Anar al contingut

Hylocharis grayi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
safir cabeciazul (Hylocharis grayi)

El safir cabeciazul[1] o amazilia cabeciazul (Hylocharis grayi)[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae —els colibríes— pertanyent al numerós gènero Chrysuronia, anteriorment inclosa en el gènero Hylocharis . És nativa del noroest d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba únicament en el suroest de Colòmbia (des de Valle cap al sur per les valls interandinos) i el noroest d'Equador (nort de Pichincha).[3]

El seu hàbitat natural són les xares seques i vores de boscs en valls seques i plujosos de l'alvertent del Pacífic, també en àrees cultivades, boscs llaugers i vores de boscs en els Vages, majorment entre 500 a 2000 m d'altitut, rarament fins a 2600 m.[3]

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

Descripció original

[editar | editar còdic]

L'espècie C. grayi va ser descrita per primera volta pels ornitólogos francesos Adolphe Delattre i Jules Bourcier en 1846 baix el nom científic Trochilus grayi; el seu localitat tipo és: «Popayán, Colòmbia».[2]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom genèric femení Chrysuronia és un acrònim dels noms específics de Ornismya "chrysura" en Ornismya "oenone"; i el nom de l'espècie «grayi» commemora al zoólogo britànic John Edward Gray (1800–1875).[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Ya va ser tractada com conespecífica en Chrysuronia humboldtii, pero diferixen en la coloració, mides i ecologia. És monotípica.[3]


Els estudis filogenético de McGuire et al. (2014)[5] demonstraron que espècies llavors en el gènero Amazilia, les espècies en Hylocharis H. grayi i H. humboldtii i les espècies llavors en Lepidopyga, formaven un clado en Chrysuronia oenone, a pesar de que este clado proporciona la discordança més extrema entre les senyes genètiques i les característiques del plomall. En la classificació proposta per a resoldre esta situació Stiles et al. (2017) varen propondre l'ampliació de Chrysuronia, que tenia prioritat sobre els atres, per a albergar les huit espècies;[6] lo que va ser reconegut pel per el Comité de Classificació de Sudamérica (SACC) en la Proposta N.º 781,[7] i pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta No 2020-A-03.[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 13 de giner de 2019. P. 128.
  2. 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 3 de juny de 2025.
  3. 3,0 3,1 3,2 Hylocharis grayi en Birds of the World.
  4. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Chrysuronia p. 106; grayi p. 178»
  5. McGuire, J., Witt, C., Remsen, J.V., Corl, A., Rabosky, D., Altshuler, D. & Dudley, R. (2014). «Molecular phylogenetics and the diversification of hummingbirds». Current Biology.
  6. (2017).Zootaxa.4353(3): 401–424ISSN 1175-5326.
  7. (març de 2018).South American Classification Committee.
  8. (maig de 2019).North & Middle America Classification Committee.