Edició de «Aeronàutica»
Anar a la navegació
Anar a la busca
Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.
Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.
| Revisió actual | El teu text | ||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
L'[[aerodinàmica]] està inclosa en l'aeronàutica, i s'ocupa especificament del vol, puix tracta del moviment dels gasos, i a partir d'aixó permet predir si l'aeronau dissenyada sera capaç de mantindre's en l'aire i si eixe vol sera estable. | L'[[aerodinàmica]] està inclosa en l'aeronàutica, i s'ocupa especificament del vol, puix tracta del moviment dels gasos, i a partir d'aixó permet predir si l'aeronau dissenyada sera capaç de mantindre's en l'aire i si eixe vol sera estable. | ||
| − | L'aeronàutica és una ciència relativament moderna pero que despertà atracció (el fenomen huma de poder volar) des de l'antigor més remota. Cientificament fon el renaixentiste [[ | + | L'aeronàutica és una ciència relativament moderna pero que despertà atracció (el fenomen huma de poder volar) des de l'antigor més remota. Cientificament fon el renaixentiste [[Lleonart Da Vinci]], qui impressionat per la capacitat de volar de les aus escomençà a dissenyar aparats que li permeteren a l'home, en ales artificials, tindre eixa capacitat. A partir del [[sigle XVIII]] escomençaren a desenrollar-se aparats efectius per a conseguir solcar els aires aforrant temps i possibilitant en això, “acostar” les distancies. |
El primer [[avió]] propulsat fon obra dels germans [[Orville]] i [[Wilbur Wright]], que conseguiren fer-ho volar, encara que escasament, el [[17 de decembre]] de [[1903]]. | El primer [[avió]] propulsat fon obra dels germans [[Orville]] i [[Wilbur Wright]], que conseguiren fer-ho volar, encara que escasament, el [[17 de decembre]] de [[1903]]. | ||