Maite Pagazaurtundúa
| María Teresa Pagazaurtundúa Ruiz | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Política, escritora i activista. | ||
| Naiximent: | 11 de febrer de 1965 | ||
| Lloc de naiximent: | Hernani, Guipúscoa, País Vasc, Espanya | ||
María Teresa Pagazaurtundúa Ruiz, coneguda com Maite Pagazaurtundúa o simplement Maite Pagaza (Hernani, Guipúscoa, País Vasc, 11 de febrer de 1965), és una política, activista i escritora espanyola. En l'actualitat és una eurodiputada independent integrada en la delegació Ciutadans Europeus, dins del grup Renovar Europa.
Biografia[editar | editar còdic]
Maite Pagazaurtundúa naixqué en la població guipuscoana d'Hernani en l'any 1965. Sa mare, Pilar Ruiz, fon refugiada de guerra i en el temps es va convertir també en activista per les llibertats en Euskadi. És la menor de tres germans. Un d'ells, Joseba Pagazaurtundúa, fon assessinat per la banda terrorista ETA en l'any 2003 despuix d'anys d'amenaces, acossament i agressions.
Estudià en una Ikastola i es llicencià en Filologia Hispànica i en Filologia Vasca per l'Universitat de Deusto. També cursà estudis de Dret en vasc. Va sofrir una agressió en la facultat per la que tingué que abandonar les classes presencials.
Durant la seua joventut va establir la seua residència en Sant Sebastià. Despuix d'anys d'acossament, persecució i agressions i, especialment despuix de l'assessinat del seu germà Joseba a mans d'ETA, es va traslladar junt a la seua família, per recomanació policial, fòra del País Vasc.
Està casada i té dos filles.
Activisme[editar | editar còdic]
Maite Pagaza s'ha especialisat en activisme per la llibertat i els drets humans, aixina com contra el terrorisme i el fanatisme. Ha participat en diferents moviments socials i iniciatives per la llibertat tant en Espanya com en atres països. Ha segut reconeguda en múltiples guardons i en l'any 2005 va formar part d'una candidatura colectiva al Premi Nobel de la Pau.
Resistència front a ETA[editar | editar còdic]
Ha treballat activament per l'associacionisme cívic de respal a les víctimes del terrorisme en Espanya. El seu treball en este camp s'ha complementat en la seua funció com a presidenta de la Fundació de Víctimes del Terrorisme i posteriorment en el Colectiu de Víctimes del Terrorisme (COVITE).
La seua llabor ha segut reconeguda en diversos guardons com el Premi Sájarov als Drets Humans en l'any 2000 —com a membre de ¡Basta Ya!— o la Medalla de l'Orde del Mèrit Constitucional en l'any 2003. No obstant, el seu posicionament públic contra el terrorisme li va supondre un elevat grau d'acossament, amenaces i agressions de violència física i simbòlica, veent-se obligada a viure baix escolta policial durant 13 anys i a abandonar el seu lloc de residència per a traslladar-se, junt a la seua família, fòra del País Vasc.
Despuix de la seua incorporació al Parlament Europeu, Pagazaurtundúa ha continuat en l'activisme per la dignitat i justícia per a les víctimes de la banda terrrorista ETA.
Plataforma ¡Basta Ya![editar | editar còdic]
En l'any 1999 participà en la fundació de la plataforma d'iniciativa ciutadana ¡Basta Ya!, mereixedora en l'any 2000 del Premi Sájarov als Drets Humans que concedix el Parlament Europeu. El seu germà, Joseba Pagazaurtundúa, militant del Partit Socialiste d'Euskadi i membre fundador de la plataforma ¡Basta Ya!, fon assessinat per ETA en 2003.
La plataforma ¡Basta Ya!, estava formada per intelectuals, polítics i ciutadans vascs de diversa ideologia i ocupació. Tots ells compartien el triple propòsit d'opondre's al terrorisme en qualsevol de les seues formes, recolzar a les seues víctimes, i defendre l'Estat de Dret, la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia del País Vasc. Atres destacats membres de l'iniciativa foren Fernando Savater, Joseba Pagazaurtundúa (assessinat per ETA en 2003), Consuelo Ordóñez, Arcadi Espada, Carmen Iglesias, Javier Urguizu, Mikel Azurmendi, Iñaki Ezkerra, Agustín Ibarrola, María San Gil o Rosa Díez, entre atres.
La plataforma es va caracterisar per dur al terreny de la defensa de les llibertats i contra el terrorisme formes noves i dinàmiques d'activisme i reivindicació: manifestacions, caravanes, pegades de cartells o publicació d'una revista en llínea.
El 13 de decembre de l'any 2000, en sessió solemne en Estrasburc, el premi Sájarov fon arreplegat pel filòsof Fernando Savater, líder natural del grup, qui explicava aixina el perqué de l'iniciativa:
Activitat política[editar | editar còdic]
PSOE-PSE[editar | editar còdic]
La seua carrera política començà en el PSOE-PSE, a on va desenrollar diverses funcions fins a l'abandó de la formació per profundes discrepàncies en la direcció. Fon parlamentària vasca de 1993 a 1998 pel PSE-EE (PSOE) i assessora de Política Llingüística de Fernando Buesa en el Departament d'Educació del Govern Vasc, aixina com secretària d'Educació i Cultura del PSE-EE des de l'any 1993 a l'any1997. Des de 1999 fins a 2007 fon regidora i portaveu municipal del PSE-EE en Urnieta.
