit de diferents formes segons les diferents ideologies i punts de vista (científic, filosòfic, religiós, artístic). A sovint es pot interpretar com un ''sentiment'' i el terme freqüentment s'associa en l'[[amor romàntic]]. Per a [[Gottfried Leibniz]], ''«amar es trobar en la felicitat d'atre la teua pròpia felicitat»''. En el terreny [[religió|religiós]] presenta grans connotacions espirituals, de forma que transcendix el ''sentiment'' i passa a ser un ''estat'' de l'''anima'' o de la ''consciencia'', identificat en velles religions com Deu mateix. En [[sicologia]], [[Robert J. Sternberg]] creu necessaris per a que existixca amor tres elements: ''intimitat'', ''passió'' i ''decisió'' o ''compromís''. Per a [[Erich Fromm]], l'amor és un ''art''. En [[Biologia]], ''pareix'' estar relacionat en la ''supervivència'' de l'individu i de l'espècie. Segons beluns, no es únic de l'espècie humana, i també pot presentar-se en atres sers. | ||
== Bibliografia relacionada == | == Bibliografia relacionada == | ||
| − | |||
* [[Agustín García Calvo]] (1984), ''El amor y los 2 sexos. Del tiempo de amor y olvido''. Editorial Lucina, Zamora. (2.ª ed. 1991). | * [[Agustín García Calvo]] (1984), ''El amor y los 2 sexos. Del tiempo de amor y olvido''. Editorial Lucina, Zamora. (2.ª ed. 1991). | ||
* {{cita llibre | * {{cita llibre | ||
Revisió de 18:21 15 set 2022
«El amor dels jóvens no està en el cor, sino en els ulls».
William Shakespeare. Pintura de Frank Dicksee (1884).
William Shakespeare. Pintura de Frank Dicksee (1884).
L'amor és un concepte universal relacionat en l''afinitat entre sers, definit de diferents formes segons les diferents ideologies i punts de vista (científic, filosòfic, religiós, artístic). A sovint es pot interpretar com un sentiment i el terme freqüentment s'associa en l'amor romàntic. Per a Gottfried Leibniz, «amar es trobar en la felicitat d'atre la teua pròpia felicitat». En el terreny religiós presenta grans connotacions espirituals, de forma que transcendix el sentiment i passa a ser un estat de l'anima o de la consciencia, identificat en velles religions com Deu mateix. En sicologia, Robert J. Sternberg creu necessaris per a que existixca amor tres elements: intimitat, passió i decisió o compromís. Per a Erich Fromm, l'amor és un art. En Biologia, pareix estar relacionat en la supervivència de l'individu i de l'espècie. Segons beluns, no es únic de l'espècie humana, i també pot presentar-se en atres sers.
Bibliografia relacionada
- Agustín García Calvo (1984), El amor y los 2 sexos. Del tiempo de amor y olvido. Editorial Lucina, Zamora. (2.ª ed. 1991).
- José Pedro Manglano Castellary (2007). El amor y otras idioteces, Editorial Planeta. ISBN 978-84-08-07567-7.
- Carmen Martín Gaite Usos amorosos de la postguerra española. 1ª edició, 1987. 7ª edició, 1988. Anagrama. Barcelona. ISBN 84-339-0085-4.
- Publio Ovidio Nasón (1995). Amores; Arte de amar; Sobre la cosmética del rostro femenino; Remedios contra el amor, Madrid: Editorial Gredos. ISBN 978-84-249-1392-2.
- C. S. Lewis (2007). Los cuatro amores, Rialp. ISBN 978-84-321-2749-6.
- Octavio Paz (1993). La llama doble - Amor y erotismo, Seix Barral. ISBN 978-968-6005-80-6.
- Conchita Ramón Delgado. Diccionario del amor. 1936. Gráficas "RECORT", Barcelona.