Anar al contingut

Herpestes javanicus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
meloncillo de Java (Herpestes javanicus)


El meloncillo de Java[1] (del llatí meles, teixó) (Herpestes javanicus) és una espècie de mamífer carnívor de la família Herpestidae que habita en el surest d'Àsia.[2] Recentment s'ha separat com a espècie Herpestes auropunctatus. Ha segut introduïda en diferents parts del món.

Descripció

[editar | editar còdic]

Esta espècie de mangosta és simpátrica en Herpestes edwardsii en gran part de la seua àrea de distribució i es distinguix fàcilment diferenciada d'esta espècie pel seu tamany molt més menut.

El cos és esvelt i el cap allargat en un morro puntagut. La llongitut del seu cap i cos és de 509-671 mm. Les orelles són curtes. Tenen cinc dits en les extremitats en garres llargues. Els sexes diferixen en el tamany, els machos tenen un cap més ample major tamany.[3] Usen al voltant de dotze vocalisacions diferents.[4]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Esta espècie habita en la major part del sur d'Àsia continental, des d'Iraq fins a China i també en l'illa de Java, a altituts fins a de 2200 m. Esta mangosta viu en xares i boscs secs. En les illes del pacífic també habiten la selva.

Com a espècie exòtica

[editar | editar còdic]

S'ha introduït en prop d'una dotzena d'illes del Pacífic i el Carib, per eixemple, Puerto Rico, Santa Lucía i Jamaica, i algunes en el oceà Índic i el Mediterràneu, com també en Veneçola. És capaç de viure entre poblacions humanes denses.

La mangosta va ser introduïda en la illa de Okinawa en 1910 i en Amami Ōshima en 1979 en l'intent de controlar la població de l'espècie venenosa Trimeresurus flavoviridis i atres plagues. En diversos llocs s'ha convertit en una espècie invasiva.[5][6]

Introducció en Jamaica

[editar | editar còdic]

El

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

va ser un sigle d'auge per a les plantacions de canya de sucre en moltes illes tropicals com Puerto Rico, Hawái i Jamaica. En els cultius varen aplegar les ratas, les quals varen amenaçar en destruir els cultius.[7] Açò va propiciar l'introducció de l'espècie a Jamaica per a combatre esta plaga, des de 1872.[8] Les poblacions introduïdes allí tenen una població més elevada que en el seu territori natiu.[9] També mostren major diversificació genètica per la variació i aïllament de la població.

Espècie invasora

[editar | editar còdic]

L'introducció de les mangosta no va tindre els efectes desijats en el control de rates. Es varen dedicar principalment a alimentar-se d'aus i ous d'au, amenaçant moltes espècies natives de les illes. L'espècie es reproduïx prolíficamente; els machos són madurs als quatre mesos i les femelles tenen ventrades de 2 a 5 crío per any.

També poden convertir-se en vector de leptospirosis.[10]

En Espanya, pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.[11]

S'alimenten principalment d'insectes, pero són comensals oportunistes i poden alimentar-se de carrancs, granotas, aranyas, escorpionés, serps, aus i ous d'au.

Comportament i reproducció

[editar | editar còdic]

Les mangostas són principalment solitàries, no obstant, en ocasions poden formar grups i compartir caus. La gestació dura aproximadament 49 dies. Una ventrada pot tindre de 2 a 5 crío.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Gilchrist, J.S et al (2009). «Family Herpestidae (Mogooses)», in: Wilson, D. I. & Mittermeier, R. A. eds (2009). Handbook of the Mammals of the World (en anglés), Barcelona: Lynx edicions, pp. 311. ISBN 978-84-96553-49-1.
  2. Plantilla:MSW3
  3. Nellis, D. W (1989) Herpestes auropunctatus. Mammalian species 342:1-6 PDF
  4. Mulligan, B I and D W Nellis (1973) Sounds of the Mongoose Herpestes auropunctatus. J. Acoust. Soc. Am. 54(1):320-320
  5. "The Small Asian Mongoose introduced to the Island of Okinawa and Amami-Oshima: The Impact and Control Measure." Science Links Japan. Accessed 15 Feb 2009.
  6. Fisher, Cindy. "Marines defend Camp Gonsalves from encroaching mongoose." Stars and Stripes. 9 July 2006. Accessed 15 Feb 2009.
  7. Hoagland, D. B., G. R. Horst, and C. W. Kilpatrick (1989) Biogeography and population biology of the mongoose in the West Indies. Pages 611–634 in C. A. Woods, editor. Biogeography of the West Indies. Sand Hill Crane Press, Gainesville, Florida, USA.
  8. Espeut, W. B. 1882. On the acclimatization of the Indian mongoose in Jamaica. Proceedings of the Zoological Society of London 1882:712–714.
  9. Simberloff, D; T. Dayan; C. Jones & Go Ogura(2000).Ecology.81(8)
    2086–2099.
  10. ISHIBASHI Osamu; AHAGON Ayako; NAKAMURA Masaji; MORINE Nobuya; TAIRA Katsuya; OGURA Go; NAKACHI Manabu; KAWASHIMA Yoshitsugu; NAKADA Tadashi (2006) Distribution of Leptospira Spp. on the Small Asian Mongoose and the Roof Rat Inhabiting the Northern Part of Okinawa Island. Japanese Journal of Zoo and Wildlife Medicine 11(1):35-41
  11. .

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons