Diferència entre les revisions de "¡ Encara diuen que el peix és car !"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Joaquín Sorolla y Bastida - Aún dicen que el pescado es caro.jpg|thumb|350px|Quadro de [[Joaquim Sorolla]] "¡ Encara diuen que el peix és car !", [[Museu del Prado]], [[Madrit]]]]
+
[[File:Museo_Sorolla_-_01232_-_Jardín_de_la_Casa_Sorolla.jpg|thumb|350px|Quadro de [[Joaquim Sorolla]] "Jardí de la Casa Sorolla", [[Museu Sorolla]], [[Madrit]]]]
  
'''''¡ Encara diuen que el peix és car !''''' és una coneguda obra del [[Postimpresionisme|pintor postimpressioniste]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] [[Joaquín Sorolla]]. Data de l'any [[1894]], està eixecutat [[Pintura a l'oli|a l'oli]] sobre [[llenç]] i medix 151,5 [[centímetro]]s d'alt per 204 cm d'ample.  
+
'''''Jardí de la Casa Sorolla''''' és una obra del [[Postimpresionisme|pintor postimpressioniste]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] [[Joaquín Sorolla]]. Es tracta d'un oli sobre llenç pintat entre els anys [[1918]] i [[1919]] i medix 64 [[centímetro]]s d'alt per 95 cm d'ample.  
  
És una obra que s'enquadra dins de la primera etapa de la producció del pintor i pot incloure's en el gènero denominat realisme social. Va obtindre una Medalla de Primera Classe en l'Exposició Nacional de Belles arts celebrada en l'any [[1895]]. Eixe mateix any va ser adquirida per l'estat espanyol.
+
La pintura mostra un dels jardins de la casa madrilenya del pintor (a on actualment està el Museu Sorolla). El mateix Sorolla va traçar els plans preliminars del jardí. El Primer jardí, que és el que es mostra en la pintura, va ser proyectat baix l'influència d'elements andalusos i es va inspirar en els jardins de l'[[Alcasser de Sevilla]]. Esta part va ser la primera en realisar-se a finals de [[1911]], quan la família Sorolla es va mudar a [[Madrit]].
  
El títul del quadro procedix de la novela Flor de Maig escrita per [[Vicente Blasco Ibáñez]] que es desenrolla en les plages del [[barri del Cabanyal]] en [[Valéncia]]. En un dels passages, mor en la mar un peixcador cridat Pascualet i la seua tia es llamenta de lo succeït mentres exclama: «¡ Que vingueren allí totes les raboses que regatejaven en comprar en la peixcateria! ¿Encara els semblava car el peix? ¡A dur devia costar la lliura...
+
Entre els anys [[1915]] i [[1920]] Sorolla va pintar el seu jardí des de distints punts de vista. Esta versió va ser una de les últimes.​ Presenta una part central del jardí, que té la disposició típica d'un jardí espanyol: la font de [[marbre]] [[blanc]] en el centre, de la qual ixen quatre camins. En el fondo es poden vore plantes exuberants que trepen per la frontera de la casa i rodegen el banc fet de [[rajola|rajoletes]].​ El tema principal és l'exposició de la llum que crea un ambient íntim, càlit i animat.
  
L'escena que es representa mostra a dos peixcadors mentres atenen a un tercer que ha sofrit un accident; este es troba en el tors nuet i del seu coll pen una medalla, que provablement correspon a la Verge del Carmen, protectora dels hòmens de la mar. Al voltant dels personages poden observar-se diversos objectes habituals en l'interior de les embarcacions: un candil, un tonell per a l'aigua dolça, cordes i varis peixos.​
+
Forma part de la colecció del Museu Sorolla, a on s'expon i al que va passar a través del llegat fundacional.​
 
 
S'expon en el [[Museu del Prado]] de [[Madrit]].
 
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
  
* [https://web.archive.org/web/20101023193504/http://www.artehistoria.jcyl.es/genios/cuadros/1394.htm  ArteHistoria: Aún dicen que el pescado es caro]
+
* [http://ceres.mcu.es/pages/Main?idt=6121&inventary=01232&table=FMUS&museum=MSM «Red Digital de Colecciones de Museos de España - Museos»]
* [https://books.google.es/books?id=NVdC6UGLUt0C&pg=PA62&dq=A%C3%BAn+dicen+que+el+pescado+es+caro&hl=es&ei=6HvtTLKPFIem4AaQ3pyEAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&ved=0CEsQ6AEwCA#v=onepage&q=A%C3%BAn%20dicen%20que%20el%20pescado%20es%20caro&f=false José Soler Carnicer: Valencia pintoresca y tradicional.]
+
* [https://artedemadrid.wordpress.com/2018/08/11/sorolla-un-jardin-para-pintar/ Sorolla:Un jardín para pintar]
* [https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/aun-dicen-que-el-pescado-es-caro/a4fcf4c7-4d54-4e50-9255-25b44f0e0416 Museu Nacional del Prado. Galeria Online]
+
* [http://www.xn--espaaescultura-tnb.es/es/obras_de_excelencia/museo_sorolla/jardin_de_la_casa_sorolla.html  «Jardín de la Casa Sorolla, Museo Sorolla, Madrid en España es cultura.»]
 +
* [https://elpais.com/ccaa/2012/10/27/madrid/1351291262_609172.html Sorolla vuelve a su jardín]
  
 
[[Categoria:Pintura]]
 
[[Categoria:Pintura]]
 
[[Categoria:Joaquim Sorolla]]
 
[[Categoria:Joaquim Sorolla]]

Revisió de 10:32 10 nov 2022

Quadro de Joaquim Sorolla "Jardí de la Casa Sorolla", Museu Sorolla, Madrit

Jardí de la Casa Sorolla és una obra del pintor postimpressioniste valencià Joaquín Sorolla. Es tracta d'un oli sobre llenç pintat entre els anys 1918 i 1919 i medix 64 centímetros d'alt per 95 cm d'ample.

La pintura mostra un dels jardins de la casa madrilenya del pintor (a on actualment està el Museu Sorolla). El mateix Sorolla va traçar els plans preliminars del jardí. El Primer jardí, que és el que es mostra en la pintura, va ser proyectat baix l'influència d'elements andalusos i es va inspirar en els jardins de l'Alcasser de Sevilla. Esta part va ser la primera en realisar-se a finals de 1911, quan la família Sorolla es va mudar a Madrit.​

Entre els anys 1915 i 1920 Sorolla va pintar el seu jardí des de distints punts de vista. Esta versió va ser una de les últimes.​ Presenta una part central del jardí, que té la disposició típica d'un jardí espanyol: la font de marbre blanc en el centre, de la qual ixen quatre camins. En el fondo es poden vore plantes exuberants que trepen per la frontera de la casa i rodegen el banc fet de rajoletes.​ El tema principal és l'exposició de la llum que crea un ambient íntim, càlit i animat.​

Forma part de la colecció del Museu Sorolla, a on s'expon i al que va passar a través del llegat fundacional.​

Referències