Peníscola

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Vista de Peníscola de nit
Castell de Peníscola
Vista del casc històric de Peníscola
Plages de Peníscola
Port peixquer de Peníscola
Casc antic de Peníscola

Peníscola (en castellà Peñíscola), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Situat en la costa nort de la província de Castelló, en la comarca de El Baix Maestrat.

Geografia[editar | editar còdic]

Peníscola és una chicoteta península rocosa a 73 Km. de Castelló en la costa nort de la província, conta en 7.882 veïns. És un dels pobles més bonicos d'Espanya, en magnífiques plages i el castell del Papa Lluna.

Peníscola, està formada per un núcleu urbà emmurallat que es fica dins de la mar, lo que la convertix en casi una illa d'increible bellea.

En la part més alta, se situa el castell, a manera d'atalaya i fortalea inexpugnable, rodejada per un conjunt de muralles construïdes en diferents époques, que protegixen la ciutat antiga.

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

Peníscola llimita en les següents localitats: Benicarló, Càlig, Cervera del Maestrat, Santa Magdalena de Polpís i Alcalà de Chivert.

Història[editar | editar còdic]

Estigué habitada pels íbers i fon visitada per fenicis, grecs, cartaginesos, romans, bizantins i àraps. Els musulmans la varen cridar Baniskula. En l'any 1233 intentà la seua conquista Jaume I, pero no ho conseguí fins al 28 de giner de 1251. Entre els anys 1294 i 1307 els templaris varen construir el castell a on va residir el papa Benedicte XIII (Papa Lluna), entre el 21 de juliol de 1411 i el seu decés, convertint-se, junt a Roma i Avinyó, en una de les tres sèus pontifícies del cristianisme. Per encàrrec de Felip II es varen construir les seues muralles, dirigides pel seu ingenier Antonelli, finalisant les obres en 1578. En la guerra de successió va apostar pels borbons, sent sitiada durant dos anys. Fon Felip V el que li va donar el títul de ciutat en l'any 1707. Felip V la va declarar ciutat molt noble, lleal i fidelíssima. Durant la guerra del francés fon presa pel general Suchet el 2 de febrer de 1812, devent permanéixer els seus veïns en la Serra d'Irta, fins a ser lliberada pel general Elío el 25 de maig de 1814.

El vi que produïa s'exportava, a través del port de Benicarló fins a 1922, en que es va acabar el seu port. La seua economia es basava en l'agricultura fins que, en 1956, Berlanga va rodar en ella Calabuch i, sobretot, El Cid en 1962.

Én el seu castell podem trobar el breçol del papat del Papa Lluna, de gran importància en el desenroll històric del cristianisme.

Monuments[editar | editar còdic]

  • Castell de Peníscola: En la part més alta, se situa el seu castell, a manera d'atalaya i fortalea inexpugnable, voltada per un conjunt de muralles construïdes en diferents époques, que protegixen la ciutat antiga.

Des de giner de l'any 2013, Peníscola forma part de la ret Els pobles més bonicos d'Espanya.[1][2][3]

Demografia[editar | editar còdic]

Segons el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 7.882 habitants.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Ramón Rovira Pauner Independiente
1983 - 1987 Rafael Serrat Biosca PSPV-PSOE
1987 - 1991 Rafael Serrat Biosca PSPV-PSOE
1991 - 1995 Ricardo Albiol Martín PP
1995 - 1999 Constantino Simó Martínez /
Carlos Caspe Gracia /
Ramón Rovira Pauner
PP/
UV/
ADP
1999 - 2003 Rafael Serrat Biosca /
Andrés Martínez i Castella
IDP /
PP
2003 - 2007 Andrés Martínez i Castellà PP
2007 - 2011 Andrés Martínez i Castellà PP
2011 - 2015 Andrés Martínez i Castellà PP
2015 - 2019 Andrés Martínez i Castellà PP
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de El Baix Maestrat
Alcalà de Chivert    Benicarló    Càlig    Canet Lo Roig    Castell de Cabres    Cervera del Maestrat    Chert    La Jana    Peníscola    La Pobla de Benifassà    Rossell    Salzedella    Sant Jordi    Sant Mateu    Sant Rafel del Riu    Santa Magdalena de Polpís    Traiguera    Vinaròs