El seu distanciament en el PSOE es va produir de forma paulatina quan el PSOE va acollir les tesis de Jesús Eguiguren, que pretenia acostar el partit al nacionalisme vasc. També per la política antiterrorista mampresa pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero i pel mateix PSOE, aixina com per les relacions de Patxi López i el PSE-EE en l'entorn nacionaliste vasc i abertzale, mostrant les seues reticències cap als contactes mantinguts en Batasuna i cap al cridat procés de pau obert despuix de l'alt el fòc permanent decretat per ETA, cridant a "l'unitat dels demócrates i a l'acció de la justícia contra els terroristes i tots aquells que els amparen, justifiquen i respalen". En maig de 2005 junt a la viuda del seu germà Joseba Pagazaurtundúa, Estíbaliz Garmendia, el també regidor socialiste en Miravalles, Nicolás Gutiérrez, la llavors eurodiputada del PSOE Rosa Díez, el filòsof Fernando Savater i el professor Mikel Iriondo enviaren una carta oberta a Patxi López reprochant-li el tracte menys cortés donat a María San Gil, del Partit Popular, front a les parlamentàries de EHAK, en la seua ronda de contactes parlamentaris.
Unió Progrés i Democràcia[editar | editar còdic]
En novembre de 2013 participà en el II Congrés d'Unió Progrés i Democràcia (UPyD). El 5 de febrer de 2014 va anunciar junt a Rosa Díez que es presentaria a les eleccions europees en la posició número 2 de la llista de UPyD com a independent, just despuix de Francisco Sosa Wagner, a qui posteriorment li dedicà un fisking.
Despuix de conseguir l'acta d'eurodiputada, es va afiliar a UPyD, el 3 de setembre de 2014. En octubre de 2014 fon nomenada portaveu de la delegació d'Unió Progrés i Democràcia en el Parlament Europeu en substitució de Francisco Sosa Wagner. Maite Pagazaurtundúa ostenta el càrrec de vicepresidenta segona de la subcomissió de Drets Humans pel Grup ALDE despuix de la dimissió de l'eurodiputat de UPyD Fernando Maura.
Gràcies a un acort de colaboració electoral entre UPyD i Ciutadans, Maite Pagazaurtundúa es va incorporar com a independent en el lloc número 2 de la llista de Ciutadans per a les eleccions al Parlament Europeu de l'any 2019, conseguint l'acta d'eurodiputada i, encara que mantenint la seua afiliació a UPyD, integrant-se en la delegació Ciutadans Europeus dins del grup polític Renovar Europa.
Despuix de la dissolució de UPyD en decembre de l'any 2020 es va integrar en el partit polític Ciutadans.
Presidenta de la Fundació de Víctimes del Terrorisme[editar | editar còdic]
Maite Pagaza ha presidit la Fundació Víctimes del Terrorisme durant els anys 2005 i 2012, any en que, despuix del canvi de Govern i l'arribada de Mariano Rajoy (PP) a la Moncloa, fon substituïda per María del Mar Blanco. Durant el seu mandat va promoure que s'iniciara una campanya per a clarificar els més de 400 assessinats d'ETA sense resoldre, lo que ha eixercitat principalment COVITE des de llavors. Ademés, va promoure la publicació del llibre Vidas Rotas. Historia de los hombres, mujeres y niños víctimas de ETA, que arreplega la crònica de tots els assessinats comesos per la banda terrorista.
Obra[editar | editar còdic]
Ha escrit diversos llibres, com:
- Los Pagaza. Historia de una familia vasca (Temas de Hoy, 2004): llibre biogràfic en el que conta l'història de la seua família i cóm varen viure l'assessinat del seu germà. L'autora fa un retrat de la societat vasca davant l'acossament violent als no nacionalistes.
- El viudo sensible y otros secretos (Seix Barral, 2005). Llibre de relats.
- Aralda (Espasa, 2010)
- Operación Cochinillo (Editorial Espasa, 2014). Una novela satírica sobre la corrupció que transcorre en Segòvia.
- Lluvia de fango (Confluencias, 2016). Recopilació d'artículs.
Ademés és articulista quinzenal de la revista femenina Yo Dona, i escriu en assiduïtat en prensa nacional i regional.
Premis i guardons[editar | editar còdic]
Ha rebut numerosos premis i reconeiximents a la seua carrera:
- Premi Enrique Ruano Casanova pro Drets Humans (2018): pel seu activisme en favor de les víctimes del terrorisme, concedit per l'Universitat Complutense de Madrit
- Premi Henneo (2018): per la seua defensa a les llibertats i els DDHH concedit pel Heraldo de Aragón.
- Premi Tolerància (2018): concedit per l'Associació per a la Tolerància.
- Premi Corona d'Esther (2017): concedit pel Centre Sefarad-Israel.
- Medalla de l'Orde del Mèrit Constitucional (2003): concedit per l'Orde del Mèrit Constitucional.
- Premi Sájarov (2000): com a membre de la plataforma cívica ¡Basta Ya! concedit pel ple del Parlament Europeu.