Port

Port de Valéncia

Port d'Alacant

El port és, per extensió, aquell espai destinat i orientat especialment al decorriment de mercaderies, persones, informació o a donar abric i seguritat a aquelles fustes o naus encarregades de portar a terme dites tasques. Dins dels ports maritims se poden distinguir aquells orientats a la carrega i descarrega de contenedors; de mercaderies de distint tipo, especialment els peixquers; al depòsit de barcos de recreació (ports deportius) o atres. Els ports, aixina mateixa, poden classificar-se dins d'atres categories, com segons l'us civil o militar, el calat del que disponguen: ports d'aigües profundes, superior als 45 peus (13,72 m), etc.

Classificació zonal del port

Des del punt de vista funcional, l'obres i les instalacions d'un port se poden classificar per la seua ubicació. Aixina, se distinguen quatre zones diferents:

1. La zona maritima destinada al barco, en la que se disponen les obres d'abric que protegixen la zona d'atracaments de l'onage exterior, constituïdes fonamentalment pels dics; les obres d'accés que faciliten l'accés del barco al port en condicions de seguritat, garantisant la seua maniobrabilitat, esgambi i calat adequats. Entre elles estan la senyalisació (radar, fars, balises, radiofaros, boyes, etcetera), els dics d'encarrilament, canals dragats, escluses; els espais de fondeig (radas) en la funció de mantindre el barco en aigües tranquiles, sense obstruir el trafic, a l'espera de la seua tanda d'atracament en els tous; i les darassanes que constituïxen la superfície d'aigües abrigades aptes per a la permanencia i operació dels barcos (de marea o de flotació, segons estiguen o no someses a l'acció de les marees).
2. La zona terrestre, destinada fonamentalment a la mercaderia, inclou la superfície d'operació terrestre constituïda pels tous, que ademés de facilitar l'atracament i amarradura dels barcos, servixen de soport a l'utillage i d'arreplega provisional de mercaderies; i els depòsits que ademés d'adequar un espai a les mercaderies, servixen de regulació dels decorriments maritim-terrestres.

1. La zona d'evacuació, destinada al transport terrestre, en la que se deu diferenciar les vies d'accés al port des de la xàrcia de carreteres general, les de circumvalació i les de penetració a la zona d'operació terrestre, en les seues arees de maniobra i estacionament.
2. Ocasionalment pot ubicar-se en els ports una zona d'assentament d'industries bàsiques: siderurgies, darassanes, petroquímiques, refineries, etc. En alguns casos ha segut necessari crear ports exclusivament per al seu servici, com el cas del port exterior de Huelva, orientat a l'indústria petroquímica.

Servicis prestats

Erro al crear miniatura:

Sant Antoni, principal port exportador de Chile.

El conjunt de servicis que presta un port se poden classificar en funció de l'àmbit al que van destinats.

Servicis al barco

Archiu:Ver-malecon.jpg

Malecó de Veracruz, el port marítim comercial més important de Mèxic.

Entre els servicis al barco s'inclouen: la consigna, el practicage, el remolc, l'avituallament, la carrega de combustible (en anglés, bunkering), la descarrega de "sloop" (residus del llavat de tancs), l'arreplegada de fems, les reparacions i manteniment, etc.

Servicis a la mercaderia

Per als servicis a la mercaderia s'inclouen: la consigna, l'estiba, l'aduana, la sanitat, la vigilancia, els servicis comercials dels transitaris, consignataris i atres agents.

Servicis al transport terrestre

Els servicis al transport terrestre son els de representació, activitats de transbort i manipulació de mercaderies.

Atres servicis

Per a terminar, l'apartat de servicis varis, entre els que se troben els segurs, els bancaris, els mercantils, els de comunicació, etc.

Tipos especials de port

Archiu:Vieux-Port de Marseille.jpg

Vista del Port Vell, un dels ports deportius de la ciutat de Marsella.

Artícul principal → Port deportiu.

Els ports deportius són aquells especialment dirigits a abrigar durant estancies més o menys prolongades o servir de base a les fustes de recree, que pel seu us irregular deuen passar estancies prolongades en zona d'amarradura o en dic sec. Per les necessitats a cobrir d'estos ports, suelen presentar caracteristiques diferenciades respecte als ports mercants o tradicionals com zona de varador, dic sec, darassanes o l'existencia de restaurants, botigues i atres servicis enfocats a una clientela de cert poder adquisitiu.

Artícul principal → Astillero naval.

Els ports o parts dels ports que s'encomanen especialment de la construcció o reparació de bucs són els astilleros en instalacions particulars d'este tipo. Solen ser representatius dels astilleros l'existencia de grans grües, dics secs o diverses zones de botadura per a bucs de distint tamany.

Archiu:Puerto de Isla Cristina.JPG

Port pesquero de Illa Cristina, en el suroest de Espanya.

Artícul principal → Peixca comercial.

Aquells encarregats del maneig de mercaderies peridores i especialment els destinats a la descarrega del peixcat, els ports pesqueros, contenen en les seues instalacions edificis orientats a la compraventa d'estes mercaderies, les llonjas. Estos ports, al ser lloc d'orige per a l'entrada en el mercat d'estos productes deuen dotar-se de l'infraestructura llogistica i mercantil per a distribuir-los a les zones de consum.

Museus

Entre museus portuarios i museus navals existix una ampla representació internacional d'este tipo de museus, cridant l'atencio museus navals en llocs alluntats del mar com el museu Naval de Madrit u atres que per la seua tradició secular mereixen menció com les Atarassanes Reals de Barcelona o el Museu Maritim Nacional de Greenwich.

Vore també

• Impacte ambiental potencial de ports i baïes
• Port de matricula
• Port sec
• Turisme nautic

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Port.
• «Port». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
• ¿Que es un port?
• Els ports dins de la cadena llogistica, Part 1, Part 2, Part 3.
• Guia de ports, principalment de recree, del Mon