Ozotoceros bezoarticus celer

El venado de les pampes argentines, cérvol de les pampes australs, o venado de camp austral (Ozotoceros bezoarticus celer), és una de les subespecies en que es dividix la espècie Ozotoceros bezoarticus, un cérvido de tamany mijà que forma el monotípico gènero Ozotoceros. Habita en estepas, praderies, sabanes, i xares obertes del centre-este d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

La subespecie O. b. celer és un tàxon endèmic de la Argentina descrit originalment pel zoólogo i paleontòlec espanyol Ángel Cabrera Latorre en l'any 1943. Originalment s'hauria distribuït en tota la pampa argentina, des de la costa del Riu de l'Argent i del mar Argentina del oceà Atlàntic fins a casi el peu dels Vages, per les planures herbosas del centre i sur de Santa Fe, centre i sur de Còrdova, la major part de San Luis, tota Buenos Aires, La Pampa, l'orient de Riu Negre, i el noreste de Chubut, en restants colectados per Francisco Pascasio Moreno en la vall inferior del riu Chubut. Contava en núcleus menors en arbustales oberts, pels que aplegava fins al nordest del Neuquén, i el surest de Mendoza.

Núcleu bonaerense

La baïa Samborombón és una de les dos úniques àrees que encara conserven poblacions d'esta subespecie. Fitogeográficamente correspon al districte fitogeográfico Pampeano Oriental de la província fitogeográfica Pampeana, en ecotonos en la subdivisió fitogeográfica del Talar de conchilla del subdistrito fitogeográfico del Tala, subvariante del districte fitogeográfico del Algarrobo, pertanyent a la Província fitogeográfica de l'Espinal.

Presenta pasturages naturals, majorment sense vegetació arbòrea o en escasses illetes de arbustos i arbolitos. Abunden les zones baixes, pantanosas, els cangrejales, i els chapulls d'aigua salobre. La principal àrea protegida d'esta baïa és el parc nacional Campos del Tuyú, que prèviament havia segut una reserva privada administrada per la Fundació Vida Selvada Argentina, la branca de la World Wildlife Fund que opera en l'Argentina. Atres dos àrees protegides —abdós provincials— que resguardar este núcleu són la reserva natural integral en accés restringit Baïa Samborombón, de 9311 ha, i la reserva natural integral Racó de Ajó, de 2311 ha. Este núcleu poblacional conta en prop de 200 venados.

Núcleu puntano

L'atre núcleu supervivent es presenta en el centre de la província de Sant Luis —la capital del qual, Sant Luis de la punta del cerro dels Sèt Venados, du el seu nom—.

Fitogeográficamente correspon al districte fitogeográfico Pampeano Occidental de la província fitogeográfica Pampeana, en ecotonos en el districte fitogeográfico del Caldén de la província fitogeográfica de l'Espinal. És un ambient de sols arenencs en pasturages i lomas en illetes de chañares. L'àrea es troba continguda pel nort per les menudes localitats de Caçador, Alt Pelat, Travessia i Caldenadas; per l'est per la ruta provincial 27; pel sur per les menudes localitats de les Games i Centenari; i per l'oest aproximadament per la ruta provincial 3. Este núcleu poblacional conta en prop de 800 a 1000 venados.

Descripció

Els eixemplars d'esta subespecie alcancen un llarc de 150 cm, i uns 70 cm d'alçada. El macho és alguna cosa més pesat, al voltant de 45 kg. El factor principal de dimorfisme sexual, no obstant, són les astes que presenta el macho adult; estes es ramifican generalment en no més de 3 puntes cada una, de les quals una es dirigix cap a davant i les restants cap a arrere. Excepcionalment s'han observat cornamentas més ramificadas.

El pelaje general de O. b. celer és bayo en tenyida oliváceo. Mostren invariablement marques blanques al voltant del hocico, en la cara interna de les orellas, la part inferior del coll, el pancha i la cara inferior de la coa, que és curta i tupida. La cara superior de la coa és més obscura que el restant del pelaje, i està acompanyada en ocasions per una llínea del mateix color a lo llarc de l'espina dorsal. En la base del coll i la creu sol presentar-se una mola de pelaje més llarc. Els eixemplars jovenils presenten una coloració més clara i jaspeado en els flancs.

Les femelles, inclús les recent naixcudes, són reconeixibles puix, entre l'ull i l'orella —en el lloc en a on als machos li naixen les astes—, elles exhibixen un mechón de pèls blancs formant una mola.

El macho és reconeixible a la distància per la seua forta olor almizclado, secretado per unes glándulas interdigitales, en el que marca el seu territori, sobretot durant l'época de celosia. Atres glándulas, ubicades en el hocico i en la regió ocular, intervenen per a distinguir entre eixemplars.

Costums

En part de l'any viu en manades de 6 a 11 eixemplars, pero antany es varen observar algunes integrades per 300 venados. El formar grups li és d'utilitat per a detectar la presència de depredadors. Quan un d'ells observa un motiu de perill, resopla i colpeja el pis en les seues pates; en fugir eleva la coa, i en fer-ho mostra l'escut anal blanc com a senyal de estampida. Antigament eren el puma i el yaguareté els seus predadores principals. El rabosot gris o pampa ataca a les seues crío, de la mateixa manera que el gat montés (Leopardus geoffroyi). Els gossos dels llocs ganaders de la mateixa manera que els asilvestrados, predan tant sobre crío com sobre adults. Els caçadors furtivos completen els perills que esta subespecie presenta hui en dia.

S'alimenta de herbáceas, com a diverses espècies de gramíneas, leguminosas, i ciperáceas. Formen menudes manades de fins a una dotzena d'individus, que es dissolen en l'época de celosia, a fins de l'estiu, durant la qual els machos es mostren fortament territorials i agressius.

Aprofita els verdeos que ocorren després de les cremes de pasturages, ya que tots els ambients en els quals la subespecie ha conseguit sobreviure es manegen sobre la base de cremes prescrites.

Entre 2 a 3 mesos abans de la brama es renova la cornamenta del macho. La nova està recoberta per un teixit suau, aterciopelado i molt sensible. A fins de giner eixe teixit cau, i llavors el macho l'utilisarà per a exhibicions durant la celosia, topant a atres machos, i removent en elles el sol per a delimitar el seu territori. Després del apareamiento, i despuix d'una gestació que dura al voltant de 7 mesos, naix un cervatillo per femella, una volta acabat l'hivern, el que pesa 2,1 kg. Naix en una librea que ho camufla entre les mates de pastura, presentant un pelaje llarc en 4 a 5 rencs de marques llongitudinals blanques sobre un fondo gris acanelado. Les taques les perdrà als 75 a 90 dies. Recent als 7 mesos cau el pelaje llarc i ho canvia per un atre curt, el mateix que presenta l'eixemplar adult. Conviurà en la mare fins a la seua madurea.

Sofrixen alta mortalitat abans d'alcançar els 6 anys, per #lo que cada femella podrà generar solament de 3 a 5 venados en tota la seua vida.

Conservació

Antigament esta subespecie era un dels mamífers més numerosos en el seu ecosistema. Estes abundants poblacions de sigles passats varen ser caçades per la seua carn i la seua pell, originalment per les #ètnia amerindias, i posteriorment pels #colon de cultura occidental. En els sigles

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

i

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, a causa de la caça massiva de la que va anar objecte, i la reconversió del seu hàbitat per a dedicar-ho a la crío de ganado vacú i oví, i a l'agricultura, s'ha tornat una subespecie en sério risc d'extinció. La #intens disminució de les seues poblacions es va produir per la modificació del seu hàbitat i per la competència ecològica del ganado; les malalties infeccioses, sobretot la febra aftosa, varen mermar la seua població en el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

. Hui habita solament en àrees aïllades, marginals en els seus aspectes agropecuariamente productius, aixina com també en àrees protegides o grans emprendimientos particulars.

Està registrat en l'Apèndix I del llistat d'espècies protegides de CITES.

La província de Buenos Aires, primer per mig del decret 7913/84, i posteriorment a través de la llei n.º 11689 sancionada el 12 d'octubre de 1995 i el seu decret reglamentari (2846/97), ho va declarar «monument natural provincial», màxim grau de protecció que pot concedir-se-li a una espècie protegida, quedant en veda total i permanent com a espècie de caça. Esta província, per mig de la llei 12678/01 de l'any 2001, li va otorgar a la localitat de General Lavalle el títul de «capital provincial del venado de les pampes». Per una atra part, per mig de l'ordenança 704/98 i el decret 285/98 de l'any 1998, el consell deliberante del partit de General Lavalle ho va declarar «patrimoni històric cultural natural».

La província de Sant Luis, per mig de la llei 4778 de l'any 1987, ho va declarar «monument natural provincial», pero dita norma va ser derogada per mig de la llei 5499/04, que va canviar la categoria corresponent a este tàxon per la «d'interés públic».

Sumat a tot això, l'estat argentí té en proyecte el declarar-ho «monument natural nacional».

Vore també

• Ozotoceros bezoarticus bezoarticus
• Ozotoceros bezoarticus leucogaster
• Ozotoceros bezoarticus uruguayensis
• Ozotoceros bezoarticus arerunguaensis
• Proyecte de parc nacional Els Venados

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ozotoceros bezoarticus celer.
• Wikispecies té un artícul sobre Ozotoceros bezoarticus celer.